La Vilavella és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de la Plana Baixa. Limita solament amb Nules, que envolta el seu terme municipal per complet.
Geografia
La localitat està situada en el sector sud-oriental de la província de Castelló, al peu d'un contrafort de la serra d'Espadà, les elevacions últimes de la qual apareixen com internades en la Plana, que presenta aquí la seua amplària mínima. La distància a la costa és aproximadament de set quilòmetres.
Ressalta el contrast tan accentuat que oferixen els seus dos sectors: la zona pertanyent a la Plana i la part muntanyenca, que s'eleva bruscament a l'esquena del poble, abastant bona part del seu terme, i que es troba per complet coberta de matoll, amb escasses formacions arbòries.
La localitat va guanyant altura des dels seus carrers moderns, situats ja en el pla, fins al nucli més antic, que s'empina al mateix vessant del turó del castell.
Història
La Vilavella és d'origen romà: li donaren el nom de Noulas. Malgrat això, els orígens de l'actual població cal situar-los en l'època d'ocupació musulmana, quan s'hi construí un castell que va servir per a aglutinar la població dispersa. Fou conquerida per Jaume I, que la donà a Guillem de Montcada el 1251. A la primeria del segle xiii es va fundar la Pobla Nova de Nules, origen del poble de Nules, l'actual terme municipal del qual correspon a l'antic castell islàmic, i en roman l'antic nucli amb el nom de La Vilavella. Segons el cens de Caracena, en el moment de l'expulsió dels moriscs (1609) tenia 70 focs (famílies). En el segle xvii fou repoblat per Cristòfol de Centelles, marqués de Nules.
Economia
L'economia local està basada fonamentalment en l'agricultura amb un predomini clar del cultiu de cítrics, si bé actualment hi ha un percentatge alt de la població que treballa en la ceràmica, en fàbriques de localitats dels voltants.
Hi ha en la localitat una cooperativa citrícola i un magatzem de cítrics que ocupen un bon nombre de persones de la població en l'època de la collita de la taronja.
A més, al municipi hi ha un balneari obert durant gran part de l'any que atrau el turisme a la població, principalment persones d'edat avançada que acudixen a la Vilavella per a sanar les seues malalties amb les aigües que brollen des del subsòl de la població a una temperatura aproximada de 27 °C.
Fonts: (* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.)
Alcaldes
Des d'agost de 2019 l'alcaldessa de la Vilavella és Carmen Navarro Roig, d'Independents per la Vilavella (IxLV), amb el recolzament del Partit Popular (PP). Navarro ja va ser alcaldessa entre 2015 i 2017 gràcies a un pacte de govern, però amb el Partit Socialista del País Valencià (PSPV-PSOE).
Després de les eleccions municipals de 2019 el PP i IxLV havien fet un pacte de govern per a atorgar l'alcaldia a Carmen Navarro, però l'absència del candidat del PP, Abelardo Zaragoza, el dia de la votació en el Ple de l'Ajuntament frustrà el pacte i fou Manel Martínez, del PSPV, qui obtingué l'alcaldia. Poc després fou filtrada una conversació de Martínez amb una regidora del PP on li demanava el seu vot a canvi de treball i un sou. Això provocà la dimissió de Martínez. Després fou elegida Carmen Navarro en un Plé on reaparegué Abelardo Zaragoza.[2][3]
Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Església de la Sagrada Família. Del segle xviii. D'estil corinti, va ser conclosa el 1756; va ser destruïda el 1936 i restaurada el 1956. Del temple originari només queden els murs.
Ermita de Sant Sebastià. Inaugurada el 1756 però destruïda durant la invasió francesa; l'actual data de 1935. A pocs metres de l'esmentada ermita es troba la gruta de la Nostra Senyora de Lourdes, reproducció de la gruta de la localitat occitana del mateix nom.
Monuments civils
Castell de la Vilavella. Construït pels àrabs en el segle x. Conquistat en el 1238 pel rei Jaume I. L'estat actual és de ruïna però conserva una interessant cisterna de l'època àrab i un paviment de rajoles de Manises de la capella de Sant Jaume (Segle XV).
Balneari. Construït en el segle xix, conserva la tradició dels establiments huitcentistes i aprofita les aigües termals per a la realització de tractaments. La primera utilització de les termes de la Vilavella data dels romans. En el segle xix existien en la població 11 establiments, i este és l'únic que continua l'activitat, fruit de l'agrupació després de la postguerra. La qualitat de les seues aigües i els beneficis que se n'obtenen sobreviuen al pas del temps.
Font Calda. Del segle xviii. Al mateix lloc on naix la font hi ha un brollador d'aigües termals. Les virtuts medicinals de les seues aigües eren ja conegudes pels romans. Ragen a una temperatura de 27 °C.
Sant Sebastià. Se celebra el 20 de gener, amb una coneguda fira i romiatge a l'ermita del sant.
Festa dels Sants de la Pedra, Sant Roc i Sant Joaquim. Les festes en honor d'estos sants tenen molta anomenada en la comarca i els barris de la població. Se celebren des de finals de juliol a principis de setembre i els organitzadors mantenen una seriosa competència entre si per les exhibicions de bous al carrer d'importants ramaderies.
↑Ramírez, Borja «El alcalde socialista de un pueblo de Castellón dimite como diputado provincial después de hacerse públicas una grabaciones en las que presionaba a una edil popular». ElDiario.es, 30-07-2019.