PROFILBARU.COM

*Sclerotinia sclerotiorum*
	;
Dades
Hoste	calcida, Taraxacum officinale subsp. officinale, Rosmarinus officinalis, Orobanche cumana, soja borda, Hemigraphis alternata, Heracleum mantegazzianum, Trifolium hybridum, camamilla americana, Iva xanthiifolia, Erechtites hieraciifolius, cicuta, sarronets de pastor, Arracacia xanthorrhiza, llepassa, Rumohra adiantiformis, Chamaecyparis lawsoniana, Cryptomeria, Larix kaempferi, Pinus densiflora, Epipremnum aureum, Philodendron scandens, Philodendron selloum, Avena, Digitaria sanguinalis, ordi, mill perlat, sègol, Setaria viridis, sorgo bicolor, blat xeixa, Zea, Freesia, Gladiols, Iris, Iris xiphioides, cebera, all, Espàrrec, Asphodelus tenuifolius, lliri blanc, Lilium longiflorum, Lilium, Trillium foetidissimum, Tulipa gesneriana, Tulipa, Musa × paradisiaca, Musa, Actinidia chinensis, Dorotheanthus bellidiformis, espinac de Nova Zelanda, marxant gros, Amaranthus, Celosia, Annona squamosa, Asimina, Aegopodium, anet, herba de l’Esperit Sant, Apium graveolens var. dulce, Apium graveolens subsp. rapaceum, alcaravia, coriandre, pastanaga, fonoll, Foeniculum vulgare var. dulce, xirivia, julivert, anís, Pimpinella, pruenga de jardí, Vinca minor, Aralia cordata, heura, Panax pseudoginseng, Ginseng americà, Schefflera arboricola, Aristolochia macrophylla, Asarum canadense, Asclepias, Stephanotis floribunda, Acroptilon repens, Ageratum conyzoides, Ambrosia artemisiifolia, Ambrosia hispida, repalassa petita, repalassa, Arctotis stoechadifolia, Àster, margaridoia perenne, Bidens biternata, Brachyscome iberidifolia, boixac de jardí, Callistephus chinensis, Carthamus tinctorius, blavet, Centaurea dealbata, Centaurea diffusa, Centaurea montana, Amberboa moschata, floravia, Centàurea, Chrysanthemum cinerariifolium, Chrysanthemum coccineum, Chrysanthemum coronarium, Chrysanthemum leucanthemum var. pinnatifidum, Chrysanthemum maximum, Chrysanthemum morifolium, Crisantem, endívia, xicoira, lloba-carda, Cnicus benedictus, Cnicus, Coreopsis grandiflora, Coreopsis, Coreopsis stillmanii, Coreopsis tinctoria, Cosmos bipinnatus, Youngia japonica, carxofera, Dahlia pinnata, Dàlia, Dimorphotheca sinuata, Dimorphotheca, Erigeron annuus, Coniza canadenca, Gaillardia aristata, Gaillardia pulchella, Gaillardia, Galinsoga parviflora, Gazania rigens, Gerbera jamesonii, Gerbera, Gamochaeta purpurea, Gynura, gira-sol, nyàmera, Xerochrysum bracteatum, Helichrysum, Leucochrysum albicans, Helipterum roseum, Ixeris dentata, Iva, enciam, Lactuca sativa var. capitata, Lactuca sativa var. crispa, enciam llarg, Lactuca serriola, Lletuga, Liatris, cardot gros, Osteospermum ecklonis, Osteospermum fruticosum, Guaiule, Rudbeckia laciniata, Rudbeckia laciniata var. laciniata, Escurçonera de nap, escurçonera, Pericallis hybrida, Senecio, xenixell, card marià, Solidago lepida var. salebrosa, Lletsó arvense, lletsó punxós, lletsó d'hort, Lletsó, Stokesia laevis, Tagetes erecta, Tagetes patula, Tagetes, Tagetes tenuifolia, Taraxacum kok-saghyz, dent de lleó, salsifí, Arctotis arctotoides, Arctotis fastuosa, Verbesina, Clavell de paper, Zinnia, Begonia × tuberhybrida, Berberis, buglossa, Anchusa capensis, Cynoglossum amabile, Mertensia lanceolata, Myosotis arvensis, Myosotis scorpioides, Myosotis, Myosotis sylvatica, Arabidopsis thaliana, rave rusticà, Barbarea vulgaris, Brassica campestris, colinap, Brassica chinensis, mostassa blanca, mostassa bruna, Brassica juncea var. crispifolia, mostassa borda, colza, mostassa negra, Brassica oleracea var. acephala, coliflor, col, colrave, Col de Brussel·les, Brassica oleracea var. ramosa, Brassica oleracea var. viridis, Brassica pekinensis, Brassica rapa, Brassica rugosa, Cardamine heterophylla, violer groc, Crambe abyssinica, herba de Santa Sofia, Draba, Eruca vesicaria subsp. sativa, Eruca vesicaria, Erysimum asperum, Erysimum hieraciifolium, Iberis amara, Iberis umbellata, morritort, Lepidium virginicum, Caps blancs, violer bord, Matthiola, creixen, rave bord, Raphanus sativus var. hortensis, rave, Rorippa sylvestris, Rorippa, Herba dels cantors, Traspic, Campanula medium, campaneta blava, Campanula pyramidalis, Campanula rapunculoides, Campanula, Lobelia erinus, Cannabis sativa, llúpol, Humulus, Cleome viscosa, Dianthus caryophyllus, Gypsophila paniculata, Morró, Euonymus alatus, Beta vulgaris, blet blanc, Chenopodium album var. centrorubrum, espinac, corretjola de conradís, Convolvulus, moniato, síndria, Citrullus vulgaris var. citroides, Citrullus vulgaris, Citrullus vulgaris var. fistulosus, Cucumis anguria, melonera, Cantaloup, Meló coreà, Cucumis sativus, carabassa, Cucurbita moschata, Cucurbita pepo, Cucurbita pepo subsp. ovifera, Cucurbita pepo var. ovifera, carabassera vinera, carabassera d'esponja, serrana rodona, cardó, Euphorbia dentata, ponsètia, Euphorbia serpyllifolia, Eufòrbia, ricí, Scabiosa, Apios americana, cacauet, Astragalus sinicus, cigró, Coronilla varia, Crotalaria juncea, Desmodium triflorum, Dolichos biflorus, Dolichos lablab, soia, llentilla, Lathyrus odoratus, guixera, lot corniculat, Lotus, Lupinus angustifolius, Lupinus nootkatensis, Lupinus perennis, Lupinus polyphyllus, Lupinus, Medicago hispida, Medicago lupulina, alfals, melilot blanc, Melilotus indicus, melilot, Melilotus, Onobrychis viciifolia, Mongeta vermella, garrofó, Phaseolus radiatus, Phaseolus vulgaris, Pisum sativum, Pisum sativum subsp. arvense, Stylosanthes hamata, Stylosanthes humilis, Stylosanthes guianensis, Trifolium alexandrinum, Trifolium incarnatum, Trifolium procumbens, Trèvol de prat, trèvol blanc, trèvol, trèvol subterrani, Trifolium wormskioldii, fenigrec, Trigonella, fava, veça, Vicia, veça villosa, mongeta azuki, Vigna mungo, mongeta mung, Vigna unguiculata, Vigna unguiculata subsp. sesquipedalis, Quercus, Dicentra spectabilis, genciana groga, Pelargonium ×hortorum, gerani, Sinningia speciosa, Aesculus hippocastanum, hortènsia, Engelhardia spicata, Lamium amplexicaule, Lamium, menta pebrera, Moluccella laevis, alfàbrega, Perilla frutescens, Physostegia virginiana, Salvia, Solenostemon scutellarioides, Stachys floridana, alvocat, Persea borbonia, Linum flavum, Lli, ocra, Alcea ficifolia, malva reial, Gossypium hirsutum, cotoner, Kenaf, Hibiscus rosa-sinensis, rosa de Jamaica, Iliamna rivularis, Malva arborea, Malvaviscus arboreus, Malvaviscus, Proboscidea louisianica, figuera, Ficus magnifolia, morera blanca, morera, Ardisia crenata, Ardisia crispa, Eucalyptus, Forsítia, Enotera, Orobanche cernua, Orobanque, Peònia de muntanya, peònia de jardí, Argemone, rosella de Califòrnia, Eschscholzia, cascall marí, cascall, Romneya, maracujà, passiflora, sèsam, plantatge gros, Phlox drummondii, Flox, fajol, Rheum rhaponticum, paradella crespa, Verdolaga, Anagallis arvensis, Aconitum carmichaelii, Anemone coronaria, corniol, Aquilegia, Consolida orientalis, Delphinium cheilanthum, Delphinium ×cultorum, Delphinium elatum, Delphinium grandiflorum, Esperó, Ranunculus asiaticus, Ranunculus, Trollius, maduixot, Fragaria, pomera silvestre europea, pomera, Prunus americana, ametller, albercoquer, prunera, presseguer, Prunus, Perera europea, rosa, Rubus, llimona àcida, taronger agre, llimona de Pèrsia, llimoner, Aranja grossa, poncem, Aranja, mandariner, taronger, cítric, Azolla pinnata, Conillets, Calceolaria crenatiflora, Calceolària, digital, Linaria canadensis, Linària, palometa, Nemesia, Paulownia, Blatària, Capsicum annuum, pebre de cirereta, Capsicum frutescens var. grossum, Cyphomandra betacea, estramoni, Datura inoxia, jusquiam negre, Lycopersicon esculentum, Nicandra physaloides, tabac de pota, tabaquera, Petunia axillaris, Petunia × hybrida, Petúnia, Physalis angulata, Physalis peruviana, flor de papallona, Schizanthus, Solanum chacoense, alberginiera borda, Naranjilla, alberginiera, morella vera, Solanum torvum, patatera, Camellia japonica, Camellia, jute, caputxina, Tropaeolum, Urtica dioica subsp. gracilis, Urtica gracilis, Ortiga, valeriana, Viola d’olor, Viola i Vitis vinifera
Taxonomia
Super-regne	Eukaryota
Regne	Fungi
Classe	Leotiomycetes
Ordre	Helotiales
Família	Sclerotiniaceae
Gènere	Sclerotinia
Espècie	Sclerotinia sclerotiorum ; de Bary, 1884
Nomenclatura
Basiònim	Peziza sclerotiorum
Sinònims	Hymenoscyphus sclerotiorum (Lib.) W. Phillips, (1887); Peziza sclerotiorum Lib., (1837); Sclerotinia libertiana Fuckel, (1870); Sclerotium varium Pers., (1801); Whetzelinia sclerotiorum (Lib.) Korf & Dumont, (1972);

Sclerotinia sclerotiorum és una espècie de fong fitopatogen dins del gènere Sclerotinia. Causa l'anomenada podridura blanca sobre moltes plantes cultivades i té una importància comercial especialment sobre la colza. També es coneix amb el nom de podridura cotonosa i altres noms. Produeix esclerocis i creixement de micelis blancs sobre les plantes hoste. Aquest fong es presenta en molts continents.

Cicle vital

El cicle vital del fong Sclerotinia sclerotiorum es pot descriure com monocíclic, ja que no es produeixen inòculs secundaris. Al final de l'estiu i principi de la tardor produeix esclerocis sobre o dins dels teixits vegetals. La primavera següent els esclerocis dorments germinaran per a produir cossos fructífers anomenats apotecis, en forma de copa amb uns 5-15mm de diàmetre (com un petit bolet). Dins els ascs hi ha les ascòspores quan aquestes s'alliberen el vent les transporta a un hoste adequat. les ascòspores germinaran dins l'hoste i començaran a envair els teixits amb els micelis causant la infecció.

Fitopatologia

La podridura blanca infecta unes 408 espècies de plantes. És una malaltia molt greu, es pot estendre ràpidament en el camp de planta a planta i també es pot estendre en l'emmagatzematge. Les plantes més sovint afectades són la soia, la mongeta tendra, els gira-sols, la colza i els cacauets.

El fong Sclerotinia sclerotioum prolifera en els ambients humits. Pot envair tota la planta amb el seu miceli. Les temperatures òptimes van de 15 a 21 °C. Com molts fongs, S. sclerotiorum prefereix les condicions fosques i ombrívoles al contrari de l'exposició directa al sol.

Els hostes comuns de la podridura blanca són plantes herbàcies, plantes suculentes i particularment flors i hortalisses. Pot afectar els seus hostes en qualsevol estadi del seu creixement. Un dels primers símptomes és l'aparició d'una zona blanca i tova de creixement del miceli, normalment això va precedit per lesions de color marró pàl·lid a la tija. Aleshores el miceli cobreix aquesta zona necròtica. Una vegada que el xilema es veu afectat apareixen altres símptomes que poden incloure la clorosi, el marciment, la caiguda de les fulles i la mort ràpida de la planta. Sobre els fruits les lesions inicials ocorren en els teixits que estan en contacte amb el sòl. Després el miceli blanc cobreix el fruit i aquest es podreix, això pot ocórrer ja en el camp o en l'emmagatzematge.

El control de la podridura blanca depèn en gran manera de les pràctiques de cultiu específiques i l'aplicació de fungicides. Els cultius susceptibles s'han de plantar en sòls ben drenats i també una bona distància entre les plantes permet mantenir una bona circulació de l'aire i crea microclimes menys favorables a la infecció. La màxima efectivitat dels fungicides és quan s'apliquen en els períodes de floració i senescència. La rotació de conreus amb cereals pot reduir la quantitat d'inòculs.

Bibliografia

Pernezny, K, M. T Momol, and C. A Lopes. "White Mold." Compendium of Pepper Diseases. 1st ed. St. Paul, MN: The American Phytopathological Society, 2003. Print
Agrios, George N. Plant Pathology. 5th ed.. Burlington, MA: Elsevier Academic Press, 2005. 546-550. Print.
Pohronezny, K. L. "White Mold." Compendium of Tomato Diseases. 1st ed. St. Paul, MN: The American Phytopathological Society, 1991. Print.