PROFILBARU.COM

Vardan III Mamikonian
Biografia
Naixement	valor desconegut
Mort	valor desconegut
Activitat
Ocupació	cap militar
Activitat	(Floruit: segle VI )
Altres
Títol	Marzban d'Armènia (574 (Gregorià)–576 (Gregorià)); Marzban d'Armènia (573 (Gregorià)–573 (Gregorià)); Marzban d'Armènia (572 (Gregorià)–573 (Gregorià))
Família	Mamikonian
Pare	Vasak Mamikonian
Germans	Manuel Mamikonian

Vardan III Mamikonian (en armeni Վարդան Գ Մամիկոնյան) va ser cap de la rebel·lió nacional armènia de l'any 571. Formava part de la família dels Mamikonian, i va ser sparapet (cap suprem de l'exèrcit) i Marzban (governador) abans d'haver-se de refugiar a l'Imperi Romà d'Orient.

Amb el suport de Vahan de Siunia, el marzban Suren d'Armènia va continuar intentant establir el mazdeisme com a religió. L'any 570 o 571 el marzban va fer matar Manuel Mamikonian. Això va ser un greu error doncs tots els nakharark del partit nacionalista es van revoltar. La direcció de la rebel·lió la va assumir son germà, Vardan III Mamikonian i el patriarca Hovhannes II Gabelian. Els rebels es van concentrar a Artaxata a la primavera del 571 o potser al febrer del 572. El poble de Dvin es va revoltar i Suren i la seva guàrdia van ser massacrats. La guarnició persa va fugir, però els perses van tornar i la van recuperar. Els rebels van demanar ajut a l'Imperi Romà d'Orient i l'emperador Justí II el Jove els el va acordar l'any 572. Vardan va entrar per segona vegada a Dvin, després d'una lluita que va comportar la destrucció parcial de la ciutat.

Cosroes I va enviar a Armènia al general Mihran Mihrevandak amb el títol de marzban i amb un exèrcit de vint mil homes. Vardan III Mamikonian va fer front a Mihran a la plana de Khalamakh, a Taron, el va derrotar i li va prendre els elefants. Mihran va evacuar Armènia (573 o 574).

El 575 va acabar la treva entre l'Imperi Sassànida i els romans d'Orient i es va reprendre la guerra. El mateix rei va assumir la direcció de les operacions a Armènia i va travessar el país per Artaz, Bagrevand, Bassèn i Karin (Erzurum) des on va arribar fins a Capadòcia, on va incendiar Sebaste (Sivas). Allí li va fer front un exèrcit romà d'Orient i el rei es va retirar cap a Melitene. Vardan III Mamikonian es va unir a l'exèrcit romà d'Orient. A la plana de Melitene es va lliurar una batalla de dos dies, on els perses van ser derrotats i Cosroes va haver de fugir. Cosroes va aconseguir passar per l'Arzanene cap a Pèrsia. A la batalla va morir el Mobad dels Mobads (Mag dels mags, màxima figura religiosa del mazdeisme).^[1]

El 577 Cosroes va enviar un altre exèrcit a Armènia sota la direcció de Tahm-Khusro. L'exèrcit va triomfar a Bolorapahat (a Bassèn) i a Kethin (Bagrevand) i va arribar fins a Teodosiòpolis, on el comte romà d'Orient Maurici (després emperador) el va rebutjar. Tahm-Khusro va passar a l'Arzanene, però Maurici el va seguir i, per impedir que la regió esdevingués una base contra els romans d'Orient, va deportar en massa a tota la població cap a Xipre. Els rebels armenis de Vardan III Mamikonian, sense ajut romà d'Orient, van haver-se de limitar a xoc menors.

Cap a l'any 581 el marzban Pahlav va guanyar una batalla al Shirak. Vardan II Mamikonian es va retirar a territori romà d'Orient i va passar al servei de l'emperador junt amb els seus fidels i els nakharark aliats.^[2]

Referències

↑ Hovannisian, Richard G. (ed.). The Armenian people from ancient to modern times / Vol. I, The dynastic periods: from antiquity to the fourteenth century.. Nova York: Palgrave Macmillan, 2004, p. 108. ISBN 9781403964212.
↑ Dédéyan, Gérard (dir.). Histoire du peuple arménien. Tolosa de Llenguadoc: Privat, 2008, p. 203-204. ISBN 9782708968936.