Clactonià

Clactonià

Tipus	cultura arqueològica i indústria lítica
Part de	paleolític inferior i acheulià
Epònim	Clacton-on-Sea ^(en)
Inici	fa 300.000 anys
Fi	fa 200.000 anys

El clactonià és una fàcies industrial del paleolític inferior descrita per Henri Breuil el 1932 a partir de materials del lloc epònim de Clacton-on-sea (Essex, Anglaterra).^[1]

Clactonià antic

El clactonià data de la Glaciació de Mindel o, fins i tot a l'interglacial anterior (fa cap a uns 600.000 anys). Aquesta indústria està associada a fauna com l'Elephas antiquus i l'Elephas meridionalis, a les mateixes èpoques de l'olduvaià evolucionat o abbevil·lià (és a dir, inicis de l'axeulià). Semblava estendre's per tota l'Europa atlàntica.

Ascla clactoniana

Encara que sigui contemporàni a l'axeulià i hi comparteixi els seus mateixos trets tecnològics, manca de bifaços. Es caracteritza, més aviat, per un procediment d'extracció d'ascles que sovint rep aquest mateix apel·latiu (tècnica clactoniana) i que consisteix a obtenir peces de mida gran colpejant amb grans percussors, en general passius (percussor dorment). Les ascles així obtingudes es distingeixen pel taló gruixut, gairebé sempre llis o cortical, i amb un contracoide molt prominent.

No es tracta pròpiament d'una indústria només amb ascles, sinó que posseïa diversos tipus d'eines nuclears, fonamentalment, còdols tallats, elaborats sobre blocs angulosos de sílex. A més a més, gran part de les ascles s'extreien a través de tècniques que es presentaven a altres cultures de l'edat de pedra.^[2]

Tot i això, el clactonià, més que una cultura o una fàcies, podria tractar-se d'una tècnica de talla que es feia servir indiferentment per a l'extracció d'ascles o el seu retoc amb percussor dur. Aquest retoc solia tenir d'objecte obtenir una profunda escotadura o fonadura en el fil, a través d'un únic asclat molt penetrant i marcat: l'osca clactoniana. Entenent-lo això, el clactonià va existir a dins de l'axeulià^[3] (potser com a variant, al llarg de tot el seu desenvolupament^[4]) i, fins i tot, durant etapes anteriors.

Evanosià

En evolucionar, a l'interglacial Mindel-Riss, el clactonià diversifica el seu utillatge, pel que comença una etapa diferent, l'evanosià o taiacià; el qual, alhora, dona lloc a les anomenades indústries tipus Curson. L'evanosià, que també manca de bifaços, ja posseeix eines com les rascadores i troncatures -virtualment idèntiques a les del paleolític superior-, a més a més de còdols tallats, poliedres, osques i denticulats.

Micoquià

Bifaç de silueta micoquiana

L'etapa anomenada micoquiana apareix avançada ja la glaciació de Würm a l'actual França. No presenta grans diferències amb l'evanosià, únicament un tipus molt concret de bifaços, anomenats bifaços micoquians, que caracteritzen les fases més evolucionades del clactonià.

Precedit per: Axeulià

Clactonià 600.000–100.000 b.p.

Succeït per: '

Referències

1. Breuil, Henri «Le Clactonien». Préhistoire, Vol. 1, No. 2, 1932. Pàgines 125-190..
2. Warren, Samuel Hazzledean «The Clacton flint industry; a new interpretation». Proceedins of the Geologist's Association, No. 62, pàgines 107-135, 1951. Wenban-Smith, F. F..
3. Ohel, Milla Y. «The Clactonian: an independant complex or an integral part of Acheulean». Current Anthropology, Vol. 20, No. 4, 1979. ISSN 0011-3204.. Pàgines 685-626.
4. Singer, Ronald «Excavation of the clactonian industry, at the golf course, Clacton-on-Sea, Essex». Proceedings of the Prehistoric Society, Vol. 39, pàgina 6-74, 1973. PIP 92566.