Josep Manzano i Cererols (Navars, 4 de setembre de 1983)[1] és un ex-pilot de trial català. L'any 2001 va guanyar el Campionat d'Europa de trial i el Campionat del Món de trial júnior amb Sherco.[2]
Resum biogràfic
Manzano començà a competir en trialsín a 4 anys i amb 7 ja aconseguí el primer lloc català i el segon espanyol de la categoria Promeses. El 1993, a 9 anys, assolí els títols de Campió d'Espanya i dels Països Catalans i Subcampió del Món en categoria Poussin,[3] quan aquest esport ja s'anomenava oficialment biketrial.
El 1994, a 10 anys, va passar al trial en motocicleta obtenint-hi èxits ràpidament: campió de Catalunya en les categories Juvenil (1995), Cadet (1997) i Júnior (1998 i 1999). El 1999 aconseguí també el Campionat d'Espanya Júnior individual, i també per equips representant Catalunya. En acabar l'any 1999 fitxà per Sherco. Com a pilot oficial d'aquest equip participà en els Campionats del Món (Júnior), d'Europa, d'Itàlia i d'Espanya, a més de proves emblemàtiques com ara els Sis Dies d'Escòcia, els Tres Dies de Santigosa, els Tres Dies dels Cingles, el Trial de España a Califòrnia i altres. Entre els seus triomfs cal destacar-hi l'obtenció del Subcampionat d'Europa.
L'any 2001 aconseguí finalment proclamar-se Campió del Món en categoria Júnior, després d'obtenir un rècord de 10 victòries consecutives i havent guanyat 13 de les 18 proves disputades. Aquell mateix any aconseguí el títol de Campió d'Europa, guanyant 3 proves de les 5 disputades, i el subcampionat de França.
El 2002, com a pilot oficial de Beta, passà a competir al Campionat del Món en la categoria absoluta, acabant-hi en la desena posició final, i el 2003 repetí aquest resultat.[4]
2004: Retirada
El 2004 acabè tretzè al mundial de trial. A finals de temporada, a causa de la manca de suport econòmic i de patrocinadors,[4] Josep Manzano va disputar la seva darrera prova com a professional, concretament els 2 Dies de Supertrial de Ponte in Valtellina (Itàlia, els dies 23 i 24 d'octubre) i tot seguit es retirà definitivament de l'alta competició.[5]
Josep Manzano viu a Mallorca de fa anys, on segueix competint com a aficionat de tant en tant en proves determinades, tant a l'illa com a la resta de les Balears, entre elles els Dos Dies de Trial Illa d'Eivissa.
Palmarès
Biketrial
| Any
|
Categoria
|
C. del Món
|
C. d'Esp.
|
C. Països Catalans
|
C. de Cat.
|
Tro. Gen. Cat.
|
Auto. Cat.
|
Títols
[a 1]
|
| 1991[a 2] |
Promeses |
|
2n |
1r |
1r |
1r |
|
3
|
| 1992 |
Poussin |
9è |
3r |
3r |
|
|
3r
|
-
|
| 1993 |
Poussin |
2n |
1r |
1r |
|
|
1r
|
3
|
| Total títols
|
-
|
1
|
2
|
1
|
1
|
1
|
6
|
|
|
5 nacionals
|
|
- Notes
- ↑ Fins al 1991 inclòs, el biketrial s'anomenà oficialment trialsín
- ↑ Al total de títols s'hi compten tots els campionats nacionals, estatals o internacionals guanyats
Trial
- ↑ Al total de títols s'hi compten tots els campionats estatals o internacionals guanyats
Referències
- ↑ «The rider... Manzano Josep» (en anglès). trialonline.org. [Consulta: 11 febrer 2011].
- ↑ Ayala, Santiago (Director) «2001. Europeo de trial» (en castellà). Moto Verde. Motor Press Ibérica [Madrid], núm. 478, 5-2018, p. 156.
- ↑ «Josep Manzano. Palmarès». pairal.net. Arxivat de l'original el 3 de març 2016. [Consulta: 22 febrer 2010].
- ↑ 4,0 4,1 «Pilotos Todotrial. Josep Manzano» (en castellà). todotrial.com. [Consulta: 22 febrer 2010].
- ↑ «Josep Manzano s'acomiada de l'alta competició amb una nova victòria als 2 Dies de Supertrial a Ponte». pairal.net, 01-10-2004. Arxivat de l'original el 3 de març 2016. [Consulta: 22 febrer 2010].
- ↑ 6,0 6,1 «Campeonatos de España, Trofeos Nacionales y Copas R.F.M.E.» (en castellà). rfme.net. RFME. Arxivat de l'original el 5 de novembre 2016. [Consulta: 28 octubre 2011].
- Bibliografia
Enllaços externs
