Simon H. Johnson (nascut el 16 de gener de 1963)[1] és un economista britànic-estatunidenc que exerceix com a professor Ronald A. Kurtz d'Emprenedori
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 16 gener 1963 Sheffield (Anglaterra) |
| Economista en cap | |
| març 2007 – agost 2008 ← Raghuram Rajan – Olivier Blanchard → | |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat d'Oxford Institut de Tecnologia de Massachusetts Universitat de Manchester |
| Director de tesi | Rudiger Dornbusch |
| Activitat | |
| Ocupació | economista, professor universitari |
| Ocupador | Institut de Tecnologia de Massachusetts MIT Sloan School of Management Universitat Duke |
| Obra | |
| Estudiant doctoral | Amir Kermani, Yunyong Thaicharoen, Todd V. Mitton, Quy Toan Do i Todd A. Gormley |
| Premis | |
Simon H. Johnson (nascut el 16 de gener de 1963)[1] és un economista britànic-estatunidenc que exerceix com a professor Ronald A. Kurtz d'Emprenedoria a la Sloan School of Management de l'MIT des del 2004.[2][3] També va ser membre sènior del Peterson Institute for International Economics del 2008 al 2019.[2][4] Abans de traslladar-se a l'MIT, va ensenyar a la Fuqua School of Business de la Universitat de Duke del 1991 al 1997.[2][5][6] Des de març de 2007 fins a finals d'agost de 2008, va ser economista en cap del Fons Monetari Internacional.[7]
El 2024, Johnson, Daron Acemoglu i James A. Robinson van ser guardonats amb el Premi Nobel d'Economia pels seus estudis comparatius sobre la prosperitat entre les nacions.[8]
Nascut el 1963 a Sheffield, Johnson es va educar de manera privada a l'Abbotsholme School a Rocester i després va estudiar Philosofia, política i economia (PPE) a la Universitat d'Oxford, on va ser estudiant de grau al Corpus Christi College i es va graduar el 1984.[2][9][10] Posteriorment va obtenir un Màster en economia (amb distinció) per la Universitat de Manchester el 1986.[2][11] Va continuar els seus estudis de doctorat a l'Institut de Tecnologia de Massachusetts (MIT), on va ser dirigit per Rudiger Dornbusch i va rebre un PhD en economia el 1989, escrivint una tesi titulada Inflation, intermediation, and economic activity.[12]
De 1989 a 1991, Johnson va ser investigador junior a la Universitat de Harvard, on va ser membre de la Harvard Academy for International and Area Studies i investigador del seu Russian Research Center.[2] De 1991 a 1997, va ensenyar a la Fuqua School of Business de la Universitat de Duke, on va ser professor assistent fins al 1995 i professor associat fins al 1997; també va dirigir el seu Center for Manager Development a Sant Petersburg, Rússia de 1993 a 1995.[2] Es va incorporar al professorat de l'MIT el 1997 i va obtenir la plaça fixa el 2002.[2] A l'MIT, és investigador afiliat a Blueprint Labs, codirigeix la Shaping the Future of Work Initiative de l'MIT i encapçala el seu Global Economics and Management Group.[2]
Johnson és investigador associat a la NBER des de 2004 i està afiliat al BREAD.[2] És membre del CEPR i forma part del consell d'administració de Fannie Mae des de 2021.[2] Va cofundar el Systemic Risk Council del CFA Institute i és columnista mensual a Project Syndicate des de 2010.[2] El novembre de 2020, Johnson va ser nomenat membre voluntari de l'equip de revisió d'agències per a la transició presidencial de Joe Biden per donar suport als esforços de transició relacionats amb el Departament del Tresor dels Estats Units i la Reserva Federal.[13]
Johnson és membre del Consell Assessor Internacional del Center for Social and Economic Research (CASE) de la School of Social and Political Science de la Universitat d'Edimburg. També és membre del panell d'assessors econòmics de l'Oficina de Pressupost del Congrés dels Estats Units d'Amèrica.[7] Del 2006 al 2007, va ser investigador visitant al Peterson Institute for International Economics, on posteriorment va ser membre sènior del 2008 al 2019.[2][7] Forma part del consell editorial de quatre revistes acadèmiques d'economia.[7] Ha col·laborat a Project Syndicate des de 2007.
Simon Johnson és autor d'articles com ara "Learning from Ricardo and Thompson: Machinery and Labor in the Early Industrial Revolution, and in the Age of AI" o "A Theory of Price Caps on Non-Renewable Resources".[14] Va escriure el llibre del 2010 13 Bankers: The Wall Street Takeover and the Next Financial Meltdown, juntament amb James Kwak, amb qui també va cofundar i escriu habitualment al blog d'economia The Baseline Scenario.[15] També és autor de White House Burning: Our National Debt and Why It Matters to You (2013); Jump-Starting America: How Breakthrough Science Can Revive Economic Growth and the American Dream (2019), amb Jonathan Gruber; i Power and Progress: Our Thousand-Year Struggle Over Technology and Prosperity (2023), amb Daron Acemoglu.
Informasi ini disarikan dari Wikipedia dan disajikan kembali untuk tujuan edukasi. Konten tersedia di bawah lisensi CC BY-SA 3.0. Kami tidak bertanggung jawab atas ketidakakuratan data yang bersumber dari kontribusi publik tersebut.