El loma, looma, lorma o loghoma[1] és una llengua mande parlada pel poble loma de Libèria i Guinea. Els dialectes del loma pròpiament dits a Libèria
El loma, looma, lorma o loghoma[1] és una llengua mande parlada pel poble loma de Libèria i Guinea. Els dialectes del loma pròpiament dits a Libèria són el gizima, el wubomei, el ziema, el bunde, el buluyiema. A Libèria, el poble i la llengua també es coneixen com a "bouze" (busy, buzi), forma que es considera ofensiva. El dialecte de Guinea, el toma, toa, toale, toali o tooma, és el nom malinke del loma), és una llengua regional oficial.
Avui dia, el loma empra un alfabet derivat del llatí que s'escriu d'esquerra a dreta. Durant les dècades de 1930 i 1940 s'usà un sil·labari en la correspondència entre els parlants de loma, però avui dia ha caigut en desús.[2][3][4]
El loma fa servir 21 consonants, 28 vocals i 2 tons.[5]
| Labial | Alveolar | Palatal | Velar | Labial-velar | ||
|---|---|---|---|---|---|---|
| Nasal | m | n | ŋ | |||
| Oclusiva | Sonora | b | d | g ~ ɡ | ɡ͡b | |
| Implosiva | ɓ | |||||
| sorda | p | t | k ~ k | k͡p | ||
| Aspirada | pʰ | tʰ | kʰ | |||
| Fricativa | sonora | v | z | ɣ | ||
| u | f | s | x | |||
| Semivocal | w | j | ||||
| Aproximant | ʋ | l ~ ɾ | ||||
| Anterior | Central | Posteriors | |
|---|---|---|---|
| Tanca | i | u | |
| semitancada | e | o | |
| semioberta | ɛ | ɔ | |
| Oberta | a |
Cada vocal té 4 formes: curta i no nasalitzada, curta i nasalitzada, llarga i no nasalitzada; i llarga i nasalitzada, cosa que fa un total de 28 vocals.
El loma té 2 tons: el to agut (˦) á i el to greu (˨) à.
El Parenostre en loma: [6]
Yài è ga gé ɣeeai è gee-zuvɛ,
ɓaa ɣa la yà laa-zeigi ma,
yà masadai va,
è yii-mai ɣɛ zui zu è ɣɛ velei é ɣɛɛzu la è wɔ vɛ,
è zaa mii ŋenigi ʋe gé ya,
è gé vaa ʋaitiɛ zu ʋaa yɛ,
è ɣɛ velei gá ɓalaa gé zɔitiɛ zu ʋaa yɛga la gá ʋaa yega te va.
Mɛ lɛ kɛ tɛ-ga ɔ́ wo ga gíɛ,
kɛ̀ è gé wulo tuɓo-vele-yowũ nui ya.
A la dècada del 1960 la missionera Margaret D. Miller va gravar diversos himnes compostos en loma per Billema Kwillia i els va adoptar l'Església Luterana, impresos per primer cop en loma el 1970.[7] El més usat, "A va de laa", no es va traduir a l'anglès cantable fins al 2004; també s'ha traduït a l'alemany.[7]
Informasi ini disarikan dari Wikipedia dan disajikan kembali untuk tujuan edukasi. Konten tersedia di bawah lisensi CC BY-SA 3.0. Kami tidak bertanggung jawab atas ketidakakuratan data yang bersumber dari kontribusi publik tersebut.