Maurice Allais

Maurice Félix Charles Allais

Maurice Félix Charles Allais per Harcourt, 2001
Nom original	(fr) Maurice Allais
Biografia
Naixement	31 maig 1911 14è districte de París (França)
Mort	9 octubre 2010 (99 anys) Saint-Cloud (França)
Sepultura	cementiri Saint-Cloud
Director Groupe de recherches économiques et sociales ^(en)
1945 – 1970
Director Bureau de documentation minière ^(en)
1943 – 1948
Director de recerca del CNRS
Dades personals
Nacionalitat	França
Formació	Lycée Henri-IV Facultat de Ciències de París University of Toronto Mississauga ^(en) Escola Nacional Superior de Mines de París École Polytechnique Lycée Lakanal Universitat de París
Activitat
Ocupació	economia
Ocupador	Universitat de París X Nanterre
Membre de	Acadèmia Nacional de Ciències dels Estats Units (associat estranger de l'Acadèmia Nacional de Ciències) (1990–) Societat Economètrica (Membre associat de la Societat Economètrica) (1949–) Acadèmia de Ciències de Rússia Académie des Sciences Morales et Politiques Acadèmia Francesa de les Ciències Accademia Nazionale dei Lincei
Influències	Vilfredo Pareto, Irving Fisher i Ludwig von Mises
Obra
Estudiant doctoral	Gérard Debreu, Edmond Malinvaud i Yaacov Shimoni
Família
Cònjuge	Jacqueline Allais
Premis
Premi Nobel d'Economia l'any
Lloc web	allais.maurice.free.fr

Maurice Allais (París, 31 de maig de 1911 - Saint-Cloud, 9 d'octubre de 2010)^[1] va ser un economista, físic i professor universitari francès guardonat amb el Premi del Banc de Suècia de Ciències Econòmiques en memòria d'Alfred Nobel l'any 1988.

Biografia

Va estudiar enginyeria a l'Escola Politècnica de París l'any 1931, i s'hi graduà l'any 1933. Després de realitzar el servei militar i participar en la Segona Guerra Mundial inicià la seva activitat docent a la Universitat de París.

Recerca econòmica

Les seves àrees principals de recerca foren els equilibris del mercat, desenvolupant matemàticament els treballs sobre l'equilibri i l'eficiència dels mercats determinats per Vilfredo Pareto i Léon Walras; la teoria del capital i els processos intertemporals, que realitzà juntament amb Paul Samuelson i que esdevingué un model multidisciplinari en macroeconomia i teoria monetària.

Maurice Allais també desenvolupà el concepte de "la regla de l'or del creixement òptim", que seria popularitzat pels treballs d'Edmund Phelps, que demostrava que quan els tipus d'interès són iguals a la taxa de creixement demogràfic, el creixement econòmic es maximitza de forma sostenible.

L'any 1978 fou guardonat amb la Medalla d'Or del Centre Nacional de la Recerca Científica (CNRS), i el 1988 amb el Premi del Banc de Suècia de Ciències Econòmiques “pels seus estudis, pioners, sobre l'economia dels mercats i la utilització eficient dels recursos”.^[2]

Recerca científica

Interessat en les anomalies gravitacionals va desenvolupar l'efecte Allais l'any 1954 mitjançant les lectures anòmales dels seus mesuraments mitjançant un pèndol durant dos esdeveniments separats d'un eclipsi de sol.

Referències

1. El premi Nobel d'economia Maurice Allais mor a l'edat de 99 anys a El Periódico (10 d'octubre de 2010)
2. Pàgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel d'Economia 1988 (anglès)

Enllaços externs

• Lloc web personal de Maurice Allais (francès)