El conjunt de jaciments, que conserven múltiples capes estratigràfiques, consta de cinc o més campaments.[1] En aquests campaments hi ha l'evidència de caça de mamuts; probablement la gent d'Afontova Gora era el resultat d'una expansió de caçadors de mamuts cap a l'est.[2] Els fòssils humans descoberts en el lloc es troben al magatzem del Museu de l'Ermitage.[1]
Jaciments
Afontova Gora II
És el jaciment on es van trobar les restes de fòssils humans. Va ser excavat per primera vegada entre 1912 i 1914 per V. I Gromov.[3] El 1924, els arqueòlegs G.P. Sosnovsky, N. K. Auerbach i V. I Gromov hi van descobrir els primers fòssils humans.[4] Hi van aparèixer també restes de mamut, guineu àrtica, llebre polar, ren, bisó i cavall.[5][6]
Afontova Gora II té 7 capes estratigràfiques.[6] La capa 3 és la més significativa: va aportar la major quantitat d'artefactes culturals i és on es van descobrir les restes humanes.[7] S'hi van desenterrar més de 20,000 artefactes: més de 450 eines i més de 250 estris fets en os (ossos, banyes, ivori).[7] En les excavacions inicials s'hi van descobrir els fòssils de dos individus diferents: el premolar superior d'un nen d'entre 11 i 15 anys i el radi esquerre, el cúbit, l'húmer, la falange i l'os frontal d'un adult.[7]
Afontova Gora III
Aquest jaciment va ser excavat per primer cop per I. T. Savenkov el 1884,[3] després que el posessin parcialment al descobert activitats mineres a finals de la dècada de 1880.[8] Consta de 3 capes estratigràfiques.[8]
Afontova Gora V
Va ser descobert el 1996.[9] Hi han aparegut restes de llebre, pica, lleó cavernari, cavall, ren, bisó i perdiu.[10]
Restes humanes
Ivan Timofeièvitx Savenkov, primer excavador d'Afontova Gora en una imatge de c. 1865.
A Afontova Gora s'hi han trobat els cossos de dos individus, coneguts com a Afontova Gora 2 (AG-2) i Afontova Gora 3 (AG-3). Les restes d'Afontova Gora 1 pertanyen a un cànid.
Afontova Gora 2 (AG-2)
Les restes fòssils d'AG-2 es van descobrir a la dècada de 1920 i es van emmagatzemar al Museu de l'Ermitage de Sant Petersburg.[1] Les restes estan datades al voltant del 17,000 BP[11] (16,930-16,490 AP).[12]
L'any 2009, investigadors van visitar el Museu de l'Ermitage i van extreure ADN de l'húmer de Afontova Gora 2.[13] Tot i la contaminació significativa, van aconseguir extreure genomes de baixa cobertura.[11] L'anàlisi d'ADN va confirmar que l'individu era um home.[11]
L'individu va mostrar afinitats genètiques properes amb l'individu anomenat Mal'ta 1 (nen de Mal'ta).[13] AG-2 també va mostrar més afinitat genètica amb els actuals karitianes del Brasil que amb els xinesos han.[13] Al voltant del 1.9-2.7% del seu genoma era d'origen neandertal.[12]
Segons Fu (et al.), AG-2 pertany a un haplogrup Y-DNA avui en dia rar, Q1a1 (també conegut com a Q-F746 i Q-NWT01).[12]
Afontova Gora 3 (AG-3)
El 2014, es van descobrir més restes de fòssils humans a Afontova Gora II durant una excavació d'emergència que es va haver de fer per la construcció d'un nou pont sobre el riu Ienissei.[12] Les restes pertanyien a dues dones diferents: l'atles d'una dona adulta i la mandíbula i cinc dents inferiors d'una adolescent (Afontova Gora 3) d'uns 14-15 anys de edad. Inicialment, es va pensar que les noves troballes eren aproximadament contemporanies d'Afontova Gora 2. Tanmateix, el 2017 la datació directa per AMS va revelar que AG-3 data d'al voltant de 16.130-15.749 BP (14,710 ± 60 AP).[14] La mandíbula d'Afontova Gora 3 va ser descrita com a delicada.[15]
Els investigadors que analitzaven la morfologia dental de AG-3 van concloure que les dents mostraven característiques diferents i tenien major similitud amb les d'un altre fòssil (el nen Listvenka) de la regió d'Altai-Sayan. No tenien característiques definides ni occidentals ni orientals.[16] AG-3 i Listvenka mostren característiques dentals que difereixen també d'altres fòssils siberians, inclosos els de Mal'ta.[17]
Es va poder extreure i analitzar l'ADN d'una de les dents d' AG-3.[12] En comparació amb AG-2, els investigadors en van poder obtenir genomes de major qualitat. L'anàlisi d'ADN va confirmar que es tractava d'una dona. Les anàlisis d'ADNmt van revelar que AG-3 pertanyia a l'haplogrup R1b.[12] Al voltant del 2,9-3,7% del seu genoma era d'origen neandertal.[12]
En un estudi de 2016, els investigadors van determinar que AG-2, AG-3 i Mal'ta 1 (nen de Mal'ta) compartien ascendència comuna i van ser agrupats dins el grup Mal'ta.[12] Genèticament AG-3 no és més a prop d'AG-2 que Mal'ta 1. Si el comparem amb Mal'ta 1, el llinatge d'AG-3 aparentment s'aproxima més als humans moderns i és genèticament pròxima als nadius americans.[12]
L'anàlisi fenotípic mostra que AG-3 porta l'al·lel derivat rs12821256 associat amb el color dels cabells rossos en els europeus, el que converteix a AG-3 amb el primer individu conegut portador aquest al·lel derivat.[14]
Artemiev, E. V.; Drozdov, N. I. «The Paleolithic site of Afontova Gora: Recent findings and new issues» (en anglès). Archaeology, Ethnology and Anthropology of Eurasia, 29, 1, 2007, pàg. 39–45. DOI: 10.1134/S1563011007010033.
Raghavan, Maanasa: et ali. «Upper Palaeolithic Siberian genome reveals dual ancestry of Native Americans» (en anglès). Nature, 505, 7481, 2013, pàg. 87–91. DOI: 10.1038/nature12736. PMC: 4105016. PMID: 24256729.
Llibres
Graf, Kelly E. Uncharted Territory: Late Pleistocene Hunter-gatherer Dispersals in the Siberian Mammoth-steppe (en anglès). Reno: Universitat de Nevada, 2008. ISBN 78-0-549-56274-0.
Hopkins, David M. Paleoecology of Beringia (en anglès). Elsevier, 2013. ISBN 978-1-4832-7340-2.
Turner II, Christy G.; Ovodov, Nicolai D.; Pavlova, Olga V. Animal Teeth and Human Tools: A Taphonomic Odyssey in Ice Age Siberia (en anglès). Cambridge University Press, 2013. ISBN 978-1-107-03029-9.
