PROFILBARU.COM

Harun Farocki
Biografia
Naixement	9 gener 1944 ; Nový Jičín (Txèquia)
Mort	30 juliol 2014 (70 anys); Berlín (Alemanya)
Formació	Acadèmia Alemanya del Cinema i la Televisió de Berlín
Activitat
Camp de treball	Pel·lícula, direcció, producció cinematogràfica i document
Lloc de treball	Berlín ; Viena
Ocupació	guionista, videoartista, historiador del cinema, professor, artista de videoinstal·lacions, dissenyador de producció, actor de cinema, realitzador de documentals, periodista d'opinió, muntador, fotògraf, cineasta, director de cinema, productor de cinema, professor d'universitat, director de fotografia
Ocupador	Universitat de les Arts de Berlín ; Universitat de Califòrnia a Berkeley
Membre de	Acadèmia de les Arts de Berlín ; Acadèmia Bavaresa de Belles Arts
Representat per	Video Data Bank
Participà en
16 juny 2007	documenta 12
21 juny 1997	documenta X
	Tabakalera
Premis
	(2009) premi Wilhelm Loth; (2002) premi Peter Weiss ;
Lloc web	harunfarocki.de

Harun Farocki (Neutitschein, Sudetenland, Txecoslovàquia, 9 de gener de 1944 − Berlín, Alemanya, 30 de juliol de 2014)^[1] va ser un cineasta alemany nascut a Txecoslovàquia. Va pertànyer al Nou cinema alemany.^[2]

Trajectòria

Harun El Usman Faroqhi va néixer a l'antiga Txecoslovàquia, concretament a Neutitschein (Sudetenland), actualment Nový Jicín (República Txeca). Va estudiar a l'Acadèmia de la televisió i cinema alemany de Berlín des de 1966 fins a 1968, de la qual va ser expulsat per motius polítics, a causa de pertànyer a un grup anomenat Agitrop, els quals produïen films de propaganda revolucionària.

Entre 1974 i 1984 va ser redactor de la cèlebre revista de cinema Filmkritik. Els seus articles van destacar pel rigor i el compromís moral. Va donar classes a diverses ciutats alemanyes, entre les quals destaca Düsseldorf. Durant sis anys (de 1993 a 1999) va ensenyar a Berkeley, a la Universitat de Califòrnia. El 1966 es va casar amb Ursula Lefkes, dos anys després van néixer les dues filles Annabel Lee i Larissa Lu. Des de 1966 fa més de 100 produccions per a la televisió i cinema, abastant milers de temes diferents. A partir de 1990 crea instal·la exposicions en grup i individuals a museus i galeries. De l'any 2006 al 2011 va ser professor de l'Acadèmia de les Belles arts a Viena.

Va pertànyer al Nou cinema alemany, juntament amb directors com Werner Herzog i Alexander Kluge decideixen manifestar-se a la ciutat d'Oberhausen i declaren que el cinema de la seva època estava perdut i els nous cineastes s'encarregarien de fer el nou cinema, inspirats en la Nouvelle Vague del cinema francès.

Va començar a fer cinema experimental, amb una càrrega de denúncia molt manifesta; i la majoria de la seva obra és d'aquest tipus documental. En un principi va estar molt inspirat per la forma cinematogràfica de Jean-Luc Godard, i va tenir paraules molt dures amb el treball de Rainer Werner Fassbinder, Volker Schlöndorff i Wim Wenders, per atenir-se aquests a la idea de pel·lícula que tothom pot esperar. ^[3]