Robert Hübner

No s'ha de confondre amb Robert Huber.

Robert Hübner

Biografia
Naixement	6 novembre 1948 (76 anys) Colònia (Alemanya)
Formació	Universitat de Colònia
Activitat
Ocupació	jugador d'escacs, historiador, papiròleg, escriptor, esportista
Membre de	Deutscher Schachbund ^(en)
Nacionalitat esportiva	Alemanya
Esport	escacs
Títol d'escaquista	National Master ^(en) (1965) Mestre Internacional d'escacs (1969) Gran Mestre Internacional (1971)
Punts Elo (màx.)	2.640 (2002)<
Identificador FIDE	4600010
Participà en
2000	Olimpíada d'escacs de 2000
1998	Olimpíada d'escacs de 1998
1996	Olimpíada d'escacs de 1996
1994	Olimpíada d'escacs de 1994
1992	Olimpíada d'escacs de 1992
1990	Olimpíada d'escacs de 1990
1984	Olimpíada d'escacs de 1984
1982	Olimpíada d'escacs de 1982
1978	Olimpíada d'escacs de 1978
1972	Olimpíada d'escacs de 1972
1968	Olimpíada d'escacs de 1968
Altres
Títol	Gran Mestre (1971) Campió d'Europa juvenil (1964/65) 2 cops Campió d'Alemanya
Premis
Silbernes Lorbeerblatt

El Doctor Robert Hübner (nascut el 6 de novembre de 1948 a Colònia, RFA)^[1] és un respectat jugador i escriptor d'escacs, que té el títol de Gran Mestre des de 1971,^[2] i dos cops Campió d'Alemanya. És també papiròleg, i un reconegut expert en jeroglífics de l'antic Egipte. A més, Hübner és reconegut com un dels millors jugadors de xiangqi que no sigui xinès.^[3]

A la llista d'Elo de la FIDE del juliol de 2015, hi tenia un Elo de 2589 punts, cosa que en feia el jugador número 14 (en actiu) d'Alemanya.^[4] El seu màxim Elo va ser de 2640 punts, a la llista de juliol de 1981. El seu màxim Elo en els darrers 20 anys fou de 2637 punts, a la llista d'octubre de 2005 (posició 73 al rànquing mundial).^[5]

Carrera escaquística i resultats destacats en competició

Sobre el tauler, la tècnica de Hübner és reconeguda com a eficient i despietada. Fou Campió d'Europa juvenil a Groningen, el 1964/65. El 1967, als divuit anys, fou campió (ex aequo, amb Hans Besser), del Campió de l'Alemanya Federal.^[6] Cap a 1975, era un dels millors jugadors del món, i escalà fins a la desena plaça de la llista d'Elo de la FIDE d'aquell any. Segons Bill Hartston — "El seu tarannà perfeccionista i una mica pessimista, això no obstant, va evitar que assolís el màxim cim de l'elit dels escacs".^[7] Certament la seva arribada al cim dels escacs mundials va ser obstaculitzada per les seves incompareixences i per estranyes derrotes en els moments més inoportuns, com en els matxs de Candidats. No es va presentar al seu matx de candidats de 1971 contra Tigran Petrossian, al·legant que les condicions fixades eren intolerables. Tampoc es va presentar al seu matx de candidats de 1980 contra Víktor Kortxnoi.^[2] Finalment, va tenir molta mala sort quan la victòria en el seu matx de quarts de final de 1983 contra Vassili Smislov va ser atorgada en el desempat a Smislov, pel sistema de ruleta^[2] (Smislov va refusar de jugar un desempat a partides ràpides, cosa que era opcional en aquell moment, i un dels punts forts de Hübner).

Hübner va estar en el seu millor moment a les darreries dels anys 1970 i començaments dels anys 1980, participant en molts torneigs de reconegut nivell com el de Tilburg 1978 i el de Mont-real 1979 (El "Torneig de les Estrelles"), on hi participaren els millors jugadors del món del moment, Anatoli Kàrpov, Mikhaïl Tal i Jan Timman. Va obtenir victòries a Houston 1974, Múnic 1979 (empatat amb Ulf Andersson i Borís Spasski), Interzonal de Rio de Janeiro 1979 (empatat amb Lajos Portisch i Tigran Petrossian),^[8] al Festival d'escacs de Biel de 1984 (empatat amb Vlastimil Hort)^[9] i al Torneig de Linares 1985 (empatat amb Ljubomir Ljubojević). Fou 2n (empatat) a Tilburg 1984 (el campió fou Miles).^[10]

Hübner va acceptar ser un dels rivals d'entrenament de Garri Kaspàrov entre la fi del matx pel Campionat del món de 1984 i el començament del Campionat de 1985, i hi va jugar un matx, a Alemanya, que finalitzà amb victòria del soviètic (+3 =3 -0),^[11][12]

Hübner va treballar com a entrenador de Nigel Short en el seu esforç per guanyar el matx pel Campionat del món de 1993 contra Garri Kaspàrov. El 1999 va guanyar el Campionat d'Alemanya, celebrat a Altenkirchen (superant Rustem Dautov).^[13] El 2000 va guanyar amb l'equip alemany una medalla de plata a les Olimpíades d'escacs celebrades a Istanbul.

Ha romàs actiu en el circuit internacional durant els 2000, però mai ha tingut una carrera totalment professional a la qual pogués dedicar el cent per cent del temps, degut a la seva carrera acadèmica.

Escriptor d'escacs

Hübner a Porz, el 1966

Les contribucions de Hübner a la literatura escaquística inclouen extenses anàlisis de les partides més brillants dels escacs del segle xix. Les seves contribucions més recents han estat les anàlisis detallades i l'estudi de les partides dels Campions Mundials, principalment de Bobby Fischer i d'Aleksandr Alekhin.

Ha donat nom a la Variant Hübner de la defensa NimzoÍndia (1.d4 Cf6 2.c4 e6 3.Cc3 Ab4 4.e3 c5).^[14][15]

Partides notables

• Bobby Fischer vs Robert Hübner, Palma 1970, Defensa Caro-Kann: Variant Breyer (B10), 1/2-1/2. Una partida dramàtica amb un atac de peons centrals contra el GM Robert James Fischer.
• Robert Hübner vs Raymond Keene, Viena (Àustria) 1972, Defensa moderna: Fianchetto de rei (B06), 1-0 Després d'una llarga sèrie de maniobres la pressió del blanc sobre la posició del rei negre condueix a una combinació guanyadora.

Bibliografia

• Golombek, Harry. Golombek's Encyclopedia of Chess. Crown Publishing, 1977. ISBN 0-517-53146-1. 

Notes i referències

1. Gaige, Jeremy. Chess Personalia, A Biobibliography. McFarland, 1987, p. 181. ISBN 0-7864-2353-6. 
2. «Nota biogràfica de Robert Hübner» (en anglès). Chessgames.com. [Consulta: 9 octubre 2010].
3. Chinese Chess for Beginners, per Sam Sloan (1989) ISBN 0-923891-11-0
4. «"Rànquing d'escaquistes per federació: Alemanya"» (en anglès). lloc web de la FIDE. [Consulta: 27 juliol 2015].
5. Posició al rànquing mundial i evolució Elo de Robert Hübner «benoni.de» (en alemany). Arxivat de l'original el 2014-02-01. [Consulta: 9 octubre 2010].
6. «Quadre de resultats i classificació del Campionat d'Alemanya de 1967, a Kiel» (en alemany). schachbund.de. Arxivat de l'original el 2011-05-30. [Consulta: 17 agost 2011].
7. Hartston, William. The Guinness Book of Chess Grandmasters. Guinness Publishing Ltd., 1996, p. 200. ISBN 0-85112-554-9. 
8. Hooper, David and Whyld, Kenneth. The Oxford Companion To Chess. Oxford University, 1984, p. 147,148. ISBN 0192175408. 
9. «Històric de guanyadors del Torneig de Biel» (en francès). bielchessfestival.ch. [Consulta: 29 abril 2011].
10. «Classificació i partides del torneig de Tilburg 1984» (en anglès). 365chess.com. [Consulta: 28 setembre 2013].
11. La notació (+x -y =z) vol dir que el primer jugador va guanyar x partides, en va perdre y, i va fer taules en z.
12. Weeks, Mark. «World Chess Championship 1985» (en anglès). [Consulta: 2 agost 2011].
13. «Quadre de resultats i classificació del Campionat d'Alemanya de 1999, a Altenkirchen.» (en alemany). schachbund.de. Arxivat de l'original el 2011-05-30. [Consulta: 17 agost 2011].
14. Bill Wall's list of chess openings Arxivat 2009-10-28 a Wayback Machine. (anglès)
15. Chess Archaelogy: Openings classified under ECO E20-E59 (anglès)

Enllaços externs

• Posicions crítiques de les seves partides a «wtharvey.com» (en anglès). [Consulta: 25 octubre 2010].

Títols
Precedit per: Robert Gijsbertus Hartoch Jørn Sloth	Campió d'Europa juvenil 1964/1965 (amb Hans Ree)	Succeït per: Mikhail Steinberg
Precedit per: Wolfgang Unzicker i Helmut Pfleger	Campió de la RFA 1967 (amb Hans Besser)	Succeït per: Manfred Christoph
Precedit per: Jörg Hickl	Campió d'Alemanya 1999	Succeït per: Robert Rabiega