Josep Maria Ruera i Pinart (Barcelona, 2 d'agost del 1900 - Granollers, 31 de maig del 1988) va ser un músic i professor de música molt vinculat a Granollers.[1]
Nascut a Barcelona de família granollerina, quan en Josep Maria tenia nou anys la seva família es traslladà a viure a Granollers, població a la que estaria vinculat la resta de la seva vida. Allí hi encetà els seus estudis de música amb el mestre Manel Glanadell i Soler, organista de la parròquia, i de violí amb el mestre Pere Brugués. Els continuà a Barcelona a l'Escola Municipal de Música i al Conservatori del Liceu amb els mestres Amadeu Argelaga i Josep Munner, de qui aprengué contrapunt i fuga; una beca de l'Ajuntament de Granollers el 1917 li permeté d'ampliar la seva formació amb Joan B. Lambert i Joan Lamote de Grignon -orquestració- i Enric Morera -composició-.[2]
Durant la seva etapa d'estudiant, i per a guanyar-se la vida, va formar part de diverses orquestres de Granollers, com ara La Moderna. El 1922 s'establí a Barcelona, on col·laborà amb diverses orquestres; a l'any següent tocà la viola a l'Orquestra Pau Casals durant el cicle de Concerts de Primavera del Gran Teatre del Liceu.
El 1926 tornà novament a Granollers, per fer d'organista a l'església parroquial de Sant Esteve, ofici que hagué d'interrompre el 1936 per mor de la Guerra Civil; la reprendria acabada aquesta, i fins a la mort.
L'any 1944 fundà l'orquestra Selecció, que dirigí a partir del 1957; aquesta arribà a aplegar 21 músics i fou una de les formacions més famoses de la seva època. També va dirigir (en alguns casos en fou també fundador) altres orquestres i conjunts musicals, com l'orquestra La Catalònia (1924), la coral Amics de la Unió (1929-1936), l'Orfeó Femení de Granollers (1942), el Quartet Clàssic de Granollers (posteriorment Orquestra de Corda de Granollers). El 1961 esdevingué director de l'Orquestra de Cambra de Granollers.
El 1928 entrà com a professor i sots-director a la nou-nada Escola Municipal de Música de Granollers, i el 1945 en fou nomenat director, càrrec que exercí fins a jubilar-se'n el 1984 i, on entre molts alumnes tingué el que després seria guitarrista, el granollerí Rafel Sala (1955-2020).[3] L'ajuntament de Granollers concedí al mestre la Medalla d'or de la ciutat (1971), el títol de Granollerí de l'any (1972) i el 1984 rebatejà l'Escola com a Escola Municipal de Música Josep M. Ruera i el declarà Fill Adoptiu. De 1929 a 1936 va ser director musical de la Societat Coral Amics de la Unió.[4]
Com a compositor té obres de diversos gèneres, i nombrosos premis n'avalen la qualitat. Per a cobla fou autor d'una setantena de sardanes, una vintena de revesses i l'obra simfònica per a cobla Empúries, premi Pau Casals en els Jocs Florals de la Llengua Catalana de París del 1959. També escrigué diversos arranjaments i harmonitzacions per a cor i piano. El seu fons es conserva a la Biblioteca de Catalunya,[5][cal citació] que n'ha publicat un catàleg (vegeu bibliografia).
A més de diverses revesses sense títol, les següents: Aquesta (1956), Cercle (1967), El disc ratllat (1971), Embolic (1968), Enrevessada (1947), Enyorant les teves trenes (1958), Montserrat de les trenes (1955), Roda (1975), Sense nom (1966), Si...? No...? (1966)
Fragment d'Empúries Arxivat 2006-08-28 a Wayback Machine.