Italo Zilioli

Plantilla:Infotaula personaItalo Zilioli
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement24 setembre 1941 Modifica el valor a Wikidata (83 anys)
Torí (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióciclista Modifica el valor a Wikidata
Nacionalitat esportivaItàlia Modifica el valor a Wikidata
Esportciclisme en pista
ciclisme de carretera Modifica el valor a Wikidata
Trajectòria Modifica el valor a Wikidata
  Equip Competició
1965-1966 Carpano
1967-1967 Salvarani
1968-1969 Filotex
1970-1970 Faemino-Faema
1971-1971 Ferretti
1972-1972 Salvarani
1973-1974 Dreherforte
1975-1975 Magniflex
1976-1976 Furzi
Participà en
Tour de França Modifica el valor a Wikidata
Família
ParentsGianni Marcarini, cosí germà Modifica el valor a Wikidata
Italo Zilioli al Giro d'Itàlia de 1964

Italo Zilioli (Torí, 24 de setembre de 1941) va ser un ciclista italià, que fou professional entre 1962 i 1976. Durant la seva carrera esportiva aconseguí 58 victòries i nombroses places de podi.[1][2][3]

Biografia

Els seus inicis com a professional foren molt prometedors, amb quatre victòries consecutives en quatre semiclàssiques de la temporada italiana de 1963: Tre Valli Varesine, Giro del Véneto, Giro dels Apenins i Giro dell'Emilia, les tres últimes clàrament destacat.

Per la seva manera de córrer i d'atacar fou comparat a Fausto Coppi, del qual el nomenaven el successor. Amb tot, això no fou així i d'altres ciclistes italians del moment acabaren obtenint èxits més destacats, com ara Gianni Motta o Felice Gimondi, i sempre quedà com l'eterna promesa del ciclisme italià.

Els seus principals èxits obtingué en les semiclàssiques italianes i al Giro: 2n el 1964, rere Jacques Anquetil, el 1965, rere Vittorio Adorni i el 1966, rere Gianni Motta; i 3r el 1969.

Després d'haver corregut sempre en equips italians, el 1970 va canviar d'aires i fitxà per l'equip Faemino d'Eddy Merckx. Això li va permetre rellançar la seva carrera, tot guanyant la Setmana Catalana i, sobretot, la 2a etapa del Tour de França de 1970, que a més li va servir per vestir el mallot de líder durant quatre dies.[4] El 1971, amb un nou canvi d'equip, guanya la Tirrena-Adriàtica i ajuda el suec Gosta Petterson a aconseguir la victòria en el Giro d'Itàlia.

Els darrers anys de la seva carrera professional els acabà en equips italians d'àmbit nacional.

Palmarès

Resultats al Giro d'Itàlia

  • 1963. 18è de la classificació general
  • 1964. 2n de la classificació general
  • 1965. 2n de la classificació general. Vencedor d'una etapa
  • 1966. 2n de la classificació general
  • 1967. Abandona
  • 1968. 4t de la classificació general. Vencedor d'una etapa
  • 1969. 3r de la classificació general. Vencedor d'una etapa
  • 1970. 5è de la classificació general. Vencedor d'una etapa
  • 1971. 22è de la classificació general
  • 1972. Eliminat. Vencedor d'una etapa
  • 1973. 14è de la classificació general
  • 1974. Abandona
  • 1975. 39è de la classificació general
  • 1976. 16è de la classificació general

Resultats al Tour de França

  • 1968. Abandona (12a etapa)
  • 1970. 13è de la classificació general. Vencedor d'una etapa. Porta el mallot groc durant 4 dies
  • 1972. Abandona (13a etapa)

Referències

  1. ↑ «Italo Zilioli». procyclingstats.com. [Consulta: 14 agost 2022].
  2. ↑ «Museo del Ciclismo - Italo ZILIOLI» (en italià). museociclismo.it/. [Consulta: 14 agost 2022].
  3. ↑ «Italo Zilioli» (en anglès). cyclingarchives.com. [Consulta: 14 agost 2022].
  4. ↑ Wheatcroft, Geoffrey. Le Tour: A History of the Tour de France (en anglès). Simon and Schuster, 2013-06-20. ISBN 978-1-4711-2895-0. 

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Italo Zilioli

Strategi Solo vs Squad di Free Fire: Cara Menang Mudah!