Joan Reventós i Carner

Molt Honorable Senyor
Joan Reventós i Carner

Biografia
Naixement	26 juliol 1927 Barcelona
Mort	13 gener 2004 (76 anys) Barcelona
10è President del Parlament de Catalunya
5 desembre 1995 – 24 agost 1999 (dissolució parlamentària) ← Joaquim Xicoy i Bassegoda – Joan Rigol i Roig →
Diputat al Parlament de Catalunya
5 desembre 1995 – 24 agost 1999 (dissolució parlamentària) Legislatura: cinquena legislatura de la Catalunya autonòmica Circumscripció electoral: Barcelona Electe a: eleccions al Parlament de Catalunya de 1995
Diputat al Parlament de Catalunya
3 abril 1992 – 26 setembre 1995 (dissolució parlamentària) Legislatura: quarta legislatura de la Catalunya autonòmica Circumscripció electoral: Barcelona Electe a: eleccions al Parlament de Catalunya de 1992
Diputat al Parlament de Catalunya
16 juny 1988 – 21 gener 1992 (dissolució parlamentària) Legislatura: tercera legislatura de la Catalunya autonòmica Circumscripció electoral: Barcelona Electe a: eleccions al Parlament de Catalunya de 1988
Senador al Senat espanyol
22 juny 1986 – 11 desembre 1995 Circumscripció electoral: Barcelona
Ambaixador d'Espanya a França
1983 – 1986 ← Miguel Solano Aza – Juan Durán-Loriga Rodrigáñez →
1r President del PSC
1983 – 1996 ← cap valor – Raimon Obiols i Germà →
Diputat al Parlament de Catalunya
10 abril 1980 – 20 març 1984 (dissolució parlamentària) Legislatura: primera legislatura de la Catalunya autonòmica Circumscripció electoral: Barcelona Electe a: eleccions al Parlament de Catalunya de 1980
Diputat al Congrés dels Diputats
15 març 1979 – 26 març 1980 – Xavier Rocha i Rocha → Legislatura: primera legislatura espanyola Circumscripció electoral: Barcelona Electe a: eleccions generals espanyoles de 1979
1r Primer secretari del PSC
1978 – 1983 ← cap valor – Raimon Obiols i Germà →
Conseller sense cartera
5 desembre 1977 – 27 abril 1980
Diputat al Congrés dels Diputats
1r juliol 1977 – 2 gener 1979 Legislatura: legislatura constituent d'Espanya Circumscripció electoral: Barcelona Electe a: eleccions generals espanyoles de 1977
Dades personals
Residència	París Barcelona
Formació	Universitat de Barcelona - llicenciatura en Dret (–1950)
Activitat
Lloc de treball	Madrid Barcelona
Ocupació	polític, escriptor, professor d'universitat, diplomàtic, advocat
Ocupador	Universitat de Barcelona
Partit	Partit dels Socialistes de Catalunya (1978–) Partit Socialista de Catalunya-Congrés (1976–1978) Moviment Socialista de Catalunya (1949–)
Membre de	Convergència Socialista de Catalunya (1974–1976) Front Universitari de Catalunya Societat Catalana d'Estudis Jurídics Econòmics i Socials Unió General de Treballadors Ateneu Barcelonès Il·lustre Col·legi de l'Advocacia de Barcelona
Família
Pare	Manuel Reventós i Bordoy
Parents	Jaume Carner i Romeu, avi
Premis
(2005)  Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya (2000)  Medalla d'Honor del Parlament de Catalunya

Joan Reventós i Carner (Barcelona, 26 de juliol de 1927 - 13 de gener de 2004) va ser un destacat polític català,^[1] un dels fundadors del Partit dels Socialistes de Catalunya, i president del Parlament de Catalunya.^[2]

Biografia

Inicis

Nascut el 26 de juliol de 1927 a Barcelona, era net de Jaume Carner i Romeu i fill de Manuel Reventós i Bordoy. Durant l'època d'estudiant, va militar en diverses organitzacions clandestines antifranquistes i nacionalistes, entre d'elles el Grup Torras i Bages i la Comissió Abat Oliba.

Trajectòria durant el franquisme

El 1950 va obtenir la llicenciatura en Dret per la Universitat de Barcelona, on més tard seria professor a les facultats de Dret i Economia. Ingressà al Moviment Socialista de Catalunya (MSC) i n'esdevingué un dels líders. Fou detingut per la seva militància política el 1957 i passà uns quants mesos a la presó. Vinculat a la Companyia d'Indústries Agrícoles per herència, treballà al grup editorial Seix-Barral i Ariel. El 1958, essent professor a la universitat, fou expulsat i empresonat durant tres mesos per la seva activitat política. Seria readmès a la Universitat més endavant, però tornat a expulsar per haver signat un document en què es demanava la dimissió del rector de la UB i del ministre d'Educació.

El 1974 s'integrà a Convergència Socialista de Catalunya (CSC) i el 1976 va fundar al Partit Socialista de Catalunya-Congrés. El 1977, aquest partit es va presentar a les eleccions generals en coalició amb la Federació Socialista Catalana del PSOE. Aquesta coalició es va convertir més tard després d'un procés d'unificació2019^{[cal citació]} en el Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE) l'any 1978, del qual va ser elegit primer secretari.^[1]

L'etapa democràtica

Va formar part del govern de Josep Tarradellas durant la Generalitat provisional, va ser diputat a les Corts Espanyoles, i membre de l'Assemblea de Parlamentaris. També va formar part de la comissió final negociadora de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1979. El 1980 va encapçalar la llista del PSC a la presidència de la Generalitat de Catalunya, va ser diputat del Parlament de Catalunya. Entre 1983 i 1986 va ser ambaixador d'Espanya a França, i després senador per Barcelona de 1986 a 1995. Ha estat president de la Comissió d'Afers Exteriors i de la Comissió d'Autonomies i Administració Territorial del Senat d'Espanya.

El 30 de novembre de 1995 fou elegit president del Parlament de Catalunya amb els 75 vots de PSC, PPC, ERC i IC-V, enfront dels 60 vots de Convergència i Unió i prengué possessió del càrrec el 5 de desembre del mateix any. Fou president fins al final d'aquella legislatura, el 1999. L'any 2000 fou guardonat amb la Medalla d'Honor del Parlament de Catalunya i el 2005 amb la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya a títol pòstum.

Víctima d'una llarga malaltia, va morir a Barcelona el gener de 2004.

Obra publicada

Assaig

• Dos infants i la guerra. Records de 1936-1939. Barcelona: Editorial El pi de les tres branques, 1974
• Amb un altre nom. Barcelona: Edicions 62, 1984 (Col·lecció El Balancí)
• Un sol combat. Barcelona: Ediciones Grijalbo, 1986 (Col·lecció/80)
• Petjades. Evocacions i semblances. Secretaria de Formació del PSC. Barcelona - 1989.
• Missió a París. Memòries d'un ambaixador. Barcelona: Edicions 62, 1992 (Col·lecció Biografies i Memòries)
• Noves Evocacions i semblances. Secretaria de Formació del PSC. Barcelona - 1993.
• Novíssimes semblances. Editorial Mediterrània & Fundació Rafael Campalans. Barcelona, 2000
• Amics, companys i mestres. Editorial Mediterrània & Fundació Rafael Campalans. Barcelona, 2006
• Tal com ho vaig viure [1927-1958]. Fundació Rafael Campalans. Barcelona - Desembre 2009.

Poesia

Joan Reventós escrivia poesia sota el pseudònim de Pere Oliva.

• El Delta (1967)
• Serà quan comencin a daurar-se les fulles (1988)
• Els àngels no saben vetllar els morts (1996)
• Os anjos não sabem velar os mortos. Editorial Paralaxe Editora. São Paulo - Agost 2008. Edició bilingüe.

Referències

1. Pérez de Lama, Ernesto (dir.). Manual del Estado Español 1999. Madrid: LAMA, 1998, p. 466. ISBN 84-930048-0-4. 
2. «Joan Reventós i Carner». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

Enllaços externs

• Biografia a la pàgina web del Parlament de Catalunya
• (castellà) Fitxa de Joan Reventós al Congrés dels Diputats
• (castellà) Fitxa del Senat