![]() |
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
Vahan Mamikonian, dit també Vahan l'apòstata, fou cap del partit persa i marzban d'Armènia per espai d'uns mesos vers 369-370.
Segons Christian Settipani era fill d'Hamazasp, que era fill d'Artavasdes I; i segons Cyril Toumanoff era fill d'Artavasdes II. De totes maneres, era el germà menor de Vasak I Mamikonian i Vardan I Mamikonian.
Degué ser després del 360, any en què es va formalitzar l'aliança amb Roma, quan dos dels senyors més poderosos d'Armènia, Merujan Artsruní i Vahan Mamikonian, van passar a Pèrsia amb el rei Sapor II (310-379) i es van convertir al mazdeisme. Un d'ells es va casar amb una princesa sassànida. El germà de Vahan, Vardan I Mamikonian, cap del partit persa, fou assassinat per ordre del rei, però la data no està establerta. En canvi el seu germà, Vasak I Mamikonian, fou cap del partit proromà.
El 368 els perses van conquerir Armènia. El 369 Sapor II va venir al país acompanyat de Merujan Artsruní i de Vahan Mamikonian. El rei va acampar a les runes de Zarehavan on va exercir cruels represàlies com fer aplanar als captius per les potes dels elefants, o fer desfilar despullades les dones dels nakharark (algunes d'elles van passar després a l'harem del rei).
Merujan Artsruní i Vahan Mamikonian van rebre el govern del país i van intentar implantar-hi el mazdeisme. Qui es va negar va patir cruels represàlies, com la dona de Garegin Reixtuní, Hamazaspuhi, que tot i que era cunyada de Vahan Mamikonian fou penjada dels peus a una torre.
Notes
|
|---|
|
Mamikonian
reconeguts | | |
|---|
Mamikonian
hipotètics | |
|---|
