Perigordià
Perigordià (de Perigord, regió de França), en prehistòria, fou una fase cultural que marcà l'inici del paleolític superior. Té una cronologia de 35.000-20.000 BP. Es va originar de la cultura anomenada mosteriana, de finals del paleolític mitjà.[1] El terme Perigordià va ser introduït el 1933 per Denis Peyrony, que originalment distingia sis subnivells: del Perigordià I al Perigordià VI.
Al Perigordià se'l divideix en tres subfases: la primera fase (o inicial) anomenada xatelperronià (eines denticulades, ganivets de síl·lex); la segona fase o evolucionada, anomenada gravetià (puntes Font Robert, burins de Noailles); i la tercera fase o perigordià superior.
Els crítics han assenyalat que encara no s'ha trobat cap seqüència contínua d'ocupació perigordiana i que res fa suposar que precedís la indústria aurignaciana sino que haurien pogut coexistir.
Referències
Bibliografia
- Alimen, ;, P. (en castellà). 1a ed., 1970, p. . ISBN ., Maria-Henriette; Marie-Joseph Steve, P. Prehistoria (en castellà), 1970. ISBN 84-323-0034-9.
- Blades, Brooke S. Aurignacian Lithic Economy: Ecological Perspectives from Southwestern France (en anglès). Springer Science & Business Media, 2006. ISBN 9780306471889.
- Delson, Eric. Encyclopedia of Human Evolution and Prehistory: Second Edition (en anglès). Routledge, 2004.
- Peyrony, Denis «Les industries „aurignaciennes“ dans le bassin de la Vézére» (en francès). Bulletin de la Société Préhistorique Française, 30, 10, 1933, pàg. 543–559. DOI: 10.3406/bspf.1933.6793. ISSN: 0037-9514.
- Peyrony, Denis «Le Périgordien et l’Aurignacien. (Nouvelles observations)» (en francès). Bulletin de la Société Préhistorique Française, 33, 11, 1936, pàg. 616–619. DOI: 10.3406/bspf.1936.5461.
|
---|
Paleolític inferior (c. 3,3 Ma - 300 ka) |
- Olduvaià (2,6-1,7 Ma)
- Cultura Madrasiana (1,5 Ma)
- Abbevil·lià (0,6-0,4 Ma)
- Soanià (0,5-0,13 Ma)
- Acheulià (1,76-0,1 Ma)
- Taiacià (0.44-0,35 Ma)
- Clactonià (0,3-0,2 Ma)
|
---|
Paleolític mitjà (300-45 ka) | |
---|
Paleolític superior (50-10 ka) |
- Emirà (50-40 ka)
- Ahmarià (46-42 ka)
- Châtelperronià (~44,5-36 ka)
- Lincombià-Ranisià-Jerzmanowicià (43 ka)
- Aurinyacià (46/43- c. 26 ka)
- Khormusà (42-18 ka)
- Baradostià (36-18 ka)
- Perigordià (35-20 ka)
- Gravetià (33-24 ka)
- Antelià (32-20 ka)
- Mal'ta-Buret' (24-15 ka)
- Solutrià (22-17 ka)
- Halfà (22-14 ka)
- Afontova Gora (21-12 ka}
- Epigravettià (20-10 ka)
- Zarzià (20-10 ka)
- Iberomaurusià (~20-10 ka)
- Kebarià (18-12,5 ka)
- Magdalenià (17-12 ka)
- Trialetià (16-8 ka)
- Cultura Hamburg (15,5-13,1 ka)
- Eburrà (15-5 ka)
- Qadan (15—11ka)
- Sebilià (15-11 ka)
- Natufià (14,5-11,5ka)
- Federmesser (14-13 ka)
- Ahrensburguià (13-12 ka)
- Cultura de Bromme (11,6-9,8 ka)
- Swiderià (11-8 ka)
- Harifià (10,8-9,7 ka)
|
---|
|
|
|