PROFILBARU.COM

	En altres projectes de Wikimedia:
Commons	Commons

Groningen
	Bandera Escut d'armes
Tipus	ciutat, lloc amb drets i privilegis, vila closa, entitat de població dels Països Baixos, ciutat de la Lliga Hanseàtica, gran ciutat i cycling city (en)
Localització
	53° 13′ 08″ N, 6° 34′ 03″ E / 53.2189°N,6.5675°E
Estat	Regne dels Països Baixos
País	Països Baixos
Província	Província de Groningen
Municipi	Groningen
Capital de	Província de Groningen
Població humana
Població	238.147 (2023) (2.845,58 hab./km²)
Gentilici	groninguès, groninguesa
Idioma oficial	Neerlandès i groninguès
Geografia
Superfície	83,69 km²
Banyat per	Nord-Willemskanal i Drentsche Aa
Altitud	7 m
Dades històriques
22 juliol 1594	Esdeveniment clau
22 juliol 1594	Siege of Groningen (en)
9 juliol 1672	Gronings Ontzet
Organització política
• Alcalde	Koen Schuiling (2019–)
Identificador descriptiu
Codi postal	9700–9747
Prefix telefònic	050
Codi BAG	1070
Altres
Agermanament amb	Katowice ; Odense ; Newcastle upon Tyne ; Tianjin ; Tallinn ; Graz (1965–); Oldenburg (1989–); Múrmansk (1989–); Kaliningrad (1998–); Bremen (2009–)
Lloc web	groningen.nl

Groningen pronunciació (?·pàg.) (groninguès: Grön'n o Grun'n) o Groninga^[1] és la capital de la província neerlandesa de Groningen i el nucli més gran del municipi homònim. A gran part del nord dels Països Baixos, la població es refereix a Groningen simplement com Stad ('Ciutat'). El 2017, Groningen tenia 200.952 habitants. No hi ha constància que mai s'hagin concedit drets de ciutat a Groningen. La seva llunyania de centres de poder com ara Utrecht, Brussel·les i La Haia ha fet que històricament se l'hagi considerat una ciutat enfocada a si mateixa i el territori que l'envolta.

La ciutat formà part de la xarxa comercial nord-alemanya durant el període de la Lliga Hanseàtica. Més endavant esdevingué un centre mercantil regional que s'anà desenvolupant i es convertí en una ciutat estat de facto.^[2]^[3] Groningen ha pertanyut nominalment als Països Baixos des del temps de les Províncies Unides, però fins a l'època de domini francès fou una ciutat autònoma que presidia sobre gran part de la província. Groningen patí molt durant la Segona Guerra Mundial; no només perdé 3.300 ciutadans (la majoria jueus), sinó que una part important del nucli històric acabà en flames durant l'alliberament, a la primavera del 1945.

Groningen té una gran varietat de comerços i indústries. A més, és una ciutat estudiantil que acull uns 55.000 estudiants (dels quals aproximadament 30.000 viuen a la mateixa ciutat).^[4] Groningen col·labora amb municipis propers en el marc de la Regio Groningen-Assen.

Etimologia

No es coneixen amb certesa l'origen i el significat del nom Groningen. Hi ha poetes que han intentat relacionar-lo amb una llegenda que diu que l'any 453 aC,^[5] un grup de refugiats de Troia sota el comandament de Gruni arribaren a la regió i hi establiren un assentament juntament amb un grup de frigis. Seguidament, la llegenda diu que construïren un castell a la vora del riu Hunze i l'anomenaren Grunoburg. Segons el mite, el castell fou posteriorment enderrocat pels vikings i possiblement serví com a fonament de la futura església de Santa Valpurga. Tanmateix, no hi ha proves històriques que donin suport a aquest relat.^[6]

Una altra teoria és que l'antic nom de la ciutat, Groeningen, deriva de groen-ingen ('camps verds'). Es creu que la franja verda de l'escut i la bandera de Groningen podria referir-se precisament a això: la regió de terra verda situada entre el Lauwers, l'Ems i el mar de Wadden.

El nom local en groninguès, Grun'n, té la mateixa etimologia. Grun deriva de la forma antiga gruun i -inge es tradueix com a -en o -ens, igual que el nom Kantens, que probablement s'anomenava Kantinge en el passat. Aquest fenomen encara es produeix en el groninguès actual (per exemple, Thesinge esdevé Taisen). Igual que en la majoria de paraules groningueses que acaben en -en, l'E cau, resultant en el nom Grun'n. Com que el nom és Groningen, en groninguès també s'hauria pogut anomenar Grun'ns, igual que en el cas de Kantens, teoria confirmada pel nom frisó Grins.

Des de fa molt de temps, la ciutat també és coneguda simplement com a Stad ('Ciutat') pels habitants de la província de Groningen.^[7] Aquest nom també és utilitzat a altres zones, tot i que la majoria de frisons prefereixen el nom Grins. A l'edat mitjana, es feia servir el nom llatí Groninga als mapes i les monedes. Durant l'ocupació francesa, la ciutat s'anomenà Groningue. Actualment, també se la coneix com a «metròpolis del nord» o amb el nom de Martinistad, en referència a la Torre Martini.

Els habitants de Groningen s'anomenen a si mateixos Stadjer o Stadjeder. També se'ls coneix amb el malnom de mollebonen (una mena de dolç a base de mongetes). Els Stadjers es refereixen a Groningen de manera afectuosa amb el nom Groot Loug ('Gran Poble').

Història

Els orígens de Groningen es troben al costat nord de la Hondsrug. La primera menció escrita de la ciutat, Villa Cruoninga, data de l'any 1040, però se sap amb certesa que la zona ja portava molt de temps habitada. Les restes arqueològiques que s'hi han trobat s'han datat a entre el 3950 i el 3720 aC mitjançant el mètode del C-14. No hi ha cap dubte que ja hi havia una presència humana permanent al segle iii. Groningen probablement creixé a partir de dos nuclis: un a la rodalia de l'actual cementiri de Martini i l'altre entre el Zuiderdiep i el Verbindingskanaal.

Edat mitjana

La història escrita de Groningen comença l'any 1040 amb la donació de mercaderies i drets de la part de l'emperador alemany a l'església d'Utrecht. Abans ja s'havien donat parts de la propietat imperial a l'abadia de Werden.

L'any 1040, la ciutat de Groningen ja servia de lloc de mercat tota la gent que vivia a la rodalia. Exploracions arqueològiques han revelat que l'església més antiga, l'església de Sant Martí, va ser fundada al voltant de l'any 800. Una part de la donació fou el dret d'encunyar monedes, que va ser utilitzat pel bisbe d'Utrecht.

L'esdorp original de Drenthe esdevingué un important nucli comercial a l'edat mitjana, aprofitant la seva posició estratègica a la frontera entre Drenthe i Frísia.

Divisió administrativa

La ciutat es divideix en cinc districtes: Binnenstad, Oude Wijken, Noord-West/Hoogkerk, Noorddijk i Zuid. Cada districte compta té un o diversos sectors o barris.

Economia

L'activitat econòmica de la ciutat se centra en el comerç i la indústria (entre d'altres, sucrera). És a més seu d'una important població estudiantil, gràcies a la presència de la Universitat de Groningen, fundada el 1614^[8] i la Hanzehogeschool Groningen. Són estudiants uns 50.000 dels seus habitants.

Demografia

Evolució històrica de la població
Any	Població	Any	Població
1795	23.770	1930	105.146
1830	30.260	1947	132.021
1840	33.484	1956	142.561
1849	33.694	1960	145.125
1859	35.502	1971	169.385
1869	37.984	1980	162.952
1879	46.058	1990	168.702
1889	56.018	2000	174.250
1899	66.537	2004	180.604
1909	74.613	2006	181.613
1919	87.594	2008	182.484
1920	90.778	2011	190.334
Font 1: www.volkstellingen.nl (1971) Font 2: CBS Statline (1971)