Està situat al marge esquerre del riu Albaida i a la vora de l'embassament de Bellús. No hi ha diferències destacables en quant al relleu en el seu terme municipal, excepte el propi riu Albaida que se situa a la part oriental del mateix.
El seu origen es troba, segurament, en l'alqueria que, després de la conquesta cristiana, passà a mans de Núñez Núñez. Va destacar en dates passades per la terrissa que s'hi feia.[1]
D'acord amb el cens de 1609, any de l'expulsió dels moriscos, es registraven 24 cases. Prop de dos segles més tard, el 1794, es registraven 200 habitants. Tot i que l'agricultura sempre va ser i és el sector econòmic hegemònic, al segle xix hi va haver una gran fàbrica d'aiguardent.
La seua economia se centra fonamentalment en l'agricultura, bàsicament la vinya. En secà es cultiva la vinya, els fruiters i cereals. En regadiu hi ha hortalisses, dacsa i fruiters. No té indústria destacable.
Monuments
Església parroquial de Sant Pere. Va ser reedificada en 1794 sobre la original de 1541. Està dedicada a Sant Pere apòstol, qui dona nom al poble.
Ermita del Santíssim Crist de la Gràcia.
Festes locals
Sant Blai. Festes Patronals, es celebren al fi de setmana més proper al 3 de febrer, amb el tracidional esmorçar de arreplegar llenya, la setmana anterior i amb la planta de la foguera i encesa, el dissabte i diumenge, missa i processó al sant Patro
A l'Octubre, festa al Santíssim Crist de Gràcia, amb missa, processó i dinar de germanor
Aquesta col·lecció pot incloure municipis del País Valencià on el predomini lingüístic és el castellà, tanmateix s'inclouen en un sentit ampli de la definició de Països Catalans.
