Volker Schlöndorff (o Schloendorff), (Wiesbaden, Alemanya, 31 de març de 1939) és un director de cinema alemany. És un dels principals representants del Nou Cinema Alemany dels anys 1960-1970 i un dels fervents defensors del cinema d'autor europeu.[1]
L'èxit planetari del Timbal li obre totes les portes. En principi roman fidel a un mode de producció independent i a un cinema d'autor europeu, portador d'una certa noblesa cultural tant per la tria variada de les llengúes de rodatge (alemany, francès, anglès) com per una inspiració pouada del patrimoni literari.[1] Dirigeix després algunes pel·lícules als Estats Units abans de tornar a Europa. Sovint produeix els films que realitza i col·labora puntualment amb la televisió per lligar els seus pressupostos.[1] D'altra banda ha posat en escena diversos telefilms.
Adaptant regularment monuments de la literatura (Marcel Proust, Max Frisch, Arthur Miller, Michel Tournier, etc.), Schlöndorff es queda, a França, Alemanya i als Estats Units, vinculat a un cert intimisme i a temes com les hores obagues de la història, les vicissituds del poder, la frustració, la revolta i la repressió: L’amor de Swann, Cercle d'enganys, Death of a Salesman, A Gathering of Old Men, Homo Faber, Der Unhold, Die Stille nach dem Schuß, Der neunte Tag.[2]
Els anys 1990, accepta la direcció dels Estudis Babelsberg, als afores de Berlín, l'exseu del Hollywood alemany quan la Universum Film AG hi era instal·lada en la primera meitat del segle xx i propietat de la Companyia general d'immobiliària i de serveis. També fa classes de cinema i literatura a l'escola europea de Saas-Fee a Suïssa, sobretot en seminaris estivals.
