PROFILBARU.COM

Medaller
Ciclisme
Campionat del Món

Fiorenzo Magni
	; (2007)
Biografia
Naixement	7 desembre 1920 ; Vaiano (Itàlia)
Mort	19 octubre 2012 (91 anys); Monza (Itàlia)
Causa de mort	aneurisma intracranial
Sepultura	cementeri urbà de Monza
Activitat
Ocupació	ciclista
Nacionalitat esportiva	Itàlia
Esport	ciclisme de competició
Posició a l'equip	Grans Voltes
Trajectòria
	Equip
Participà en
1954	1954 Challenge Desgrange-Colombo (en) (7è)
1951	1951 Challenge Desgrange-Colombo (en) (3r)
1950	1950 Challenge Desgrange-Colombo (en) (2n)
1949	1949 Challenge Desgrange-Colombo (en) (3r)
1948	1948 Challenge Desgrange-Colombo (en) (4t)
	Tour de França
Premis	Premis (2001) Collar d'or al Mèrit Esportiu; (1989) Estrella al Mèrit Esportiu; (1942) medaglia d'oro al valore atletico; Cavaller de l'Orde al Mèrit de la República Italiana; Giovannino d'oro (en) ;

Fiorenzo Magni (Vaiano, Toscana, 7 de desembre de 1920 - 19 d'octubre de 2012^[1]) va ser un dels ciclistes italians més cèlebres dels anys 1940 i 1950, el "tercer home" del ciclisme italià, rival de Fausto Coppi i Gino Bartali. Fou anomenat el lleó de Flandes per les tres victòries consecutives al Tour de Flandes.

Biografia

De petit va haver d'interrompre els estudis per ajudar la família en la petita empresa familiar de transport. Feia els encàrrecs en bicicleta i així és com s'apassiona pel ciclisme. El 1936 debuta en la categoria aspirants al club de l'Associazione Ciclistica Pratese, i l'any següent passa a la categoria superior.

Aficionat

Malgrat les dificultats provocades per la mort del seu pare el 1937 no abandona el ciclisme i el 1938 passa a la categoria amateur sota els colors de l'equip A.C. Montecatini Terme. El 1939 és seleccionat pels Campionats del Món sobre carretera aficionats, als quals no podrà participar per culpa de la Segona Guerra Mundial. En aquesta categoria va guanyar nombroses carreres, entre elles la Volta a la Província de Milà, el 1940.

Professional

El 1940 es converteix en professional, però la Segona Guerra Mundial atura la progressió. Els bons resultats obtinguts el 1947 fan que sigui seleccionat pel Campionat del Món de ciclisme de Reims on acaba 4t.

El 1948 es dedica a les clàssiques del nord, guanyant en experiència. Així mateix, s'emporta el Giro d'Itàlia en la seva segona participació. Fou una victòria no exempta de polèmica, ja que tot i haver rebut una sanció de 120 segons, aquesta és considerada massa lleugera per la resta de rivals.

Aquesta victòria marca el començament d'un període d'èxits: les seves característiques d'excel·lent rodador i escalador, dotat d'una gran tenacitat, li permeten redreçar situacions aparentment desesperades. Gràcies a elles, s'emporta tres edicions del Tour de Flandes consecutives i dues edicions més del Giro d'Itàlia.

El 1951 està a punt de guanyar el Campionat del Món de ciclisme, però acaba segon, per darrere Ferdi Kübler.

Entre els seus nombrosos èxits trobem tres Giro del Piemont, tres Trofeus Baracchi i tres Campionats d'Itàlia sobre carretera.

Amb 35 anys aconsegueix guanyar el seu darrer Giro d'Itàlia, rècord vigent de ciclista amb més edat en guanyar aquesta cursa.

Dirigent i seleccionador nacional

En retirar-se com a ciclista va convertir-se en dirigent esportiu. Va ser seleccionador nacional, president de l'Associació dels Corredors i finalment president de la Lliga Professional.

El 2004 va obtenir el Collare d'Oro al merito sportivo (mèrit esportiu) de les mans del President de la República Carlo Azeglio Ciampi.

Palmarès

1942
- 1r del Giro del Piemont
1943
- 1r al Giro de la província de Milà, amb Glauco Servadei
1947
- 1r del Circuit de les Tres Valls Varesines
1948
- 1r del Giro d'Itàlia i vencedor d'una etapa
1949
- 1r del Trofeu Baracchi (amb Adolfo Grosso)
- 1r del Tour de Flandes
- 1r del Giro de la Toscana
- Vencedor d'una etapa al Tour de França
1950
- 1r del Trofeu Baracchi (amb Antonio Bevilacqua)
- 1r del Tour de Flandes
- 1r del Bol d'Or
- Vencedor d'una etapa al Giro d'Itàlia
- Vencedor d'una etapa al Tour de França
1951
- Campió d'Itàlia en ruta
- 1r del Giro d'Itàlia
- 1r del Trofeu Baracchi (amb Giuseppe Minardi)
- 1r del Critèrium de Bordighera
- 1r de la Milà-Torí
- 1r del Tour de Flandes
- 1r del Giro de Lazio
- 1r del Giro de Romagna
- Vencedor d'una etapa al Tour de França
- 2n del Campionat del Món
1952
- 1r de la Roma-Nàpols-Roma
- Vencedor de 2 etapes al Tour de França
1953
- Campió d'Itàlia en ruta
- 1r de la Sàsser-Cagliari
- 1r del Giro del Piemont
- 1r de la Roma-Nàpols-Roma
- Vencedor de 3 etapes al Giro d'Itàlia
- Vencedor de 2 etapes al Tour de França
- 1r al Giro del Veneto
1954
- Campió d'Itàlia en ruta
- 1r del Giro de la Toscana
- 1r de la Milà-Mòdena
1955
- 1r del Giro d'Itàlia i vencedor d'una etapa
- 1r del Giro de Romagna
- 1r de la Milà-Mòdena
- Vencedor de 3 etapes a la Volta a Espanya
1956
- 1r del Giro del Piemont
- 1r del Giro de Lazio

Resultats al Giro d'Itàlia

1947. 9è de la classificació general
1948. 1r de la classificació general i vencedor d'una etapa
1950. 6è de la classificació general i vencedor d'una etapa
1951. 1r de la classificació general
1952. 2n de la classificació general
1953. 9è de la classificació general i vencedor de 3 etapes
1954. 6è de la classificació general
1955. 1r de la classificació general i vencedor d'una etapa

Resultats al Tour de França

1949. 6è de la classificació general i vencedor d'una etapa. Porta el mallot groc durant 6 etapes
1950. Abandona (12a etapa). Vencedor d'una etapa. Porta el mallot groc durant 1 etapa
1951. 7è de la classificació general i vencedor d'una etapa
1952. 6è de la classificació general i vencedor de 2 etapes. Porta el mallot groc durant 2 etapes
1953. 15è de la classificació general i vencedor de 2 etapes