El Giro d'Itàlia 2000 va ser la 83ª edició del Giro. Va començar amb un pròleg de 4.6 km (3 mi) per la capital italiana Roma. La cursa es va tancar el 4 de juny amb una etapa de sortida massiva que va acabar a la ciutat italiana de Milà.[1] Hi van participar vint equips a la cursa, que va guanyar l'italià Stefano Garzelli de l'equip Mercatone Uno–Albacom.[1] Els segon i tercer classificats van ser els ciclistes italians Francesco Casagrande i Gilberto Simoni.[1]
Altres classificacions de la cursa:
RCS Sport, els organitzadors de la cursa, van convidar vint equips a participar-hi.[2] Cada equip va enviar una plantilla de nou corredors, així que el Giro va començar amb un pelotó de 180 ciclistes.[2] Dels 180 que van començar aquesta edició del Giro d'Itàlia, un total de 127 van arribar a la meta a Milà.[1]
Els equips que van participar en aquella edició van ser: [2]
Marco Pantani (Mercatone Uno–Albacom) –que havia estat expulsat l'any anterior per tenir uns nivells alts d'hematocrit– va anunciar les seves intencions de córrer el Giro unes setmanes abans de la cursa, malgrat que només havia entrenat unes quantes vegades durant l'any.[2] Francesco Casagrande (Vini Caldirola–Sidermec) va ser considerat com a favorit a causa de la seva victòria al Tour de Suisse de 1999; tanmateix, una suspensió per dopatge va embrutar la resta de la seva temporada.[2] Paolo Savoldelli estava en bona forma després de la victòria al Tour de Romandie.[2]
L'esprinter Mario Cipollini, favorit per guanyar les etapes d'sprint grupal, va començar la carrera després de lluitar contra l'asma les setmanes anteriors.[2] Ivan Quarranta (Mobilvetta Design–Rossin) va ser un altre corredor que es considerava un ferm rival per a les etapes d'esprint, juntament amb el vigent campió italià de carreres en carretera Salvatore Comesso (Saeco Macchine per Caffè–Valli & Valli).[2]
Els organitzadors van revelar, en un acte a Milà al Teatre Lirico, el recorregut de la cursa.[2] Aquesta marxa del Giro va contenir tres proves individuals de contrarellotge, una de les quals va ser el pròleg amb què va començar la cursa. Van ser un total de deu etapes que contenien ascensions categoritzades; cinc de les quals contenien ascensions de categories superiors, mentre que les altres cinc etapes només contenien ascensions categoritzades de grau inferior. Les nou etapes restants eren principalment etapes planes.
Tres ciclistes van acabar les etapes de muntanya amb arribada al cim: [2] l'etapa 5 a Peschici, l'etapa 9 a Abetone,[2] i l'etapa 18 a Prato Nevoso.[2] Una altra etapa va arribar al cim, l'exigent etapa 20 d'escalada contrarellotge pel Sestriere.[2]
La cursa va començar a la capital italiana, Roma, per celebrar el Gran Jubileu, amb el pròleg d'obertura passant per llocs històrics com el Coliseu i el Fòrum Imperial.[2] Seguidament, la cursa va baixar per la costa fins a Scalea durant la primera setmana, abans de tombar cap a l'est cap a Matera, després cap al nord a través de Apulia, viatjant al llarg de la costa adriàtica.[2]
Al Giro d'Itàlia del 2000 es van lliurar cinc mallots diferents.
Les files de la taula següent corresponen als mallots atorgats després de la cursa d'aquesta etapa.
Durant el Giro es van atorgar altres classificacions menys conegudes, els líders de les quals no van rebre una samarreta especial.
Altres guardons: