Ingrandes (Vinhana)
Probablhament Ingranda (veire la toponimia; Ingrandes en francés) es una comuna peitavina, situada dins lo departament de Viena e la region de Novèla Aquitània, ancianament de Peitau-Charantas .
Geografia
Comunas limitròfas
Comunas confrontantas d'Ingrandes
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Toponimia
Las atestacions ancianas son, per lhuec:
- Ingranda (nom possible; fr Ingrande ou Ingrandes) - Fines en 140; Vicus Ingrandisse en 637[1]; In quodam viculo Igorande vocabulo, Eurande villa e Vicaria Igorandinsis en 913; Vic. Izannensis en 918; Vic. Ingrandinsis en 925; Vic. Ygrandinsis en 927; Vic. Yngrandinsis en 941; Vic. Igrandinsis vers 942; Vicaria Igorandis vers 950; Vic. Ingoranda en 964; In vic. Ygrandisse vers 998; Vic. Ygranda vers 1030; Ingranda en 1163; Ingrandia e Ingrande en 1479; S. Pierre et S. Paul d'Ingrande en 1782[2]. Segon las fòrmas ancianas, es possible que son nom es Ingranda en occitan moderne, mas es pas atestat.
L'origina es supausada èsser *Equo-randa, "limita d'aiga", o "limita justa"[1]. A l'epòca gallesa, Ingrandes èra situada a la rara entre los pòbles daus Turons e daus Pictons, que venguet puei limit entre la diocesi de Tors e la de Peitieus. Es un toponime que correspond vertadierament a un limit entre pòbles galleses, çò que la traduccion latina de 140 verifica, mas la reconstruccion de l'etime ten pas compte de la fonetica gallesa[3], ni de l'evolucion posteriora de quaques toponimes dau mesme tipe. Veire lo toponime "Aiguranda".
Istòria
Administracion
Lista daus maires
Lista daus maires successius
Periòde
|
Identitat
|
Etiqueta
|
Qualitat
|
març de 2014
|
2020
|
Bénédicte de Courrèges
|
|
|
2001
|
2014
|
Yves Régnier
|
|
|
març de 2001
|
2008
|
|
|
|
Totas las donadas non son pas encara conegudas.
|
Intercomunalitat
Demografia
Lhuecs e monuments
Personalitats liadas a la comuna
Veire tanben
Liams connexes
Liams externes
Nòtas e referéncias
Nòtas
Referéncias
- ↑ 1,0 et 1,1 Albert Dauzat, Charles Rostaing, Dictionnaire étymologique des Noms de Lieux en France, Librairie Guénégaud, reedicion 1984, p. 5
- ↑ «Dictionnaire topographique de la France».
- ↑ Xavier Delamarre, Dictionnaire de la Langue gauloise, ed. Errance, 2na edicion, 2003, p. 163-164
|
|