|
Anys de plom
 | Aquesta és una pàgina de desambiguació.
És a dir, una pàgina que us adreça cap a articles amb el mateix nom. Si un enllaç intern us ha dut fins ací podeu tornar enrere per arreglar-lo i fer-lo enllaçar a l'article més adient. |
«Anys de plom» té aquests significats:
Anys de plom (pel plom, amb el que se simbolitza les bales i els tiroteigs) pot referir-se a qualsevol dels períodes de la història d'un de país o estat o de la història local d'una ciutat o una regió caracteritzats per l'extrema violència civil, el terrorisme o la repressió política, sempre que no arribin a adquirir el grau d'una guerra civil. Pot referir-se a:
- Els Anys de plom (Barcelona), al primer quart del segle xx, o més específicament els primers anys de la dècada de 1920, caracteritzats pel pistolerisme de la patronal i l'acció directa o violència anarquista de grups de treballadors.
- Els Anys de plom (Brasil), període entre 1968 i 1974, quan la Dictadura militar del Brasil (1964–1985) va incrementar la seva repressió (en portuguès, anos de chumbo).
- Els Anys de plom (Itàlia), dècades de 1960 i 1970, en italià anni di piombo, caracteritzats per l'estratègia de la tensió.
- Els Anys de plom (Alemanya), deguts a l'activitat de la Fracció de l'Exèrcit Roig a Alemanya Federal.
- Els Anys de plom (Txecoslovàquia), que van seguir a la Primavera de Praga de 1968, per la imposició de l'anomenada normalització.
- Els Anys de plom (Marroc), dècades de 1970 i 1980, en francès années de plomb i en àrab سنوات الرصاص Sanawāt ar-Ruṣāṣ.
- Els Anys de plom (Argentina), els anys entre 1976 i 1983, també anomenats de la "Guerra Bruta".
- Els Anys de plom (Bèlgica), deguts a l'activitat del Westland New Post (WNP) responsable dels sagnants vuitanta amb els assassins de Brabant (28 assassinats), amb presència també d'un grup esquerrà de curta vida: les Cèl·lules Comunistes Combatents (dos assassinats).
- Els Anys de plom (França), en els anys 1980, deguts a l'activitat d' Action Directe.
- Els Anys de plom (País Basc), des de 1968 fins a finals del passat segle, amb una gran majoria de les víctimes mortals entre 1977 i 2001 i un menor nombre des d'aquesta data (coincidint amb els atemptats del 11-S). La gran majoria són deguts a l'activitat d'ETA, i un nombre molt inferior, concentrat a certs moments de les dècades de 1970 i 1980, a grups oposats de debatuda qualificació, com els GAL o el Batallón Vasco Español, que para alguns representen terrorisme d'estat i per a uns altres són elements molt diversos, alguns policials no controlats o grups espontanis d'inspiració d'extrema dreta.[1]
Referències
|
|
