PROFILBARU.COM

Pierre Braunberger
Biografia
Naixement	(fr) Pierre Raymond Maurice Braunberger ; 29 juliol 1905 ; París
Mort	16 novembre 1990 (85 anys); Aubervilliers (França)
Activitat
Ocupació	actor, director de cinema, productor, actor de televisió, productor de cinema, actor de cinema, realitzador
Premis
	Premi Jean Le Duc ;

Pierre Raymond Maurice Braunberger (París, 29 de juliol de 1905 - Aubervilliers, 16 de novembre de 1990) va ser un productor i actor de cinema francès.^[1]

Biografia

Nascut en una família de metges, als set anys ja estava decidit a no tenir la mateixa vida que el seu pare i a no assumir la medicina com a carrera. Va veure una projecció de Fantomas al Teatre Gaumont, el primer cinema que es va obrir a París, i va decidir treballar al cinema.

Després de la Primera Guerra Mundial, als 15 anys, va produir i dirigir la seva primera pel·lícula: Frankfurt a Alemanya. Va marxar per successives aventures a Berlín, i als establiments Brocklis de Londres, on va treballar.

El 1923, va marxar a Nova York, on va treballar unes setmanes a Fox Film Corporation i es va convertir en director de producció juntament amb Ferdinand H. Adam on també va treballar en pel·lícules amb Frank Merrill.

En el transcurs de les seves pel·lícules a Los Angeles, va conèixer a Irving Thalberg qui el va contractar a Metro-Goldwyn-Mayer com un dels seus ajudants. Hi va romandre allà durant divuit mesos i va establir contactes amb un dels màxims directors de l'època.

Com que volia dirigir i produir a França, va tornar a París i va conèixer a Jean Renoir, amb qui va treballar a Avec qui il va tourner, La Fille de l'eau, Nana i Tire-au-flanc.

El 1929 Pierre Braunberger va crear Productions Pierre Braunberger i Néofilms per a la producció de la seva primera pel·lícula francòfona (La route est belle de Robert Florey).

El 1930 Pierre Braunberger, es va convertir en cap del Cinema Pantheon i hi va continuar durant seixanta anys. Va renovar el vestíbul, va crear 450 seients i va instal·lar projectors i equips de so Western Electric. Tot i que encara no s'havien inventat els subtítols, va ser el primer a mostrar pel·lícules estrangeres en les seves versions originals.

Un any després, es va reunir amb Roger Richebé per produir amb el nom d'Établissements Braunberger-Richebé. Es van produir poques pel·lícules, com le Blanc et le noir de Robert Florey, La Chienne de Jean Renoir, i La Petite Chocolatière i Fanny de Marc Allégret. El 1933, només amb 28 anys, va decidir continuar en solitari i va formar els estudis de Billancourt, que esdevingueren Paris-Studio-Cinéma. Durant la Segona Guerra Mundial no va poder produir cap pel·lícula per la seva condició de jueu.^[2]

Al final de la Segona Guerra Mundial, Pierre Braunberger va transformar una oficina local de la Gestapo en el Cinema Studio "Studio Lhmond", que va utilitzar per descobrir nous talents de la "nouvelle vague", com Jean-Pierre Melville, Jean-Luc Godard i Alain Resnais.

El 1966 va ser el cap del jurat al 16è Festival Internacional de Cinema de Berlín.^[3] Va morir el 1990.

Filmografia

1927: La P'tite Lili d'Alberto Cavalcanti
1927: Yvette d'Alberto Cavalcanti
1927: Sur un air de charleston de Jean Renoir
1929: Tire-au-flanc de Jean Renoir
1929: La Malemort du Canard (La Ballade du canard)
1930: La route est belle
1930: L'Homme qui assassina
1930: La Donna di una notte
1930: La Femme d'une nuit
1931: On purge bébé de Jean Renoir
1931: La Chienne de Jean Renoir
1932: L'Amour à l'américaine
1933: Tire-au-flanc de Henry Wulschleger
1934: Sans famille de Marc Allégret
1936: Partie de campagne de Jean Renoir
1937: Forfaiture de Marcel L'Herbier
1937: Le Gagnant (pel·lícula de 1937) (moyen métrage)
1947: Van Gogh d'Alain Resnais
1947: Paris 1900
1948: Les Actualités burlesques de Gilles Margaritis
1950: Le Trésor des Pieds-Nickelés
1950: Toulouse-Lautrec
1950: Histoire des pin-up girls
1950: Guernica
1950: Gauguin
1950: Le Tampon du capiston
1951: Station mondaine
1951: Palais royal
1951: La Course de taureaux
1951: Le Dictionnaire des pin-up girls
1951: L'Art du haut-rhénan
1951: Bertrand cœur de lion
1951: La Vie de Jésus de Marcel Gibaud
1952: En quête de Marie
1952: Avec André Gide de Marc Allégret
1952: Le Crime du Bouif
1952: Jocelyn de Jacques de Casembroot
1953: Chagall
1953: Julietta
1954: Croissance de Paris
1954: Ballade parisienne
1955: Visages de Paris de François Reichenbach
1955: Une lettre pour vous
1955: New York ballade de François Reichenbach
1955: Impressions de New York de François Reichenbach
1956: Toute la mémoire du monde
1956: Houston, Texas de François Reichenbach
1956: Le Grand Sud
1956: Le Coup du berger
1956: Les Abeilles
1958: Moi un noir de Jean Rouch
1958: Elèves-maîtres
1958: Le Chant du styrène d'Alain Resnais (curtmetratge)
1958: Ces gens de Paris
1958: Bonjour, Monsieur La Bruyère
1958: Au bon coin
1958: L'Américain se détend de François Reichenbach
1959: Tous les garçons s'appellent Patrick o Charlotte et Véronique (curtmetratge)
1960: L'amour existe de Maurice Pialat (curtmetratge)
1960: L'Eau à la bouche
1960: L'Amérique insolite de François Reichenbach
1960: Tirez sur le pianiste de François Truffaut
1960: Charlotte et son jules de Jean-Luc Godard (curtmetratge)
1961: Cuba si de Chris Marker
1961: Une histoire d'eau de Jean-Luc Godard (curtmetratge)
1961: La Pyramide humaine de Jean Rouch
1962: Un cœur gros comme ça de François Reichenbach
1962: La Dénonciation
1962: La Punition de Jean Rouch
1962: Vivre sa vie de Jean-Luc Godard
1962: L'Amour avec des si de Claude Lelouch
1963: Delphica
1964: La Femme spectacle
1964: La Fleur de l'âge, ou Les adolescentes
1964: De l'amour de Jean Aurel
1965: Le Bestiaire d'amour de Gérald Calderon
1965: L'Affaire de poissons
1966: Lumière
1966: Martin soldat de Michel Deville amb Robert Hirsch
1967: L'Affaire de la rue de Chantilly (telefilm)
1968: Je vous salue Paris de François Reichenbach (curtmetratge)
1968: Erotissimo de Gérard Pirès amb Annie Girardot
1969: L'Astragale
1969: Libre de ne pas l'être de Jean-Pierre Lajournade
1969: Le Droit d'asile
1969: Cinéma-Cinéma de Jean-Pierre Lajournade
1969: Le Deuxième Ciel de Louis-Roger
1970: Trois hommes sur un cheval de Marcel Moussy amb Robert Dhéry
1970: Les voisins n'aiment pas la musique, curtmetratge de Jacques Fansten
1970: La Fin des Pyrénées de Jean-Pierre Lajournade
1970: En attendant l'auto...
1970: Chambres de bonne
1970: Êtes-vous fiancée à un marin grec ou à un pilote de ligne ? de Jean Aurel amb Jean Yanne
1971: LTo Catch a Spy de Dick Clement amb Kirk Douglas
1971: Le Laboratoire de l'angoisse
1971: La Cavale
1971: Fantasia chez les ploucs de Gérard Pirès amb Lino Ventura
1971: Petit à petit de Jean Rouch
1972: Je, tu, elles...
1972: On n'arrête pas le printemps de René Gilson
1972: Elle court, elle court la banlieue de Gérard Pirès amb Marthe Keller
1974: Défense d'aimer
1974: Comment réussir quand on est con et pleurnichard
1974: Comme un pot de fraises de Jean Aurel amb Jean-Claude Brialy
1975: Émilienne
1975: L'Agression de Gérard Pirès amb Jean-Louis Trintignant
1975: Attention les yeux ! de Gérard Pirès amb Claude Brasseur
1977: Le Risque de vivre de Gérald Calderon amb Michael Lonsdale
1979: L'Armoire
1979: Collections privées
1986: Dionysos
1989: Aller à Dieppe sans voir la mer
1990: Les Chevaliers de la Table ronde (pel·lícula de 1990) de Denis Llorca
1991: D'abord la vie, ensuite les triomphes de Lucien Clergue

Premis

Premis César: César d'honor, 1980

Referències

↑ Pierre Braunberger, 85, French Film Producer, New York Times, 18 de novembre de 1990
↑ Glenda Abramson Encyclopedia of Modern Jewish Culture, Volume 2
↑ «Berlinale 1966: Juries». berlinale.de. Arxivat de l'original el 23 d’octubre 2013. [Consulta: 22 febrer 2010].

Bibliografia

Pierre Braunberger et Jacques Gerber. Préface Jean-Luc Godard. Pierre Braunberger, producteur : cinémamémoir. Biographie. París: Centre national de la cinématographie Centre Georges Pompidou, 1987. ISBN 2-858-50421-0.
Jean-Pierre Pagliano, Mémoires du siècle : Pierre Braunberger, France Culture, 28 août 1987.