Història de l'escriptura

Taules d'or amb escriptures etrusca i fenícia, del segle ix aC

La història de l'escriptura estudia el desenvolupament de llenguatges d'expressió per mitjà de lletres o altres marques. La història de com han anat evolucionant els sistemes de representació gràfica de llengües en diferents civilitzacions, o sistemes d'escriptura, pot incloure també els de protoescriptura, sistemes que usen símbols antics o ideogrames. Una de les formes d'escriptura més antiga és la cuneïforme.^[1][2]

L'escriptura existeix des de fa uns 5.300 anys. Va aparèixer en diferents formes almenys en cinc o sis focus de civilitzacions amb llarg domini de l'agricultura i el desenvolupament urbà: a Mesopotàmia cap a 3300 aC, a Egipte cap al 3200 aC, a Xipre cap al 2200 aC, a Creta cap al 1900 aC, a la Xina cap al 1400 aC i a l'Amèrica central cap al 900 aC. Aquests escrits van donar lloc a gairebé tots els sistemes gràfics actualment coneguts.^[3] El primer idioma escrit del que es té notícia és el sumeri. Els estudis històrics relacionats amb l'escriptura són la paleografia i l'epigrafia.

La història de l'alfabet, és a dir, la història dels sistemes estandarditzats de grafemes escrits bàsics (anomenats lletres) que representen fonemes (unitats de sons que distingeixen paraules), comença a l'antic Egipte, més d'un mil·lenni després d'haver començat la història de l'escriptura.

Possibles orígens

L'origen de l'escriptura s'ha donat de manera fractal en diferents punts del planeta, per la qual cosa no n'hi ha un únic origen sinó diversos orígens en diferents civilitzacions que no sempre han estat en contacte entre si. D'altra banda, poc se sap avui d'aquests mateixos orígens, o d'alguns d'ells, i el coneixement se'n basa en teories i suposicions.

Derivació d'un sistema numèric

Alguns atribueixen l'origen de les primeres escriptures a les transaccions econòmiques o comercials entre terres remotes que requeria l'establiment de contractes. Aquests van ser boles buides d'argila adjuntant petites pedres i petites figures d'argila (greda) que simbolitzen el nombre de tres maneres: boles, cons i cilindres, que s'afegien a les figures convencionals per determinar les coses intercanviades. En cas de controvèrsia, la bola seca que tenia el segell de control es trencava, i es comparaven les pedretes i la quantitat lliurada.

Aquestes operacions es van fer més complexes, el sistema de càlculs es va mantenir, però per recordar el contingut del contracte, els signes es van escriure fora de la bola de fang encara fresca, amb la finalitat d'indicar el seu contingut, tant en quantitat (nombre) i qualitat (les coses). Per a fer aquests signes, s'utilitzava un pal més aviat prim anomenat càlam. Un extrem del càlam es retallava en un angle o cantonada, l'altre extrem es tallava quadrat, així l'objecte permetia dibuixar falques, rodones i cilindres representant aquests càlculs, i dibuixant les formes convencionals.

Sembla que el sistema va evolucionar aleshores cap a l'ús d'una planxa plana de fang en què ambdues cares s'utilitzaven per a dibuixar (escriure) el contingut del contracte.

Derivació de símbols

És possible pensar que l'origen, o alguns orígens, en vindrien de procediments derivats dels símbols naturalistes amb diversos valors, ja siguin ideogràfics (la idea és transmesa per un grafema), ja siguin logogràfics (una paraula que designa un objecte concret es representa per un únic signe), o sil·labogràfics (cada grafema representa una síl·laba) o purament fonètics (el signe val per un so únic).

És possible que en l'edat del bronze a finals del IV mil·lenni aC, és a dir, a finals del neolític, en particular a Egipte i la Xina, però també a Creta, el mateix signe, en funció del context, podia significar una idea o un objecte o una síl·laba. El suport original d'aquesta escriptura més abstracta no és l'argila, a diferència de l'escriptura cuneïforme, sinó que es podia pintar o dibuixar sobre papir o altre tipus de paper o pell, i podia decorar les parets en forma d'escultura i pintura, o podia estar com una incisió en gerros de pedra o metall, o joies.

Primers sistemes d'escriptura

Article principal: Sistema d'escriptura

Generalment es creu que el primer sistema en va ser l'escriptura sumèria que va originar l'escriptura cuneïforme.^[4] Els jeroglífics egipcis són aproximadament de la mateixa època. Altres sistemes d'escriptura primerencs, probablement influïts per aquestes innovacions, i que encara no s'han pogut desxifrar, són el protoelamita i el de la vall de l'Indus (tot i que la condició de sistema d'escriptura d'aquest últim no està gens clara). De manera semblant, no està clar si l'anomenada escriptura vinca de finals del neolític hauria de considerar-se una mena de protoescriptura o si era purament ornamental. El primer alfabet apareix al voltant del 2000 aC. L'escriptura xinesa pot haver evolucionat independentment al voltant del 1200 aC. A Amèrica els sistemes d'escriptura precolombins, que inclouen almenys el maia i l'asteca, es considera que també van evolucionar independentment.

A l'Europa antiga destaca el fet que a Siracusa i Atenes s'utilitzà l'escriptura en el sistema de votació popular per a decidir si desterrar o no ciutadans, i s'escrivia sobre fulles de plantes i escorces d'arbres.^[5]

Xina

A la Xina, els historiadors han trobat molta informació sobre les primeres dinasties xineses a partir dels documents escrits que han perdurat. La major part dels escrits de la dinastia Shang han arribat a nosaltres en forma d'ossos o accessoris de bronze. Les osques sobre closques de tortuga o «jiaguwen» han estat datades amb la prova de carboni cap al 1500 aC.

Els historiadors s'han adonat que el tipus de material utilitzat tenia un efecte sobre el que es volia documentar i el mode en el qual s'utilitzava. Hi ha hagut recentment descobertes d'osques sobre closques de tortuga del 6000 aC, com l'escriptura de Jiahu i l'escriptura de Banpo, però existeix polèmica sobre si aquestes osques tenen suficient complexitat per ser considerades un sistema d'escriptura. Si s'afirma que és una llengua escrita, l'escriptura a la Xina antecediria a l'escriptura cuneïforme mesopotàmica, la qual fa temps que es reconeix com la primera aparició de l'escriptura, en uns 2.000 anys. Tanmateix, sembla que les inscripcions siguin més aviat una forma de protoescriptura similar a l'escriptura vinca contemporània a Europa.^[6] Les mostres irrefutables d'escriptura a la Xina són a la ratlla del 1600 aC.

Mesoamèrica

Una llosa de pedra amb 3.000 anys amb signes d'escriptura va ser descoberta a l'estat mexicà de Veracruz, i és un exemple de l'escriptura més antiga del continent americà que precedeix a la més antiga de Zapoteca, amb escrits datats al voltant del 500 aC.^[7][8][9]

De diversos escrits precolombins de Mesoamèrica, el que sembla haver estat millor desenvolupat, i l'únic que ha estat desxifrat, és el glif Maia. Les primeres inscripcions maies identificades estan datades del segle iii aC, i l'escriptura va continuar en ús fins poc després de l'arribada dels conqueridors espanyols al segle xvi. L'escriptura maia utilitzava logogrames i es complementava amb un conjunt de glifs sil·làbics, una cosa similar en funció de l'escriptura moderna japonesa.

Vegeu també

• Gramàtica de la lisibilitat.
• Inicis de l'escriptura a Grècia.
• Protoescriptura.

Referències

1. Peter T. Daniels, "The Study of Writing Systems", in The World's Writing Systems, ed. Bright and Daniels, pàg. 3 (anglès)
2. Empires of the Plain: Henry Rawlinson and the Lost Languages of Babylon, St. Martin's Press, 2003. ISBN 0312330022 (anglès)
3. Lemarchand, Fabienne «Les origines de l'écriture : D'une écriture à l'autre». Les Cahiers de Science&Vie, n. 107, 10-2008.}
4. Thomson, Gary Arthur. First Writers - The Sumerians (en anglès). iUniverse, 2011, p. 3. ISBN 1462059856. 
5. Ruiz García, 2002, p. 46.
6. «Archaeologists rewrite history» (en anglès). China Daily, 12-06-2003 [Consulta: 22 abril 2013].
7. «Writing May Be Oldest in Western Hemisphere.». New York Times [Consulta: 30 març 2008]. «A stone slab bearing 3,000-year-old writing previously unknown to scholars has been found in the Mexican state of Veracruz, and archaeologists say it is an example of the oldest script ever discovered in the Western Hemisphere.»
8. «'Oldest' New World writing found». BBC [Consulta: 30 març 2008]. «Ancient civilisations in Mexico developed a writing system as early as 900 BC, new evidence suggests.»
9. «Oldest Writing in the New World». Science [Consulta: 30 març 2008]. «A block with a hitherto unknown system of writing has been found in the Olmec heartland of Veracruz, Mexico. Stylistic and other dating of the block places it in the early first millennium before the common era, the oldest writing in the New World, with features that firmly assign this pivotal development to the Olmec civilization of Mesoamerica.»

Enllaços externs

• Història de l'escriptura indoeuropea, National Geographic (anglès).
• Història de l'escriptura xinesa, china.org (anglès).
• Escriptura xinesa, china.org (anglès).
• Història antiga de l'escriptura xinesa. The Guardian (anglès).
• Història de l'escriptura, BBC (anglès).