Partit Valencianista d'Esquerra (PVE) fou un partit valencianista fundat el 8 de desembre de 1935 de la fusió de l'Agrupació Valencianista Republicana amb el Centre d'Actuació Valencianista de València i el Centre Valencianista de Xàtiva .[ 2] Actuació Valencianista d'Esquerra i el Grup Valencianista d'Almussafes .[ 3]
Els seus caps foren Maximilià Thous i Llorenç i Francesc Bosch i Morata .
Ideologia
El PVE es basava en una ideologia republicana, d'esquerra i valencianista . No es tractava d'un partit de masses amb aspiracions revolucionàries, sinó més aviat d'una força d'intel·lectuals i professionals liberals que propugnaven l'autonomia política del País Valencià , reformes per superar la societat capitalista i la defensa de la normalització cultural i lingüística del valencià.[ 1] Esquerra Valenciana .[ 4]
Tot i que la seua línia política fóra més fermament valencianista que no la de l'altre partit valencianista d'esquerres de l'època, Esquerra Valenciana , durant la Guerra Civil espanyola el PVE acabà alineant-se al voltant de les tesis del Partit Comunista d'Espanya i assumint les tesis de Juan Negrín , qui afirmava que la declaració de nous Estatuts d'Autonomia devia posposar-se mentre durara la Guerra Civil.
Va ser fundat en un congrés el 8 de desembre de 1935 , fruit de la unió de diferents grups valencianistes, els més importants dels quals eren el Centre d'Actuació Valencianista i diversos dirigents de l'Agrupació Valencianista Republicana . Així mateix, s'hi sumaren diferents centres locals valencianistes, com el de Xàtiva i Almussafes .[ 1]
Segells del Partit Valencianista d'Esquerra, l'any 1937. A les eleccions de febrer de 1936 , el PVE va participar en el Front Popular , col·laborant en l'elaboració del programa i en la campanya electoral. Empar Navarro i Giner , dona de Maximilià Thous , va intervindre com a oradora en nombrosos actes de propaganda en la campanya a favor del Front d'Esquerres .[ 6] Vicent Marco Miranda , d'Esquerra Valenciana , va ser elegit diputat per la circumscripció electoral de la ciutat de València amb el suport del Partit Valencianista d'Esquerra.[ 7] Ajuntament de València després de les remodelacions al consistori en primavera, arribant a tindre 5 regidors,[ 1] Josep Castanyer i Francesc Soto .
Quan esclatà la Guerra Civil espanyola va formar part del Comité Executiu Popular de València , on Bosch i Morata fou delegat de sanitat. Intentà sense èxit fusionar-se amb Esquerra Valenciana després de l'esclat de la Guerra Civil espanyola .[ 8] estatuts d'autonomia del Partit Comunista d'Espanya i el president de la República Juan Negrín , fet que provocà que molts militants del PVE abandonaren el partit per a passar a Esquerra Valenciana, com fou el cas de Francesc Bosch i Morata , primer conseller de cultura de la Generalitat Valenciana .
↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Justo G. Beramendi, Ramón Máiz Suárez. Los Nacionalismos en la España de la II República ↑ Els moviments socials a Catalunya, el País Valencià i les Illes. Editorial Lavínia, 1967.
↑ «Partit Valencianista d'Esquerra ». Gran Enciclopèdia Catalana Grup Enciclopèdia Catalana . ↑ De Llorente a Marx: Estudis sobre l'obra cívica de Joan Fuster.Universitat de València, 2012
↑ «Biografia d'Empar Navarro Giner ». Diccionari Biogràfic de Dones. Arxivat de l'original el 2014-02-26. [Consulta: 20 febrer 2014]. ↑ «1931-1936: L'eclosió republicana ». Fundació Josep Irla . Arxivat de l'original el 2014-02-26. [Consulta: 20 febrer 2014]. ↑ «Partit Valencianista d'Esquerra ». Gran Enciclopèdia Catalana Grup Enciclopèdia Catalana .
Bibliografia
