Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

Commelinidae

Commelinidae
Clasificación científica
Reinu: Plantae
División: Angiospermae
Clas: Monocotyledoneae
Subclas: Commelinidae (families 76 a 106 en LAPG III 2009[1])
Órdenes
sensu APG III (2009[2]) y APWeb[3] (visitáu en xineru de 2011), númberos de familia según LAPG III 2009[1]
Consultes
[editar datos en Wikidata]

Commelinidae ye'l nome d'un taxón de plantes allugáu na categoría taxonómica de subclás, utilizáu en sistemes de clasificación modernos como'l sistema de clasificación APG III del 2009[2] y pol APWeb (2001 d'equí p'arriba[3]). Nestos sistemes de clasificación esti taxón allugar nel clado monocotiledónees (equí allugáu na categoría de clase), y ye circunscripto polos órdenes Arecales, Zingiberales, Commelinales y Poales, y pola familia Dasypogonaceae (qu'a xineru de 2011 inda nun foi asignada a nengún orde). El taxón como equí circunscripto forma un grupu monofiléticu bien establecíu tantu por calteres morfolóxicos como polos analises moleculares d'ADN, polo que la so esistencia abarruntar dende diba tiempu (pero n'otros sistemes de clasificación populares como'l de Cronquist de 1981,[4] la circunscripción yera distinta, averándose al equí definíu Poales). Una aparente sinapomorfía química que xune a tol grupu ye la presencia d'ácidos fluorescentes a la lluz ultravioleta (incluyendo acedos cumáricos, ferúlicos y diferúlicos). Les commelínidas inclúin un númberu de plantes económicamente importantes, incluyendo a les palmeres (familia Arecaceae), el jengibre (na familia Zingiberaceae), el plátanu (na familia Musaceae), y los camperes y los ceberes (na familia Poaceae), ente munchos otros.

Descripción

Introducción teórica en Terminoloxía descriptiva de les plantes

Les sinapomorfíes putatives son anatómiques, inclúin les ceres epicuticulares de tipu Strelitzia, el polen con muncho almidón, parés celulares ensin lignificar y trescalaes con compuestos ácidos fluorescentes a la lluz UV (acedos ferúlicos, diferúlicos y cumáricos), y les fueyes con cuerpos de xil (SiO2 Dahlgren et al. 1985,[5] Harley y Ferguson 1990,[6] Barthlott y Fröhlich 1983,[7] Harris y Hartley 1980,[8] Zona 2001[9]), tamién los estomes para o tetracíticos, la inflorescencia bracteada, los granos de polen con almidón, y l'embrión curtiu y anchu (APWeb[3]).

Les concentraciones de xil nesti clado son polo xeneral altes, anque de xacíu nun lo son en grupos que nun tienen cuerpos de xil, y aun así non siempres son altes (Ma y Takahashi 2002[10]).

En Poaceae y Arecaceae siquier, les lignines tienen alcohol p-cumarílico ("p-coumaryl alcohol"), según monómeros de coniferílico y sinapílico (Siegler 1998).

Magar ye común atopar vasos nel tarmu y les fueyes (Wagner 1977[11]), pue ser incorreutu tratalos como una sinapomorfía.

Nes poques commelínidas nes que foi estudiáu'l desenvolvimientu floral en detalle, la espresión del xen de función B ortólogo de PISTILLATA paez tar acutáu a los estambres y estaminodios y a los pétalos (Adam et al. 2007[12]), esto pue tar rellacionáu cola naturaleza del periantu en 2 verticilos que s'atopa en munchos miembros d'esti clado. En delles de les poques otres monocotiledónees estudiaes, el desenvolvimientu floral pue ser daqué distintu.

El polen con almidón ye común, pero nun foi atopáu en Hanguanaceae nin en Dasypogonaceae (namái una especie d'esta última familia foi esaminada) nin en delles especies de Haemodoraceae, Bromeliaceae, etc.

Los embriones anchos pueden ser una sinapomorfía d'esti clado.

Ecoloxía

Atopáronse bárabos de Nymphalidae-Morphinae y Satyrinae nesti grupu (Ehrlich y Raven 1964[13]), y tamién de Chrysomelidae-Hispinae+Cassidinae (Jolivet 1988,[14] Schmitt 1988,[15] Vencl y Morton 1999,[16] Chaboo 2007[17]), pero estes postreres tamién fueron atopaes n'otres monocotiledónees. De les postreres, atopáronse 14/39 tribus pa les cualos hai siquier dalguna planta commelínida que ye hospedadora de los sos bárabos, ente que 26/39 tribus yeren güéspedes de dalguna otra planta (Chaboo 2007;[17] estos bárabos tamién fueron atopaes en Boraginaceae, Solanaceae, Convolvulaceae y Asteraceaesobremanera, nel nucleu de les eudicotiledónees - astérides paecen prevalecer). Nun ta claru si Criocerinae ta nun clado darréu rellacionáu con Hispinae y otros escarabayos allegaos que comen monocotiledónees (ver Chaboo 2007;[17] comparar con Wilf et al. 2000[18] y Gómez-Zurita et al. 2007[19]).

Atopáronse bárabos de Hemiptera-Lygaeidae-Blissinae que s'alimenten de cazumbre de (Zingiberales + Commelinales), magar tamién s'atopen n'otros Poales, especialmente en Poaceae (Slater 1976[20]).

Diversidá

La diversidá taxonómica de les monocotiledónees ta presentada en detalle por Kubitzki (1998,[21] 2006[22]).

De siguío apróvese una llista de la diversidá de Commelinidae. Les descripciones son deliberadamente incompletes. Pa más información siga los enllaces.

Vezu de Kingia australis.

Dasipogonáceas

Les dasipogonáceas son 4 xéneros de plantes rizomatosas o arborescentes (por engrosamiento primariu), con fueyes de disposición espiralada con vaina bien desenvuelta y les bases persistentes, y el periantu secu. Distribuyir nel suroeste d'Australia y en Victoria.

Vezu d'una palmera.

Arecáceas

Les arecáceas son fácilmente reconocibles, polo xeneral correspuéndese colo que la xente conoz como "palmeres". Cuasi toes son arborescentes (por engrosamiento primariu), con tarmu ensin ramificar, y tienen les fueyes pinadas o palmetaes dispuestes nuna roseta terminal. Les sos flores, con sépalos los y pétalos, tán axuntaes n'inflorescencies ramificaes protexíes por una espata maderiza. Les palmeres tán llargamente distribuyíes pero sobremanera en rexones templaes.

Arecaceae ye una de les families de plantes de mayor importancia económica. Dellos exemplos son el cocoteru, la palmera datilera, el palmito, el ratán, la palmera de la que s'estrayi la cera de carnaúba, la rafia, y un gran númberu d'especies ornamentales. Amás munches vegaes tienen una considerable importancia ecolóxica nos llugares onde s'asientan.

Vezu del árbol del viaxeru.

Zingiberales

Zingiberales ye un clado de 8 families, ente'l so miembros atopen el jengibre, la flor caparina, l'achira, el ave del paraísu, el árbol del viaxeru y el banano. Son yerbes (dacuando de tamañu monstruosu, como Musa, Ravenala o Strelitzia), ensin tarmos aéreos salvu'l que da les flores, con fueyes claramente estremaes en peciolu y llámina, munches vegaes rotes ente les venes secundaries, les flores billaterales (pero en clados más especializaos ensin planu de simetría), y les granes con arilo. Les families d'esti orde son bien conocíes polos cambeos del so androcéu, de forma que lo que paez ser el periantu son munches vegaes estambres petaloideos, polo que les flores suelen ser difíciles d'interpretar y les pieces non siempres son lo que paecen ser.

Vezu del camalote.

Commelinales

Commelinales ye un clado de 5 families, ente'l so miembros atopen la comelina, la tradescantia, la pontederia, y el camalote. Toles families tienen una inflorescencia que ye un visu helicoide con munches flores. Magar la monofilia de Commelinales ta bien sofitada polos analises moleculares d'ADN, los sos sinapomorfías morfolóxiques entá son aldericaes, quedando acutaes a la fitoquímica (como la presencia de fenilfenalenonas) y dellos calteres de la grana (como l'abondosu endosperma helobial). 3 de les 5 families d'esti clado son úniques ente les commelínidas por tener periantu tepaloideo, en llugar de sépalos los y pétalos.

Vezu de Cyperus papyrus.

Poales

Poales ye un importante clado de 18 families, ente'l so miembros atopen la totora, la piña, el clavel del aire, el papiru, los xuncos, el bambú, los camperes y les ceberes. La polinización anemófila (por vientu), cola perda de los nectarios septales, desenvolvióse munches vegaes en forma independiente dientro de los Poales.

Filoxenia

Introducción teórica en Filoxenia

El grupu como equí circunscripto ye monofiléticu sobre la base de secuencies rbcL (Chase et al. 1993,[23] 1995b,[24] Duvall et al. 1993[25]), a secuencies rbcL y atpB (Davis et al. 2004[26]), a secuencies de rexones múltiples d'ADN (Chase et al. 2000,[27] 2006,[28] Graham et al. 2006,[29] Soltis et al. 2000[30]), y a la morfoloxía (Dahlgren y Rasmussen 1983,[31] Stevenson et al. 2000[32]). Ver tamién Givnish et al. (1999[33]).

Entá antes de los analises moleculares d'ADN, la esistencia d'esti clado foi largamente abarruntada por dellos autores (Dahlgren et al. 1985[5]) por cuenta de la cantidá de calteres que tán presentes puramente nestos taxones, yá enunciaos nel apartáu de calteres.

El cladograma actualizáu a la fecha, del allugamientu del clado dientro de les monocotiledónees, y de les rellaciones ente les sos subclados, ye'l siguiente (actualizáu según el APWeb[3] a xineru de 2009):

Les rellaciones ente los principales grupos de commelínidas inda nun tán clares. Con al respective de qué clado sería'l basal, los analises de secuencies d'ADN (Chase et al. 1993,[23] 1995b,[24] 2000,[27] Soltis et al. 2000[30]) suxuren que les palmeres son el grupu hermanu del restu de los miembros del clado: Poales, Commelinales, y Zingiberales. Sicasí, n'otros analises moleculares (Chase et al. 2006,[28] Graham et al. 2006[29]) les palmeres tán añeraes dientro del clado commelinoide. Hilu et al. (2003[34]), sobre la base de la secuencia matK, suxurieron que Poales podría ser hermanu del restu.

Dasypogonaceae foi allugada equí sobre la base de los sos calteres que se correspuenden colos del clado commelínido (Rudall y Chase 1996[35]), anque hubo autores anteriores que les acomuñóse con otros grupos de monocotiledónees xeromórficas d'Australia, como Xanthorrhoeaceae (como en Dahlgren et al. 1985[5]), por cuenta de les sos semeyances nel vezu, o Laxmanniaceae (agora Lomandroideae, enantes Lomandraceae) como en Takhtajan (1997[36]). Neyland analizando secuencies de ADNr (2002[37]) atopó a Dasypogonaceae fuertemente acomuñada a Restionaceae y otres families de Poales, pero esta rellación particular nun ye suxurida por otros datos moleculares, y tampoco apaez nos anális morfolóxicos. Sicasí, trabayos recién qu'utilicen conxuntos de xenes tampoco lu acomuñen a Arecales, y entá cuando lo faen ye con sofitu baxu (Givnish et al. 2006[38] y Chase et al. 2006[28] atopar cerca de Poales, Graham et al. 2006[29] atopar cerca de (Commelinales + Zingiberales)).

Arecales dacuando apaez como hermanu de Poales (por casu en Graham et al. 2006[29]) pero con bien so sofitu. Arecaceae tien endosperma ensin almidón, Dahlgren et al. (1985[5]) suxuren que puede representar una perda evolutiva. Si les palmeres son el clado basal de commelínidas, el endosperma con almidón puede ser en realidá una sinapomorfía del clado qu'entiende al restu de los órdenes.

Les posibles sinapomorfías morfolóxiques que xuniríen a (Poales (Zingiberales + Commelinales)) seríen la paré primaria principalmente con glucurono-arabinoxylanos, los estomas paracíticos o tetracíticos, coles célules vecines con divisiones celulares paraleles, y el endosperma con almidón.

(Commelinales + Zingiberales) ye un clado con fuerte sofitu (100 % de sofitu nos analises multigén de Chase et al. 2006[28] y de Graham et al. 2006[29]); magar n'estudios previos esti grupu tuvo un sofitu más bien débil (por casu en Chase et al. 2000,[27] en Davis et al. 2004,[26] en Givnish et al. 2006[38] con un solu xen). Les sinapomorfías morfolóxiques seríen les inflorescencies indeterminaes, pero con ramificaciones de visos helicoidales con munches flores y el tapete invasivo o plasmodial.

Cronquist (1981[4]) atopaba una semeyanza morfolóxica importante ente Arecaceae y Pandanaceae/Cyclanthaceae (estos dos últimes anguaño tán allugaes en Pandanales, fora de les commelínidas). Estos trés families, que Cronquist (1981[4]) axuntó con delles otres na subclase Arecidae, comparten un vezu arborescente o herbal tipu enredadera, los estomes tetracíticos, los frutos indehiscentes y carnosos, y un desenvolvimientu del embrión similar. Sicasí, en Pandanaceae/Cyclanthaceae tán ausentes tolos demás calteres yá mentaos como sinapomorfías del clado commelinoide, asina que nun ye sorprendente que nun tean dientro d'él. Esti autor acomuñó Commelinidae con Zingiberidae, por cuenta de que comparten el so endosperma con almidón, con granos d'almidón compuestu, y el so periantu típicamente herbal estremáu en sépalos los y pétalos, n'oposición a la presencia de tépalos de la so circunscripción de Liliidae. Les demás families que efeutivamente yeren commelínidas pero que Cronquist (1981[4]) nun acomuñóse con Commelinidae/Zingiberidae fueron Dasypogonaceae, Hanguanaceae, Philydraceae, Pontederiaceae, y Haemodoraceae. Les últimes trés considerar miembros de Liliidae porque tienen tépalos grandes y aspeutu de llirios.

Taxonomía

Introducción teórica en Taxonomía

La subclase foi reconocida pol APG III (2009[2]), el Linear APG III (2009[1]) asignó-y los númberos de familia 76 a 106. El ordenLa subclase yá fuera reconocíu pol APG II (2003[39]) que la llamaba commelinids n'inglés, ensin allugar en subclase.

Los siguientes órdenes tán circunscriptos nel clado, según APG III y APWeb:

Amás ta circunscripta dientro del clado la familia Dasypogonaceae, qu'a esa fecha entá nun fuera identificada como miembru de nengún orde.

Sistema de Cronquist

El más antiguu sistema de Cronquist (1981[4]) estremó a la subclase en siete órdenes:

Orde Commelinales:
Xiridáceas, familia Xyridaceae.
Commelináceas, familia Commelinaceae.
Orde Hydatellales:
Hidateláceas, familia Hydatellaceae.
Orde Typhales:
Esparganiáceas, familia Sparganiaceae.
Tifáceas, familia Typhaceae.
Orde Eriocaulales:
Eriocauláceas, familia Eriocaulaceae.
Orde Restionales:
Restionáceas, familia Restionaceae.
Orde Xuncales:
Juncáceas, familia Juncaceae.
Orde Cyperales:
Ciperáceas, familia Cyperaceae.
Gramínees, familia Poaceae.

La circunscripción de Commelinidae según Cronquist (1981[4]) averar al equí circunscripto Poales, pero ensin Bromeliaceae y con Commelinaceae (agora en Commelinales) y Hydatellaceae (agora en Nymphaeales). Según esti autor, Arecales atópase na subclase Arecidae, que nun taba rellacionada con Commelinidae/Zingiberidae.

Evolución

Según Janssen y Bremer (2004[40]), el grupu troncal de les commelínidas ta datáu nunos 122 millones d'años hasta'l presente, la diverxencia dientro d'él empezaría hai unos 120 millones d'años. Según Wikström et al. (2001[41]), utilizando un aproximamientu non paramétrica ("nonparametric rate smoothing approach") de Sanderson (1997[42]), les feches seríen 107-98 millones d'años pal grupu troncal, y 99-91 millones d'años pa la diverxencia si Arecaceae ye hermanu del restu, 94-86 millones d'año si Dasypogonaceae ye hermanu del restu. Según Bremer (2000[43]), la fecha del grupu troncal sería hai unos 116 millones d'años, Arecaceae y Dasypogonaceae diverxendo cuasi darréu dempués, y Poales y el clado (Commelinales + Zingiberales) diverxeríen dientro de los 4 millones d'años.

La tasa d'evolución molecular nesti clado ye polo xeneral alta, de cerca de 0,003 sustituciones/sitio/millón d'años (Smith y Donoghue 2008[44]). Pero pa dellos xenes, siquier pa ndhF, la tasa d'evolución molecular ye similar a l'atopada en Asparagales y otros clados (Givnish et al. 2006[38]). Per otru llau, en Arecaceae los xenes de los 3 compartimientos genómicos evolucionen amodo (Wilson et al. 1990,[45] Baker et al. 2000a,[46] 2000b[47]), pero la tasa paez ser non muncho menor a la que s'atopa en delles otres monocotiledónees, especialmente cuando nun son commelínidas (Graham et al. 2005). Stevens nel APWeb[3] pregúntase si hubo un aumentu na tasa de cambéu molecular dientro de delles commelínidas, siendo dalgunos Poales exemplos espectaculares d'esto.

El grupu troncal pal clado (Poales (Zingiberales + Commelinales)) dataría d'unos 120 millones d'años, y Poales diverxería del restu hai unos 117 millones d'años (Janssen y Bremer 2004[40]).

El grupu troncal de (Zingiberales + Commelinales) data d'unos 116 millones d'años hasta'l presente, la diverxencia de los dos clados sería hai unos 114 millones d'años (Janssen y Bremer 2004[40]), pero Wikström et al. (2001[41]) indica 87-83 y 81-73 millones d'años respeutivamente, y Kress y Specht (2006[48]) indica 124 y 110-80 millones d'años respeutivamente, y Bremer (2000[43]), principalmente con calibraciones fósiles, datar en 108 y 84 millones d'años respeutivamente.

Importancia económica

Les commelínidas inclúin un númberu de families económicamente importantes, ente elles les palmeres (Arecales), el jengibre y el plátanu (Zingiberales), y les camperes (Poaceae). En particular la familia Poaceae ye quiciabes la familia más importante de plantes, yá que ente ellos atopen los ceberes.

Ver tamién

Referencies

  1. 1,0 1,1 1,2 Elspeth Haston, James E. Richardson, Peter F. Stevens, Mark W. Chase, David J. Harris. The Linear Angiosperm Phylogeny Group (LAPG) III: a linear sequence of the families in APG III Botanical Journal of the Linnean Society, Vol. 161, Non. 2. (2009), páxs. 128-131. doi:10.1111/j.1095-8339.2009.01000.x Key: citeulike:6006207 pdf: http://onlinelibrary.wiley.com/doi/10.1111/j.1095-8339.2009.01000.x/pdf
  2. 2,0 2,1 2,2 The Angiosperm Phylogeny Group III ("APG III", n'orde alfabéticu: Brigitta Bremer, Kåre Bremer, Mark W. Chase, Michael F. Fay, James L. Reveal, Douglas E. Soltis, Pamela S. Soltis y Peter F. Stevens, amás collaboraron Arne A. Anderberg, Michael J. Moore, Richard G. Olmstead, Paula J. Rudall, Kenneth J. Sytsma, David C. Tank, Kenneth Wurdack, Jenny Q.-Y. Xiang y Sue Zmarzty) (2009). «An update of the Angiosperm Phylogeny Group classification for the orders and families of flowering plants: APG III.». Botanical Journal of the Linnean Society (161):  páxs. 105-121. Archivado del original el 2017-05-25. https://wayback.archive-it.org/all/20170525104318/http://onlinelibrary.wiley.com/doi/10.1111/j.1095-8339.2009.00996.x/abstract. 
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 Stevens, P. F.. «Angiosperm Phylogeny Website (Versión 9, xunu de 2008, y actualizáu dende entós)» (inglés). Consultáu'l 15 de xineru de 2009.
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 4,5 Cronquist, A. (1981). An integrated system of classification of flowering plants.. Nueva York: Columbia University Press.
  5. 5,0 5,1 5,2 5,3 Dahlgren, R. M.; Clifford, H. T., Yeo, P. F. (1985). The families of the monocotyledons., Springer-Verlag.
  6. Harley, M. M.; Ferguson, I. K. (1990). «The role of the SEM in pollen morphology and plant systematics.», D. Claugher: Scanning electron microscope in taxonomy and functional morphology. Systematics Association Special Vol. 41.. Oxford.: Clarendon Press, páx. 45-68.
  7. Barthlott, W.; Fröhlich, D. (1983). «
    Micromorphologie und Orientierungs muster epicuticularer Wachs-Kristalloide: ein neues systematisches Merkmal bei Monokotylen.». Plant Syst. Evol. (142):  páxs. 171-185. 
  8. Harris, P. J.; Hartley, R. D. (1980). «
    Phenolic constituents of the cell walls of monocotyledons.». Biochem. Syst. Ecol. (8):  páxs. 153-160. 
  9. Zona, S. (2001). «:Starchy pollen in commelinoid monocots.». Ann. Bot. II (87):  páxs. 109-116. http://aob.oxfordjournals.org/cgi/reprint/87/1/109. Consultáu'l 25 de febreru de 2008. 
  10. Ma, J. F.; Takahashi, Y. (2002). Soil, Fertilizer, and Plant Silicon Research in Japan.. Amsterdam: Elsevier.
  11. Wagner, P. (1977). «Vessel types of the monocotyledons: A survey.». Bot. Notis. 130:  p. 383-402. 
  12. Adam, H.; Jouannic, S., Morcillo, F., Verdeil, J.-L., Duval, Y., y Tregear, J. W. (2007). «Determination of flower structure in Elaeis guineensis: Do palms use the same homeotic gen as other species?». Ann. Bot. 100:  p. 1-12. 
  13. Ehrlich, P. R.; Raven, P. H. (1964). «Butterflies and plants: A study in coevolution.». Evolution 18:  p. 586-608. 
  14. Jolivet, P. H. (1988). «Food habits and food selection of Chrysomelidae. Bionomic and evolutionary perspeutives.», Jolivet, P. H., Petitpierre, Y., y Hsiao, T. H.: Biology of Chrysomelidae.. Dordrecht: Kluwer, páx. 1-24.
  15. Schmitt, M. (1988). «The Cricerinae: Biology, Phylogeny, and evolution.», Jolivet, P. H., Petitpierre, Y., y Hsiao, T. H.: Biology of Chrysomelidae.. Dordrecht: Kluwer, páx. 475-495.
  16. Vencl, F. V.; Morton, T. C. (1999). «Macroevolutionary aspects of llarval shield defences.», Cox, M. L.: Advances in Chrysomelidae Biology 1.. Leiden: Backhuys, páx. 217-238.
  17. 17,0 17,1 17,2 Chaboo, C. S. (2007). «Biology and phylogeny of the Cassidinae Gyllenhal sensu lato (tortoise and leaf-mining beetles) (Coleoptera: Chrysomelidae).». Bull. American Mus. Natural Hist. 305:  p. 1-250. 
  18. Wilf, P..; Labandeira, C. C., Kress, W. J., Staines, C. L., Windsor, D. M., Allen, A. L., y Johnson, K. R. (2000). «Timing the radiations of leaf beetles: Hispines on gingers from latest Cretaceous to Recent.». Science 289:  p. 291-294. 
  19. Gómez-Zurita, J.; T. Hunt, F. Kopliku y A. P. Vogler (2007). «Recalibrated tree of leaf beetles (Chrysomelidae) indicates independent diversification of angiosperms and their insect herbivores.». PLoS ONE 2:  p. 360-. http://www.plosone.org/article/info:doi%2F10.1371%2Fjournal.pon.0000360. Consultáu'l 19 d'abril de 2008. 
  20. Slater, J. A. (1976). «Monocots and chinch bugs: A study of host plant relationships in the Lygaeid subfamily Blissinae (Hemiptera: Lygaeidae).». Biotropica 8:  p. 143-165. 
  21. (1998) Kubitzki, K.: The families and genera of vascular plants, vol 3, Monocotyledons: Lilianae (except Orchidaceae).. Berlin: Springer-Verlag.
  22. (2006) Kubitzki, K.: The families and genera of vascular plants, vol 4, Monocotyledons: Alismatanae and Commelinanae (except Gramineae).. Berlin: Springer-Verlag.
  23. 23,0 23,1 Chase, M. W.; Soltis, D. E., Olmstead, R. G., Morgan, D., les, D. H., Mishler, B. D., Duvall, M. R., Price, R. A., Hills, H. G., Qiu, Y.-L., Kron, K. A., Rettig, J. H., Conti, E., Palmer, J. D., Manhart, J. R., Sytsma, K. J., Michaels, H. J., Kress, W. J., Karol, K. G., Clark, W. D., Hedrén, M., Gaut, B. S., Jansen, R. K., Kim, K.-J., Wimpee, C. F., Smith, J. F., Furnier, G. R., Strauss, S. H., Xiang, Q.-Y., Plunkett, G. M., Soltis, P. S., Swensen, S. M., Williams, S. E., Gadek, P. A., Quinn, C. J., Eguiarte, L. E., Golenberg, E., Learn, G. H., Jr., Graham, S. W., Barrett, S. C. H., Dayanandan, S., y Albert, V. A. (1993). «Phylogenetics of seed plants: An analysis of nucleotide sequences from the plastid gene rbcL.». Ann. Missouri Bot. Gard. (80):  páxs. 528-580. http://links.jstor.org/sici?sici=0026-6493(1993)80:3%3C528:POSPAA%3Y2.0.CO;2-W. Consultáu'l 25 de febreru de 2008. 
  24. 24,0 24,1 Chase, M. W.; Stevenson, D. W., Wilkin, P., y Rudall, P. J. (1995b). «Monocot systematics: A combined analysis.», Rudall, P. J., Cribb, P. J., Cutler, D. F.: Monocotyledons: Systematics and evolution., Royal Botanic Gardens, páx. 685-730.
  25. Duvall, M. R.; Clegg, M. T., Chase, M. W., Clark, W. D., Kress, W. J., Eguiarte, L. E., Smith, J. F., Gaut, B. S., Zimmer, E. A., y Learns Jr., G. H. (1993). «Phylogenetic hypotheses for the monocotyledons constructed from rbcL sequence data.». Ann. Missouri Bot. Gard. (80):  páxs. 607-619. http://links.jstor.org/sici?sici=0026-6493(1993)80:3%3C607:PHFTMC%3Y2.0.CO;2-5. Consultáu'l 25 de febreru de 2008. 
  26. 26,0 26,1 Davis, J. I.; Stevenson, D. W.; Petersen, G.; Seberg, O.; Campbell, L. M.; Freudenstein, J. V.; Goldman, D. H.; Hardy, C. R. et ál. (2004). «A phylogeny of the monocots, as inferred from rbcL and atpA sequence variation, and a comparison of methods for calculating jacknife and bootstrap values.». Syst. Bot. (29):  páxs. 467-510. http://www.ingentaconnect.com/content/aspt/sb/2004/00000029/00000003/art00001. Consultáu'l 25 de febreru de 2008. 
  27. 27,0 27,1 27,2 Chase, M. W.; Soltis, D. E., Soltis, P. S., Rudall, P. J., Fay, M. F., Hahn, W. H., Sullivan, S., Joseph, J., Molvray, M., Kores, P. J., Givnish, T. J., Sytsma, K. J., y Pires, J. C. (2000). «Higher-level systematics of the monocotyledons: An assessment of current knowledge and a new classification.», Wilson, K. L. y Morrison, D. A.: Monocots: Systematics and evolution., CSIRO Publ., páx. 3-16.
  28. 28,0 28,1 28,2 28,3 Chase, M. W.; Fay, M. F.; Devey, D. S.; Maurin, O; Rønsted, N; Davies, T. J; Pillon, Y; Petersen, G et ál. (2006). «Multigene analyses of monocot relationships : a summary». Aliso (22):  páxs. 63-75. ISSN 0065-6275. http://www.ninaronsted.dk/page1/files/page1_3.pdf. Consultáu'l 25 de febreru de 2008. 
  29. 29,0 29,1 29,2 29,3 29,4 Graham, S. W.; Zgurski, J. M., McPherson, M. A., Cherniawsky, D. M., Saarela, J. M., Horne, Y. S. C., Smith, S. Y., Wong, W. A., O'Brien, H. Y., Biron, V. L., Pires, J. C., Olmstead, R. G., Chase, M. W., y Rai, H. S. (2006). «Robust inference of monocot deep phylogeny using an expanded multigene plastid data set.». Aliso (22):  páxs. 3-21. http://depts.washington.edu/phylo/OlmsteadPubs/Graham.2006.Omeru.pdf. Consultáu'l 25 de febreru de 2008. 
  30. 30,0 30,1 Soltis DE; PS Soltis, MW Chase, ME Mort, DC Albach, M Zanis, V Savolainen, WH Hahn, SB Hoot, MF Fay, M Axtell, SM Swensen, LM Prince, WJ Kress, KC Nixon, y JS Farris. (2000). «Angiosperm phylogeny inferred from 18S rDNA, rbcL, and atpB sequences.». Bot. J. Linn. Soc. (133):  páxs. 381-461. http://www.ingentaconnect.com/content/ap/bt/2000/00000133/00000004/art00380. Consultáu'l 25 de febreru de 2008. 
  31. Dahlgren, R. M. T.; Rasmussen, F. N. (1983). «Monocotyledon evolution: Characters and phylogenetic estimation.». Evol. Biol. (16):  páxs. 255-395. 
  32. Stevenson, D. W.; Davis, J. I., Freudenstein, J. V., Hardy, C. R., Simmons, M. P., y Specht, C. D. (2000). «A phylogenetic analysis of the monocotyledons based on morphological and molecular character sets, with comments on the placement of Acorus and Hydatellaceae.», Wilson, K. L. y Morrison, D. A.: Monocots: Systematics and evolution., CSIRO Publ., páx. 17-24.
  33. Givnish, T. J.; T. M. Evans, J. C. Pires, K. J. Sytsma (1999). «Polyphyly and convergent morphological evolution in Commelinales and Commelinidae: Evidence from rbcL sequence data.». Molecular Phylogenetics and Evolution 12:  p. 360-385. http://www.sciencedirect.com/science?_ob=ArticleURL&_udi=B6WNH-45FSFB2-2D&_user=10&_rdoc=1&_fmt=&_orig=search&_sort=d&view=c&_acct=C000050221&_version=1&_urlVersion=0&_userid=10&md5=0f38fff8a30a844f4052ba8y7a4707b3. Consultáu'l 23 de marzu de 2008. 
  34. Hilu, K.; Borsch, T., Muller, K., Soltis, D. E., Soltis, P. S., Savolainen, V., Chase, M. W., Powell, M. P., Alice, L. A., Evans, R., Sauquet, H., Neinhuis, C., Slotta, T. A. B., Rohwer, J. G., Campbell, C. S., y Chatrou, L. W. (2003). «Angiosperm phylogeny based on matK sequence information.». American J. Bot. 90:  p. 1758-1766. 
  35. Rudall, P. J.; Chase, M. W. (1996). «Systematics of Xanthorrhoeaceae sensu lato: evidence for polyphyly.». Telopea 6:  p. 629-647. 
  36. Takhtajan, A. (1997). Diversity and Classification of Flowering Plants.. Nueva York: Columbia University Press.
  37. Neyland, R.; Borsch, T., Muller, K., Soltis, D. E., Soltis, P. S., Savolainen, V., Chase, M. W., Powell, M. P., Alice, L. A., Evans, R., Sauquet, H., Neinhuis, C., Slotta, T. A. B., Rohwer, J. G., Campbell, C. S., y Chatrou, L. W. (2002). «A phylogeny inferred from large-subunit (26S) ribosomal DNA sequences suggests that the family Dasypogonaceae is closely aligned with the Restionaceae allies.». Australian Syst. Bot. 15:  p. 749-754. 
  38. 38,0 38,1 38,2 Givnish, T. J.; Pires, J. C., Graham, S. W., McPherson, M. A., Prince, L. M., Patterson, T. B., Rai, H. S., Roalson, Y. H., Evans, T. M., Hahn, W. J., Millam, K. C., Meerow, A. W., Molvray, M., Kores, P. J., O'Brien, H. Y., Hall, J. C., Kress, W. J., y Sytsma, K. J. (2006). «Phylogeny of the monocots based on the highly informative plastid gene ndhF : Evidence for widespread concerted convergence.». Aliso 22:  p. 28-51. 
  39. APG II (2003). «An Update of the Angiosperm Phylogeny Group Classification for the orders and families of flowering plants: APG II.». Botanical Journal of the Linnean Society (141):  páxs. 399-436. Archivado del original el 2019-09-28. https://web.archive.org/web/20190928071947/http://www.blackwell-synergy.com/doi/pdf/10.1046/j.1095-8339.2003.t01-1-00158.x. Consultáu'l 12 de xineru de 2009. 
  40. 40,0 40,1 40,2 Janssen, T.; Bremer, K. (2004). «The age of major monocot groups inferred from 800+ rbcL sequences.». Bot. J. Linnean Soc. 146:  p. 385-398. 
  41. 41,0 41,1 Wikström, N.; V. Savolainen, y M. W. Chase (2001). «Evolution of the angiosperms: calibrating the family tree.». Proceedings of the Royal Society of London B 268:  p. 2211-2220. http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/11674868. Consultáu'l 3 de marzu de 2008. 
  42. Sanderson, M. J. (1997). «A nonparametric approach to estimating divergence times in the absence of rate constancy.». Molecular Biology and Evolution 14:  p. 1218-1231. http://mbe.oxfordjournals.org/cgi/reprint/14/12/1218.pdf. Consultáu'l 3 de marzu de 2008. 
  43. 43,0 43,1 Bremer, K. (2000). «Early Cretaceous lineages of monocot flowering plants.». Proceedings of the National Academy of Sciences USA 97:  p. 4707-4711. http://www.pnas.org/cgi/reprint/97/9/4707.pdf. Consultáu'l 3 de marzu de 2008. 
  44. Smith, S. A.; Donoghue, M. J. (2008). «Rates of molecular evolution are linked to life history in flowering plants.». Science 322:  p. 86-89. 
  45. Wilson, M. A.; Gaut, B., y Clegg, M. T. (1990). «Chloroplast DNA evolves slowly in the palm family (Arecaceae).». Mol. Biol. Evol. 7:  p. 303-314. 
  46. Baker, W. J.; Hedderson, T. A., y Dransfield, J. (2000). «Molecular phylogenetics of subfamily Calamoideae (Palmae) based on nrDNA ITS and cpDNA rps16 intron sequence data.». Mol. Phyl. Evol. 14:  p. 195-217. 
  47. Baker, W. J.; Hedderson, T. A., y Dransfield, J. (2000). «Molecular phylogenetics of Calamus (Palmae) and related rattan xenera based on5S nrDNA spacer sequence data.». Mol. Phyl. Evol. 14:  p. 218-231. 
  48. Kress, W. J.; Specht, C. D. (2006). «The evolutionary and biogeographic origin and diversification on the tropical monocot order Zingiberales.», Columbus, J. T., Friar, Y. A., Porter, J. M., Prince, L. M., y Simpson, M. G.: Monocots: Comparative Biology and Evolution. Excluding Poales. Ranchu Santa Ana Botanical Garden, Claremont, Ca.. Amsterdam: Elsevier, páx. 621-632.[Omeru 22: 621-632.]

Bibliografía

Enllaces esternos

Read other articles:

Danish architect The Grande Arche in Puteaux - his best-known design. Spreckelsen's childhood home in Viborg Johan Otto von Spreckelsen (4 May 1929 — 16 March 1987) was a Danish architect, best known for designing the Grande Arche of La Défense in Puteaux, near Paris. He directed the creation of several modern churches in Denmark.[1][2] Life He was born in Viborg and studied at the Viborg Katedralskole and Royal Academy of Arts in Copenhagen. He later became associate profe...

ديوترونمعلومات عامةصنف فرعي من hydron (en) بوزون الكتلة 2٫014 وحدة كتلة ذرية[1] الصيغة الكيميائية H⁺ محددات بنود الإدخال الخطية النصية الجزيئية المبسطة القانونية (SMILES) [H+][1] تصاوغ محددات الإدخال الخطي النصي الجزيئي المبسط (iso-SMILES) [2H+][1] العدد الذري 1 عدد النيوترونات 1 ال...

Censo de los Estados Unidos de 2010 Información generalTipo de censo Población y viviendaLugar Estados UnidosFecha de realización 1 de abril de 2010Autoridad responsable Oficina del Censo de los Estados UnidosDatos de poblaciónPoblación 308 745 538 hab. ( 9.7 %)Región más poblada California (37 253 956 hab.)Región menos poblada Wyoming (563 626 hab.)Ciudad más poblada Nueva YorkCronología2000◄ Actual ►2020[editar datos en Wikidat...

Rantanplan Allgemeine Informationen Herkunft Hamburg, Deutschland Genre(s) Ska-Punk Gründung 1995 Website rantanplan-sucks.de Gründungsmitglieder Gitarre, Gesang Marcus Wiebusch (bis 1999) Gesang, Gitarre Torben Meissner Bass Reimer Bustorff (bis 1999) Schlagzeug, Gesang Olli (1995) Aktuelle Besetzung Gesang, Gitarre Torben Meissner Posaune, Gesang David Sinaj (seit 2022) Trompete Lea Wittkopf (seit 2022) Trompete Ulf Werner (seit 2009) Bass Fabian Vehreschild (seit 2016) Schlagzeug Marlon ...

Island Kapitän Andri Jonsson Aktuelles ITF-Ranking 98 Statistik Erste Teilnahme 1996 Davis-Cup-Teilnahmen 16 davon in Weltgruppe 0 Bestes Ergebnis Europa-Gruppenzone III Ewige Bilanz 32:41 Erfolgreichste Spieler Meiste Siege gesamt Arnar Sigurðsson (64) Meiste Einzelsiege Arnar Sigurðsson (39) Meiste Doppelsiege Arnar Sigurðsson (25) Bestes Doppel David Halldórsson / Arnar Sigurðsson (9) Meiste Teilnahmen Arnar Sigurðsson (54) Meiste Jahre Arnar Sigurðsson (13) Letzte Aktualisierung d...

هذه المقالة يتيمة إذ تصل إليها مقالات أخرى قليلة جدًا. فضلًا، ساعد بإضافة وصلة إليها في مقالات متعلقة بها. (أبريل 2019) مود باول   معلومات شخصية الميلاد 22 أغسطس 1867[1][2]  مقاطعة لاسال، إلينوي  الوفاة 8 يناير 1920 (52 سنة) [1][2]  بنسيلفانيا  مواطنة الولايات ...

Luftbild der Basilika San Domenico in Siena Die Basilica di San Domenico vom Terzo di Città gesehen Die Basilica di San Domenico (auch Basilica Cateriniana San Domenico genannt) ist eine Bettelordenskirche in Siena. Sie ist dem Gründer des Dominikanerordens geweiht, aber auch mit der Verehrung der Hl. Katharina von Siena eng verbunden. Die Benennung als „Basilika“ bezieht sich nicht auf den Bautyp, sondern den ihr 1927 verliehenen kirchlichen Rang einer Basilica minor. Inhaltsverzeichni...

اميبينيم/سيلاستاتين مزيج من Imipenem كاربابينيم مضاد حيوي Cilastatin Dehydropeptidase inhibitor اعتبارات علاجية مدلاين بلس a605011 فئة السلامة أثناء الحمل C (الولايات المتحدة) طرق إعطاء الدواء Intravenous معرّفات CAS 92309-29-0 Y ك ع ت J01J01DH51 DH51 تصنيف منظمة الصحة العالمية المراقبة  [لغات أخرى]‏[1&...

Peter de Kluizenaar als kruisvaarder(1337), miniatuur uit manuscriptFr. 22495, Maître de Fauvel, BnF Standbeeld van Sint Peter de Kluizenaar in Amiens. Peter de Kluizenaar (ook Pieter de Kluizenaar of Pieter van Amiens; Frans: Pierre l’Ermite; Engels: Peter the Hermit) (Amiens, ca. 1050 – Abdij van Neufmoustier, bij Hoei, 8 juli 1115) was een belangrijk persoon in de Eerste Kruistocht en vooral de Volkskruistocht. Vóór de kruistocht Over de achtergrond van Peter de Kluizenaar en zijn l...

Article principal : Canoë-kayak aux Jeux olympiques d'été de 2024. Cet article traite de l'épreuve masculine. Pour la compétition féminine, voir Canoë-kayak aux Jeux olympiques d'été de 2024 - K1 femmes (slalom). Paris 2024 Généralités Sport Canoë-kayak Organisateur(s) CIO Lieu(x) Vaires-sur-Marne Date 30 juillet et 1er août 2024 Participants 21 Site(s) Stade nautique de Vaires-sur-Marne Palmarès Tenant du titre  Jiří Prskavec (CZE) Navigation Tokyo 2020 L...

American professional basketball team of the NBA G League Delaware Blue CoatsConferenceEasternLeagueNBA G LeagueFounded2007HistoryUtah Flash2007–2011Delaware 87ers2013–2018Delaware Blue Coats2018–presentArenaChase FieldhouseLocationWilmington, DelawareTeam colorsBlue, red, cream, navy blue, white[1]         General managerProsper Karangwa[2]Head coachMike LongabardiOwnershipHarris Blitzer Sports & Entertainment(Josh HarrisDavid Blitzer)Affili...

Pour les articles homonymes, voir Régiment de Rohan (homonymie). Régiment de Rohan Drapeau d’Ordonnance du régiment de Rohan Création 1684 Dissolution 1796 Pays France Allégeance Royaume de France Type régiment Rôle infanterie de ligne modifier  Le régiment de Rohan est un régiment d’infanterie du Royaume de France créé en 1684 sous le nom de régiment de Quercy devenu sous la Révolution le 84e régiment d'infanterie de ligne. Création et différentes dénominations...

1986 Danish Single European Act referendum 27 February 1986 Results Choice Votes % Yes 1,629,786 56.23% No 1,268,483 43.77% Valid votes 2,898,269 99.00% Invalid or blank votes 29,383 1.00% Total votes 2,927,652 100.00% Registered voters/turnout 3,883,429 75.39% Results by nomination district and constituency. Yes:      50–55%      55–60%      60–65%      65–70%     &...

2004 Indian filmNetaji Subhas Chandra Bose: The Forgotten HeroDirected byShyam BenegalWritten byAtul TiwariShama ZaidiProduced byRaj PiusBarbara von WrangellStarringSachin KhedekarKulbhushan KharbandaRajit KapurDivya DuttaArif ZakariaCinematographyRajan KothariEdited byAseem SinhaMusic byA. R. RahmanDistributed bySahara India Media Communication Ltd.Release dates 3 November 2004 (2004-11-03) (London Film Festival) 13 May 2005 (2005-05-13) (India) Running ...

American lawyerThis biography of a living person needs additional citations for verification. Please help by adding reliable sources. Contentious material about living persons that is unsourced or poorly sourced must be removed immediately from the article and its talk page, especially if potentially libelous.Find sources: John Kroger – news · newspapers · books · scholar · JSTOR (November 2017) (Learn how and when to remove this template message) John...

NGC 2776   الكوكبة الوشق[1]  رمز الفهرس NGC 2776 (الفهرس العام الجديد)IRAS F09089+4509 (IRAS)PGC 25946 (فهرس المجرات الرئيسية)IRAS 09089+4509 (IRAS)2MASX J09121453+4457176 (Two Micron All Sky Survey, Extended source catalogue)UGC 4838 (فهرس أوبسالا العام)MCG+08-17-056 (فهرس المجرات الموروفولوجي)Z 0909.0+4510 (فهرس المجرات وعناقيد المجرات)Z 238-20 (فهرس...

Copa de Campeones de la ConcacafConcacaf Champions Cup Temporada 2024 Datos generalesSede Norteamérica, Centroamérica y el CaribeInauguración 25 de marzo de 1962 (61 años)Edición 52Organizador ConcacafPatrocinador Scotiabank(2014-actualidad)PalmarésCampeón LeónSubcampeón Los Angeles FCDatos estadísticosParticipantes 16 equipos[1]​Partidos 30Inaugural 1962Temporadas 57Más títulos América (7)Más presencias Olimpia (38)Mayor anotador Javier Orozco (24)Clasificación a Mu...

Coordenadas: 53.139306° N 4.276889° O Castelo de Caernarfon Castell Caernarfon Parte de Caernarfon, Gwynedd País de Gales, Reino Unido Vista geral do castelo. Tipo Fortaleza medieval Construído século XI - 1283 Construído por Hugo d'Avranches, 1º conde de Chester e Jaime de Saint George Aberto aopúblico Sim Controlado por Cadw Castelo de Caernarfon (em galês: Castell Caernarfon pronúncia galesa: [kastɛɬ kaɨrˈnarvɔn]) - muitas vezes anglicizado como Carnarvon Cast...

2013 Canadian-British police drama television series RogueGenre Crime drama Police procedural Thriller Action Created byMatthew ParkhillStarring Main cast Opening themeToo Tough to Die by Martina Topley-Bird (season 1)Sorrowing Man by City and Colour (season 2)Top Shelf Drug by Ryan Bingham (season 3)ComposerJeff ToyneCountry of originCanadaUnited KingdomUnited StatesOriginal languageEnglishNo. of seasons4No. of episodes50 (list of episodes)ProductionExecutive producers John Morayniss Michael...

Musical group in Kyiv Kyiv Camerata, concert dedicated to the 75th anniversary of the National Philharmonic of Ukraine. The national ensemble Kyiv Camerata (or Kyivska Camerata) is a musical group in Kyiv.[1] The National Ensemble of soloists Kyivska Camerata is a leading Ukrainian performer of chamber music of different styles. The ensemble's repertoire is remarkably diverse, ranging from works of Vivaldi, Bach, Haydn, Mozart, Wagner, Grieg, Chaykovsky, Stravinsky, Sheinberg to the b...

Kembali kehalaman sebelumnya