Va tenir cinc filles i dos fills, el més jove dels quals fou Miquel III. Mentre que Teòfil era iconoclasta, Teodora no, la qual cosa provocà conflictes. Quan Teòfil morí en 842, es convertí, el 21 de gener de 842 en regent en nom del seu fill Miquel III, que tenia tres anys. Molt pietosa, va donar suport als monjos i a la fundació de nous monestirs. La seva política, ferma i assenyada, va enfortir el tresor de l'imperi i evità un intent d'invasió dels búlgars.
Va lluitar contra els heretges, perseguint els paulicians d'Àsia Menor, mitjançant una aliança amb els musulmans que acabà afeblint la defensa de l'imperi. Tot i que intentà evitar l'enfortiment de l'islam, Sicília fou conquerida per aquest entre 842 et 847. Va iniciar la pacificació i evangelització dels eslaus del Peloponès cap al 847. Arran de l'assassinat del seu conseller Teoctist el Logoteta, ordenat pel germà de l'emperadriu Bardes Mamikonian, el novembre de 855, Teodora hagué d'abandonar el poder el 15 de març de 856.
Teodora i les seves quatre filles majors foren obligades a ingressar com a monges per Miquel III, i tancades al monestir de Carià, on visqueren miserablement fins que foren transferits al monestir de Santa Eufrosina. Les que sobrevisqueren, Tecla, Anastàsia i Pulquèria foren portades, per Basili el Macedoni, amb Teodora i la seva àvia Teoctista, al monestir de Gàstria.
Teodora morí l'11 de febrer de 867. Fou canonitzada per l'Església ortodoxa, per la importància del seu regnat per a l'Església. Les seves restes foren sebollides al monestir de Gàstria de Constantinoble, actual mesquita Sancaktar Hayrettin, i portades després a Corfú, a la catedral de la Santíssima Mare de Déu de la Cova i Santa Teodora, on són venerades en un reliquiari d'argent.
Notes
↑Segons Settipani, Marí podria ser de la família dels Mamikonian i descendent del nakharar Himajeak.
Bibliografia
Robert Guilland Études Byzantines P.U.F París 1959 « Les empereurs et l'attrait du monastère » p. 38,44,45.
Venance Grumel Traité d'Études Byzantines I « La chronologie » P.U.F París 1958 p. 357,362
Icona de 1906
Antic mausoleu del monestir de Gàstria, avui mesquita Sancaktar (Istanbul)