Partit Socialista del País Valencià-PSOE

Aquest article tracta sobre la federació valenciana del PSOE. Si cerqueu al partit fundat en 1974, vegeu «Partit Socialista del País Valencià (històric)».

Partit Socialista del País Valencià-PSOE

Dades
Nom curt	PSPV-PSOE
Tipus	organització política
Ideologia	federalista, socialdemòcrata i progressista
Alineació política	centreesquerra
Història
Reemplaça	ASV (Agrupació Socialista Valenciana) (1886-1905)[1][2] FSV (Federació Socialista Valenciana)(1905-1974)[3] PSOE-PV (1974-1978) Partit Socialista del País Valencià (1974-1978)
Creació	11 de desembre del 1886 (ASV) 1978 (PSPV-PSOE)
Governança corporativa
Seu	Avinguda de l'Oest, 48, 4ºA València
Presidència	Alejandro Soler Mur
Secretari general	Diana Morant (2024-)
Òrgan de premsa	Avant Segle XXI
Joventuts	Joves Socialistes del País Valencià
Afiliació nacional	Partido Socialista Obrero Español
Afiliació internacional	Internacional Socialista
Afiliació europea	Partit Socialista Europeu
Diputats a les Corts Valencianes
Diputats al Congrés dels Diputats
Altres
Color
Lloc web	www.pspvpsoe.es

El Partit Socialista del País Valencià (en sigles, PSPV-PSOE) és el nom que rep la federació del Partit Socialista Obrer Espanyol al País Valencià. Originàriament el PSPV era un partit independent fundat el 1974, una refundació de l'antic Partit Socialista Valencià, que posteriorment es va fusionar amb el PSOE.

Fundació

A mitjans dels anys 70, el Partit Socialista Obrer Espanyol no tenia excessiva implantació en el territori valencià. La província d'Alacant era on el PSOE tenia una major presència, articulada al voltant d'Antonio García Miralles.^[4] Pel que fa a la Província de València, l'any 1975 el PSOE s'articulava al voltant d'un grup de 5 persones de tendència marxista del Barri d'Orriols a València; i Josep Lluís Albinyana, qui seria cap de llista d'esta formació a les eleccions generals espanyoles de 1977 i futur president del Consell Preautonòmic del País Valencià.^[4] A les comarques de Castelló, el PSOE naix en un despatx en La Vall d'Uixó que muntaria el mateix Albinyana.^[4] Des de la creació de la Federació Socialista del País Valencià el gener de 1975,^[5] es produeix una cursa contra rellotge per a consolidar la marca del Partit Socialista i generara una crida que portara a una major implantació en el territori, de cara a les futures eleccions democràtiques.^[4] Com a mostra, segons una enquesta anterior a les eleccions municipals de 1979, el PSOE guanyaria les eleccions generals espanyoles i a les Corts Valencianes però no les municipals.^[4] S'estima que abans de les eleccions del 1977, la Federació Socialista del País Valencià (PSOE-PV) comptava amb uns 200 militants, menys dels que tenia el Partit Socialista del País Valencià.^[5]

Després de les eleccions de 1977, el PSOE era el partit guanyador en el conjunt del País Valencià, mentre que el PSPV, que havia tingut un trencament entre un sector que es presentà junt amb el Partido Socialista Popular, i un sector que es presentà en solitari, no va obtenir representació. Açò va provocar que ambdós sectors s'integraren en el PSOE, creant, el 25 de juny de 1978, el partit que hui és conegut com a PSPV-PSOE.^[6]

El PSOE ostentaria la presidència del Consell Preautonòmic del País Valencià, en la figura de Josep Lluís Albinyana des d'abril de 1978 fins a desembre de 1979, quan un pacte entre les cúpules del PSOE i la UCD^[7] provoca que el ja conegut com a PSPV-PSOE abandonara el Consell Preautonòmic, deixant a Albinyana en minoria davant la UCD, i forçant-lo a dimitir, cosa que ocorreria finalment el 22 de desembre de 1979.^[8] El substituiria al capdavant del Consell Enric Monsonís, de la UCD, i el País Valencià accediria finalment a l'autonomia per la via de l'article 143, la reservada per a les comunitats no històriques amb l'Estatut de Benicàssim, que seria modificat a Madrid per a canviar el nom del País Valencià pel de Comunitat Valenciana.^[4]

Amb les eleccions a les Corts Valencianes de 1983, el PSPV-PSOE esdevindria el partit majoritari al País Valencià, guanyant les eleccions amb més del 50% de vots, fet que portaria a Joan Lerma a presidir la restaurada Generalitat Valenciana fins a les eleccions a les Corts Valencianes de 1995.

Presidents socialistes de la Generalitat Valenciana

• 

  Logotip de la FSV (1905-1974)

  President del Consell del País Valencià (etapa preautonòmica): Josep Lluís Albinyana i Olmos
• Eleccions a les Corts Valencianes de 1983: Joan Lerma i Blasco
• Eleccions a les Corts Valencianes de 1987: Joan Lerma i Blasco
• Eleccions a les Corts Valencianes de 1991: Joan Lerma i Blasco
• Eleccions a les Corts Valencianes de 2015: Ximo Puig i Ferrer
• Eleccions a les Corts Valencianes de 2019: Ximo Puig i Ferrer

Evolució

El PSPV-PSOE va arribar a ser la segona federació amb més militants al PSOE, amb uns 35.000 a finals dels anys 80.^[5] Així mateix, va ser el partit polític més votat del País Valencià fins a l'any 1993, quan el Partit Popular va guanyar les eleccions generals. Va aconseguir majoria absoluta a les Corts Valencianes en les eleccions de 1983 (51 diputats) i 1991 (45 diputats). En la legislatura 1987 - 1991 va governar en minoria (42 diputats) amb el suport parlamentari puntual de la coalició IU - UPV i, en algunes ocasions, del CDS. Fou també la primera força municipal del País Valencià fins al 1995.

A les Corts Valencianes va ser la primera força en les quatre primeres legislatures. En les diferents eleccions que s'han celebrat des que és la segona força política obtingué 32 diputats (1995), 35 (1999 i 2003), 38 (2007), 33 (2011) i 23 (2015).

A diferència del PSC, té menys autonomia respecte de la direcció federal del PSOE, ja que el PSPV és una federació del PSOE, mentre que el PSC és un partit federat al PSOE.

El juliol de 2008 es presentà la ponència marc per a l'11é Congrés Nacional del partit, que proposava, entre altres mesures, canviar la denominació actual del partit per Partit Socialista de la Comunitat Valenciana (PSCV).^[9] No obstant això, el 97% dels delegats rebutjaren aquesta proposta, i acordaren mantenir el nom de "País Valencià" en la seua denominació.^[10]

El 2018 el sistema judicial investigà si per a la campanya del 2007 es va finançar il·legalment.^[11] Ciudadanos proposà a les Corts Valencianes crear una comissió d'investigació i el secretari del PSPV Ximo Puig acceptà.^[12] Puig torna a encapçalar la llista electoral per Castelló a les Eleccions Autonòmiques del 24 de maig de 2015, ara com a candidat a la presidència de la Generalitat Valenciana. Per primera vegada des del 1999 i després de vint anys de governs conservadors, el Partit Popular de la Comunitat Valenciana va perdre la majoria absoluta, i els partits de l'esquerra (PSPV-PSOE, Coalició Compromís i Podem) que sumaven majoria absoluta,^[13] van formar govern amb l'acord del Botànic.^[14]

A les eleccions de 2023 va sorgir un govern de la Generalitat valenciana format per PP i Vox, pel que Puig va perdre la presidència. El desembre del mateix any va anunciar un congrés per refer l'estructura del PSPV i el 19 de desembre va deixar la seva acta de diputat autonòmic, per centrar-se en l'organització d'aquest esdeveniment.^[15] El març de 2024 en un congrés extraordinari a Benicàssim, Diana Morant fou escollida secretària general del partit.^[16]

Resultats electorals

Corts Valencianes

Ximo Puig, President de la Generalitat Valenciana entre 2015 i 2023

Elecció	Vots	%	Escons	+/–	Candidat	Govern
1983	982.567	51,41	51 / 89	Nou	Joan Lerma i Blasco	Majoria
1987	828.961	41,28	42 / 89	9	Joan Lerma i Blasco	Coalició
1991	860.429	42,85	45 / 89	3	Joan Lerma i Blasco	Majoria
1995	804.463	33,98	32 / 89	13	Joan Lerma i Blasco	Oposició
1999	768.548	33,91	35 / 89	3	Antoni Asunción	Oposició
2003	874.288	35,95	35 / 89	=	Joan Ignasi Pla	Oposició
2007	838.987	34,49	38 / 99	3	Joan Ignasi Pla	Oposició
2011	684.893	27,5	33 / 99	5	Jorge Alarte	Oposició
2015	620.439	24,84	23 / 99	10	Ximo Puig	Coalició
2019	637,673	23,87	27 / 99	4	Ximo Puig	Coalició
2023	708.142	28	31 / 99	4	Ximo Puig	Oposició

Evolució del nombre d'escons a les Cortes Valencianes
Circumscripció / Any	1983	1987	1991	1995	1999	2003	2007	2011	2015	2019	2023
Alacant	17	14	16	12	12	12	14	12	9	10	11
Castelló	14	11	11	8	9	9	10	9	6	7	8
València	20	17	18	12	14	14	14	12	8	10	12
TOTAL	51	42	45	32	35	35	38	33	23	27	31

Municipals

Província de València

Evolució del nombre de regidors del PSPV-PSOE en les ciutats més poblades de la província de València
Municipi / Any	1987	1991	1995	1999	2003	2007	2011	2015
València	13	13	8	11	12	12	8	5
Torrent	13	16	11	13	15	11	9	9
Gandia	10	11	10	12	10	12	10	7
Paterna	11	11	7	9	10	8	7	6
Sagunt	8	11	8	7	7	6	5	3
Alzira	10	11	4	5	7	5	4	4
Burjassot	11	12	10	12	11	9	8	8
Ontinyent	7	8	7	7	5	9	7	14
Aldaia	13	14	10	12	13	11	8	8
Alaquàs	8	11	9	11	15	13	10	9
Xàtiva	10	10	6	7	7	7	6	7
Xirivella	10	11	9	11	10	10	7	6
Sueca	7	5	5	7	8	4	4	5
Algemesí	8	11	8	11	9	7	6	5

En negreta quan el PSPV-PSOE ha sigut la força més votada.

Evolució del nombre de regidors del PSPV-PSOE en els municipis de la província de València
Any	1987	1991	1995	1999	2003	2007	2011	2015
Regidors	1302	1360	1097	1065	1078	1089	979	948

Província d'Alacant

Evolució del nombre de regidors del PSPV-PSOE en els municipis de la província d'Alacant
Any	1987	1991	1995	1999	2003	2007	2011	2015
Regidors	644	677	594	589	583	568	531	508

Evolució del nombre de regidors del PSPV-PSOE en els municipis de la província d'Alacant
Municipi / Any	1979	1983	1987	1991	1995	1999	2003	2007	2011	2015
Alacant	13	19	12	12	10	11	12	14	8	6
Elx	14	14	14	16	11	14	15	13	12	8
Torrevella	9	12	6	7	6	6	8	7	6	4
Oriola	5	9	4	6	7	5	4	7	6	8
Benidorm	7	12	10	11	7	11	11	12	11	7
Alcoi	11	18	15	16	11	10	8	9	7	9
Elda	10	17	12	11	9	13	11	9	8	9
Sant Vicent del Raspeig	8	14	7	9	8	9	7	7	6	5
Elda	10	17	12	11	9	13	11	9	8	9
Dénia	7	10	8	6	6	4	7	9	8	7
Petrer	9	15	11	12	10	7	5	5	6	6
Villena	8	11	7	9	5	6	8	7	4	3
La Vila Joiosa	6	14	11	12	9	6	7	7	5	6
Santa Pola	7	11	9	7	6	8	8	6	5	4
Xàbia	5	9	6	4	4	3	5	4	6	14
Crevillent	7	7	9	8	5	4	4	5	3	3

En negreta quan el PSPV-PSOE ha sigut la força més votada.

Província de Castelló

Evolució del nombre de regidors del PSPV-PSOE en els municipis de la província de Castelló
Municipi / Any	1987	1991	1995	1999	2003	2007	2011	2015
Castelló de la Plana	12	13	8	10	10	12	9	7
Vila-real	12	11	9	7	6	8	8	13
Borriana	11	8	7	8	7	8	7	6
Vall d'Uixó	5	10	7	7	8	8	7	6
Vinaròs	8	9	9	7	8	7	6'	4
Benicarló	9	7	6	4	6	7	6	7
Almassora	12	11	9	13	11	9	8	9
Onda	10	12	11	10	12	10	8	8
Benicàssim	2	2	2	3	6	8	5	3

En negreta quan el PSPV-PSOE ha sigut la força més votada.

Evolució del nombre de regidors del PSPV-PSOE en els municipis de la província de València
Any	1987	1991	1995	1999	2003	2007	2011	2015
Regidors	561	532	453	372	403	412	377	376

Referències

1. «Juan Almela Santafé-Fundación Pablo Iglesias». Arxivat de l'original el 2020-07-16. [Consulta: 16 juliol 2020].
2. «Amparo Melià Monroig-El Socialista». Arxivat de l'original el 2020-07-16. [Consulta: 16 juliol 2020].
3. «Isidro Escandell y el socialismo valenciano en 1918». Arxivat de l'original el 2020-07-16. [Consulta: 16 juliol 2020].
4. Entrevista amb Josep Lluís Albinyana a El Temps, número 1321, 6 d'octubre de 2009, pg. 11-26
5. Anselm Bodoque Arribas, Partits i conformació d'elits polítiques autonòmiques. Transició política i partits polítics al País Valencià Arxivat 2015-09-24 a Wayback Machine., Institut de Ciències Polítiques i Socials, Universitat Autònoma de Barcelona, 2000, p. 14
6. Anselm Bodoque Arribas, Partits i conformació d'elits polítiques autonòmiques. Transició política i partits polítics al País Valencià Arxivat 2015-09-24 a Wayback Machine., Institut de Ciències Polítiques i Socials, Universitat Autònoma de Barcelona, 2000, p. 15
7. “La realitat social del País Valencià ha crescut malgrat una política frontalment espanyolista” entrevista a Josep Lluís Albinyana a El Punt Avui del 15 de desembre de 2012
8. Dimite Albiñana tras la retirada del PSOE del Consell Arxivat 2015-10-28 a Wayback Machine. notícia a El País del 23 de desembre de 1979 (castellà)
9. Ponència marc de l'11é Congrés Nacional del PSPV-PSOE^{[Enllaç no actiu]}
10. Web del PSPV-PSOE^{[Enllaç no actiu]}, 27/09/2008: "El plenario del Congreso aprueba por práctica unanimidad los dictámenes de las comisiones".
    

    «

    Los delegados y delegadas participantes en la comisión acordaron, con el 94% de los votos, mantener la denominación de Partit Socialista del País Valencià

    »

11. «Solarium, condones o una avioneta: la campaña del PSPV y Bloc que compitió con 'Gürtel' en Valencia». El Mundo, 31-03-2018 [Consulta: 11 abril 2018]. Arxivat 12 April 2018^{[Date mismatch]} a Wayback Machine.
12. «Puig accepta crear la comissió d'investigació sobre el finançament dels partits». À Punt, 3-4-2018 url=https://web.archive.org/web/20180412082055/http://www.apuntmedia.es/va/Not%C3%ADcies/Pol%C3%ADtica/Puig+accepta+crear+la+comissio+dinvestigacio+sobre+el+financament+dels+partits++[Consulta: 11 abril 2018].
13. «Elecciones Autonómicas 2015 - C. Valenciana». El País. Arxivat de l'original el 2015-06-26. [Consulta: 25 juny 2015].
14. «Puig, Oltra y Montiel firman un pacto programático sin decidir el presidente» (en castellà). El País, 11-06-2015.
15. «L'expresident valencià Ximo Puig deixa l'acta de diputat: "El final d'un viatge apassionant"» (en castellà), 18-12-2023. Arxivat de l'original el 2023-12-20. [Consulta: 20 desembre 2023].
16. «Diana Morant, proclamada secretària general del PSPV». Vilaweb. Arxivat de l'original el 2024-02-08. [Consulta: 8 febrer 2024].

Enllaços externs

• Partit Socialista del País Valencià - PSOE