El seu estil es caracteritza per un pilotatge molt "aeri", avançant principalment amb la roda del darrere, tècnica particularment eficaç en trial Indoor.
Resum biogràfic
El seu pare, Josep Raga (gran afeccionat al trial), li comprà una motocicleta de 50 cc quan Adam tenia només dos anys i 10 mesos.[2]
Adam Raga va començar a córrer curses en moto els caps de setmana a l'edat de sis anys, quan va córrer el seu primer trial al Desafiament Mecatecno de Martorelles (un dels motius pels quals és dels pocs pilots contemporanis que no prové del biketrial[3]). Des d'aquell moment va anar competint amb èxit fins que el 1995 guanyà el Campionat de Catalunya de trial en categoria Cadet. Dos anys després, el 1997, guanyà el Campionat d'Espanya en categoria Júnior a quinze anys amb una moto de 250 cc, i aquell mateix any va guanyar la prova dels Tres Dies dels Cingles.[2]
1998, oficial de Gas Gas
El 1998, amb 16 anys, el va fitxar el Team Andorra Gas Gas, dirigit pel llegendari Jordi Tarrés. Des d'aquell moment, Tarrés guià la trajectòria esportiva de Raga i bona part de l'èxit d'aquest es deu a la tutela del mític multi-campió, de qui Raga ha dit en alguna ocasió: «Tothom sap que la nostra relació és com de pare i fill».[2] Per tal de poder entrenar amb Tarrés i adquirir els seus grans coneixements, Raga es traslladà a viure al seu poble, Rellinars.
Els anys 2005 i 2006 aconseguí els seus millors resultats fins a l'actualitat, ja que guanyà els dos títols mundials en disputa (indoor i outdoor).[5]
Tot i que l'any 2007 perdé els títols davant Toni Bou i no els ha tornat a recuperar, ha declarat sovint que segueix tan motivat com sempre per a reconquerir-los.
2015, canvi a TRS
El 14 de setembre de 2015 es va fer públic que havia fitxat per a les properes tres temporades per TRS Motorcycles, l'empresa creada recentment per Jordi Tarrés. Raga, que s'havia quedat sense equip arran de la fallida de Gas Gas, començaria a pilotar la nova TRS One en competició d'ençà d'aquella mateixa setmana.[6]
↑Pi, Pere. «122. Catalunya, una potència mundial de trialers». A: No tinc 200 anys. Les vivències de Pere Pi. Barcelona: Autoeditat (Service Point), juliol 2012, p. 175-179. ISBN 9788461590353.