El kumaná (cumaná) és una llengua chapacurana possiblement extingida. Diversos noms atribuïts a la llengua a Campbell (2012)[1] són Torá, Toraz (diferent del torá), i cautario, l'últim potser després del riu local i Abitana-Kumaná (diferent de l'abitana).
A més, hi ha una llengua chapacurana anomenada "Kujubim" (Kuyubí, Cojubím), que encara es parla. L'endònim, "Kaw To Yo" (o "Kaw Tayó", que significa "menjadors de peixos payara"), pot ser la font del riu i el nom de la llengua cautario.[2] Les fonts que enumeren una no en detallen l'altra, de manera que poden ser el mateix idioma.[3]
Vocabulari
El vocabulari conjubim de Sampaio & da Silva (2011):[4]
glossa |
Conjubim
|
‘Jo (1sg)’ |
pa
|
‘tu (2sg)’ |
ma
|
‘nosaltres (1pl)’ |
ti
|
‘molts’ |
napa
|
‘un’ |
tan
|
‘dos’ |
wakoran
|
‘gran’ |
pu
|
‘petit’ |
pe
|
‘dona’ |
tana'man
|
‘home (adult masculí)’ |
namankon
|
‘nen’ |
rato
|
‘persona (home individual)’ |
piten
|
‘ocell’ |
pune
|
‘gos’ |
kinam
|
‘poll’ |
piw
|
‘arbre’ |
pana
|
‘llavor’ |
tukayn
|
‘fulla (botànica)’ |
tan
|
‘arrel (botànica)’ |
toka ijn pana
|
‘carn humana’ |
nawa zip
|
‘sang’ |
wik
|
‘os’ |
pat
|
‘ou’ |
pariz
|
‘greix’ |
mapum
|
‘bamya’ |
tataw
|
‘cua’ |
kipun
|
‘cabell’ |
tunam upek
|
‘cap’ |
pupek
|
‘orella’ |
tenetet
|
‘ull’ |
tok
|
‘nas’ |
pul
|
‘dent’ |
jat
|
‘llengua (anatomia)’ |
kapajak
|
‘ungla’ |
tupi
|
‘peu’ |
tinak
|
‘genoll’ |
toko zimtinak
|
‘mà’ |
pepeje tipan
|
‘panxa’ |
takawta
|
‘cor (òrgan)’ |
tuku rutim
|
‘fetge’ |
tawan
|
‘beure’ |
tok
|
‘menjar’ |
kaw
|
‘mossegar’ |
kiw
|
‘cendra’ |
pop
|
‘cremar’ |
pop
|
‘veure’ |
kirik
|
‘escoltar’ |
rapat
|
‘dormir’ |
pupiyn
|
‘morir’ |
pinĩ
|
‘matar’ |
puru
|
‘nedar’ |
mara kujan
|
‘volar’ |
ze
|
‘caminar’ |
wana
|
‘reclinar’ |
titim
|
‘seure’ |
pe
|
‘aixecar’ |
pak
|
‘donar’ |
ni
|
‘sol’ |
mapitõ
|
‘lluna’ |
panawo
|
‘estrella’ |
pipojõ
|
‘aigua’ |
kom
|
‘pluja’ |
pipan narikom
|
‘sorra’ |
tinak
|
‘terra’ |
tinak
|
‘tabac’ |
ju'e
|
‘foc’ |
pite
|
‘vermell’ |
siwí
|
‘blanc’ |
towa
|
‘nit’ |
pisim
|
‘calent’ |
nok
|
‘fred’ |
tiw
|
‘ple’ |
pẽpe
|
‘bo’ |
nami
|
‘rodó’ |
pu
|
També hi ha disponible una llista de paraules amb 793 ítems de Rodrigues Duran (2000).[5]
Bibliografia
- Duran, Iris Rodrigues. 2000. Descrição fonológica e lexical do dialeto Kaw Tayo (Kujubi) da língua Moré. MA thesis, Guajará-Mirim: Universidade Federal de Rondônia; 136pp.
- Angenot, Geralda de Lima V. 1997. vDocumentação da língua Kuyubi: Arquivos acústicos. Guajará-Mirim: UNIR Working Papers in Amerindian Linguistics. Série 'Documentos de Trabalho'.
- Angenot, Geralda de Lima V. and Angenot, Geralda de Lima V. 1997. Léxico Português-Kuyubi e Kuyubi-Português. Guajará-Mirim: UNIR Working Papers in Amerindian Linguistics.
Referències
|
---|
Llengua oficial | |
---|
Llengües regionals | |
---|
Llengües indígenes | |
---|
Interllengües | |
---|
Llengües de signes | |
---|