El Partit pels Animals (en neerlandès: Partij voor de Dieren,PvdD) és un partit políticneerlandès que té com a objectiu principal millorar el benestar dels animals i el reconeixement dels seus drets.[1][2] El 2006 va esdevenir el primer partit animalista en obtenir representació en un parlament estatal.[3][4] El PvdD no pretén implementar polítiques des del govern, sinó que busca incrementar l'interès pels animals en els partits majoritaris, considerant-se a si mateix com un «partit de consciència».[5][4]
Història
Sorgit dels moviments socials, el PvdD va fundar-se l'octubre de 2002 per diverses activistes socials, entre les quals Marianne Thieme, que va ser-ne la líder fins al 2019.[5][6] Aquest partit es va presentar per primera vegada a les eleccions legislatives de 2003, on va obtenir el 0,49 % dels vots però no va aconseguir representació parlamentària. Va ser en les següents eleccions legislatives de 2006 quan va obtenir dos escons (amb l'1,83 % dels vots), un dels quals va ser ocupat per Marianne Thieme. Gairebé la meitat de llista electoral estava formada per celebritats neerlandeses, com l'actriu i cantant Georgina Verbaan, i els escriptors Rudy Kousbroek i Jan Wolkers.[7][8][6] Va esdevenir el primer partit per la defensa dels animals en obtenir representació en un parlament estatal. El sistema electoral neerlandès és proporcional i el llindar per aconseguir un escó se situa al 0,67 % dels vots.[4] El 2007 van presentar-se a les eleccions a la Primera Cambra amb una llista conjunta amb el partit GroenLinks i van aconseguir un seient que va ocupar Niko Koffeman.[9] El PvdD també va ser el primer partit animalista en arribar al Parlament Europeu, juntament amb el PMUT, a les eleccions europees de 2014. Van obtenir un escó que va ocupar Anja Hazekamp.[10][11]
↑Otten, Ruud; Gremmen, Baart «Political Parties and Environmental Ethics: The Case of the Dutch Party for the Animals». Ethics in Progress, 2016. DOI: 10.14746/eip.2016.1.7.
↑ 4,04,14,2Simon Otjes. «Animal Party Politics in Parliament». A: Political Animals and Animal Politics (en anglès). Londres: Palgrave Macmillan, p. 107-122. DOI10.1007/978-1-349-68308-6_8.
