Sebilià

Sebilià

Tipus	cultura arqueològica i pedra tallada
Part de	Prehistòria a Egipte i paleolític superior
Geografia
Originari de	Egipte
Estat	Egipte
Inici	mil·lenni XIII aC
Fi	fa 10.000 anys

El sebilià és una cultura arqueològica del Paleolític superior que es va desenvolupar a Egipte durant el període que va del 13.000 al 10.000 aC.

La cultura es coneix amb el nom que li va donar Edmond Vignard amb els descobriments que va fer a Kom Ombo, a la vora del riu Nil, des de 1919 fins als anys vint. Vignard va subratllar les semblances tipològiques del sebilià amb les indústries capsianes del Magrib, cosa que el va portar a proposar un origen sebilià del capsià.^[1]

A. Marks va trobar nou llocs més relacionats amb aquesta cultura a la zona del Wadi Halfa. La cultura sebiliana, doncs, es troba íntegrament a prop del Nil, des de Wadi Halfa fins a Qena.^[2]

Vignard va donar-li una cronologia de 13.000 - 10.000 aC.^[3]

Les datacions a través de la geologia mostren que la indústria es va produit en un període que va dels 15.000 als 10.500 aC,^[4] tot i que la indústria s'ha restablert posteriorment com a emergent durant el 13.000 aC.^[5]

L'arqueologia posterior ha identificat el sebilià com a coetani de les indústries silsiliana i la sebeciana de l'Alt Egipte que van florir el 12.000 aC. o potser abans.

Els estris sebilians s'han trobat al llarg del riu Nil a les terrasses de 10 a 15 peus.^[6] Les característiques formals de les troballes indiquen un desenvolupament de la tècnica que va passar per tres fases.

• Sebilià Iː Similar a les puntes d'eines del musteroid, mitjançant una tècnica pròpia de la indústria basada en diorites levallois, amb pocs microburins presents arqueològicament.

• Sebilià II i IIIː es van fabricar eines mitjançant una tècnica indicativa d'una indústria de microblades que havia canviat el material de producció a sílex amb un nombre molt més gran de microburins trobats.^[7]

Les manifestacions alementàries evidenciades són les esperades d'una població semi-sedentària que vivia prop del riu Nil (presència de restes de peixos, i molt menys freqüentment de cocodril i tortuga).^[4]

• Butzer, K. W.. Environment and archeology: an ecological approach to prehistory (en anglès). Taylor & Francis, 1972. ISBN 9780416675009. 
• Butzer, K. W. «Late Quaternary problems of the Egyptian Nile : stratigraphy, environments, prehistory» (en anglès). Paléorient, 23, 2, 1997, p. 151-173. DOI: 10.3406/paleo.1997.4658.
• Hoffman, Michael A. Egypt before the pharaohs: the prehistoric foundations of Egyptian civilization (en anglès). Taylor & Francis, 1980. ISBN 0-7100-0495-8. 
• Langer, William L. An Encyclopedia of World History (en anglès). Boston: Houghton Mifflin Company, 1972. ISBN 0-395-13592-3. 
• Midant-Reynes, Béatrix. The prehistory of Egypt from the first Egyptians to the first pharaohs (en anglès). Wiley-Blackwell, 2000. ISBN 0-631-21787-8. 
• Shaw, Ian; Jameson, Robert. A dictionary of archaeology (en anglès). Wiley-Blackwell, 2002. ISBN 9780631235835. 
• Vignard, Edmond «Une nouvelle industrie lithique : le Sébilien». Bulletin de l'Institut Français d'Archéologie Orientale, vol. XXII, 1923.