Lo departament d’Alèir (03) (var. Alièr, Alier, z-Alavièr; totas aquestas formas son ben atestadas en occitan auvernhat) (en francés l'Allier) es una division administrativa, una circonscripcion electorala e una collectivitat territoriala de l’estat francés, escambarlat sobre lo nòrd dau domeni lingüistic occitan e lo sud dau domeni lingüistic francés, amb d’influéncias arpitanas a l’Èst.
Foguèt creat en 1790 a partir de la mai granda part de la província istorica de Borbonés, de qualques comunautats d’Auvèrnhe, Berric e Nivernés.
La prefectura z-es a Molins.
La populacion de la part occitana dau departament z-es de 223 731 abitants de 343 338 (2019).
En 1792, Alèir reçaup lo numèro postau 3 que gardarà fins au bot dau sègle XIX. En 1928, reçaup las letras AN coma còde per las immatriculacions de veïculs. En 1943, l’SNS (vengut INSEE en 1946) impausa lo còde geografic qu’atribuís lo 03 au departament. Aquela valor es represa en 1950 subre los veïculs (au començament sens lo 0) e en 1964 per la Pòsta. Au nivèu internacionau, lo departament a lo còde ISO 3166-2 FR-03 e lo còde NUTS-3:2016 FRK11.
Lo departament de Borbonés z-es creat lo 3 de febrièr de 1790, ambe 7 districtes (Cérilly, Cucet, Le Donjon, Gatnat, Molins, Montluçon e Montmaraut), e lo chapluòc a Molins. Ven lo departament d’Alèir abans lo 4 de març de 1790.
En 1800, z-es divisit en 4 arrondiments: Molins, Montluçon, Gatnat e La Paliça. En 1926 l’arrondiment de Gatnat z-es suprimit. En 1942, lo chapluòc de l’arrondiment de La Paliça z-es transferit a Vichèi.
Coma la mai granda part daus departaments, Alèir a pas d’escut oficial. Pasmens dins l’Armorial de Traversier (1842)[2] e l’Atlas de Levasseur (1854)[3] s’utilizava l’escut de Molins, sens lo chap de las flors de liri.
Veire:
01 Ain · 02 Aisne · 03 Alèir · 04 Aups d'Auta Provença · 05 Auts Aups · 06 Aups Maritims · 07 Ardecha · 08 Ardenas · 09 Arièja · 10 Auba · 11 Aude · 12 Avairon · 13 Bocas de Ròse · 14 Calvadòs · 15 Cantal · 16 Charanta · 17 Charanta Maritima · 18 Char · 19 Corresa · 2A Corsega del Sud · 2B Nauta Corsega · 21 Còsta d’Aur · 22 Còstas d’Arvòr · 23 Cruesa · 24 Dordonha · 25 Dobs · 26 Droma · 27 Eure · 28 Eure e Loir · 29 Finistèrra · 30 Gard · 31 Nauta Garona · 32 Gers · 33 Gironda · 34 Erau · 35 Ille et Vilaine · 36 Endre · 37 Endre e Léger · 38 Isèra · 39 Jura · 40 Lanas · 41 Loir e Char · 42 Léger · 43 Naut Léger · 44 Léger Atlantic · 45 Loiret · 46 Òlt · 47 Òlt e Garona · 48 Losera · 49 Maine e Léger · 50 Marga · 51 Marna · 52 Nauta Marna · 53 Maièna · 54 Meurthe e Mosèla · 55 Mòsa · 56 Morbihan · 57 Mosèla · 58 Nièvre · 59 Nòrd · 60 Oise · 61 Orne · 62 Pas de Calais · 63 Puèi de Doma · 64 Pirenèus Atlantics · 65 Hauts Pirenèus · 66 Pirenèus Orientals · 67 Bas Ren · 68 Naut Ren · 69 Ròse · 70 Nauta Sòna · 71 Sòna e Léger · 72 Sarta · 73 Savòia · 74 Nauta Savòia · 75 París · 76 Sèina Maritima · 77 Sèina e Marna · 78 Ivelinas · 79 Doas Sèvras · 80 Sòma · 81 Tarn · 82 Tarn e Garona · 83 Var · 84 Vauclusa · 85 Vendèa · 86 Vinhana · 87 Nauta Vinhana · 88 Vòges · 89 Iona · 90 Territòri de Belfòrt · 91 Essonne · 92 Nauts de Sèina · 93 Sèina e Sant Danís · 94 Val de Marna · 95 Val d’Oise
Collectivitat europèa d'Alsàcia · 69D Conselh departamental de Ròse · 69M Metropòli de Lion · 75C París
971 Guadalope · 974 La Reünion
972 Martinica · 973 Guaiana · 976 Maiòta