Joan Reventós i Carner
Joan Reventós i Carner (Barcelona, 26 de juliol de 1927 - 13 de gener de 2004) va ser un destacat polític català,[1] un dels fundadors del Partit dels Socialistes de Catalunya, i president del Parlament de Catalunya.[2]
Biografia
Inicis
Nascut el 26 de juliol de 1927 a Barcelona, era net de Jaume Carner i Romeu i fill de Manuel Reventós i Bordoy. Durant l'època d'estudiant, va militar en diverses organitzacions clandestines antifranquistes i nacionalistes, entre d'elles el Grup Torras i Bages i la Comissió Abat Oliba.
Trajectòria durant el franquisme
El 1950 va obtenir la llicenciatura en Dret per la Universitat de Barcelona, on més tard seria professor a les facultats de Dret i Economia. Ingressà al Moviment Socialista de Catalunya (MSC) i n'esdevingué un dels líders. Fou detingut per la seva militància política el 1957 i passà uns quants mesos a la presó. Vinculat a la Companyia d'Indústries Agrícoles per herència, treballà al grup editorial Seix-Barral i Ariel. El 1958, essent professor a la universitat, fou expulsat i empresonat durant tres mesos per la seva activitat política. Seria readmès a la Universitat més endavant, però tornat a expulsar per haver signat un document en què es demanava la dimissió del rector de la UB i del ministre d'Educació.
El 1974 s'integrà a Convergència Socialista de Catalunya (CSC) i el 1976 va fundar al Partit Socialista de Catalunya-Congrés. El 1977, aquest partit es va presentar a les eleccions generals en coalició amb la Federació Socialista Catalana del PSOE. Aquesta coalició es va convertir més tard després d'un procés d'unificació2019[cal citació] en el Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE) l'any 1978, del qual va ser elegit primer secretari.[1]
L'etapa democràtica
Va formar part del govern de Josep Tarradellas durant la Generalitat provisional, va ser diputat a les Corts Espanyoles, i membre de l'Assemblea de Parlamentaris. També va formar part de la comissió final negociadora de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1979. El 1980 va encapçalar la llista del PSC a la presidència de la Generalitat de Catalunya, va ser diputat del Parlament de Catalunya. Entre 1983 i 1986 va ser ambaixador d'Espanya a França, i després senador per Barcelona de 1986 a 1995. Ha estat president de la Comissió d'Afers Exteriors i de la Comissió d'Autonomies i Administració Territorial del Senat d'Espanya.
El 30 de novembre de 1995 fou elegit president del Parlament de Catalunya amb els 75 vots de PSC, PPC, ERC i IC-V, enfront dels 60 vots de Convergència i Unió i prengué possessió del càrrec el 5 de desembre del mateix any. Fou president fins al final d'aquella legislatura, el 1999. L'any 2000 fou guardonat amb la Medalla d'Honor del Parlament de Catalunya i el 2005 amb la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya a títol pòstum.
Víctima d'una llarga malaltia, va morir a Barcelona el gener de 2004.
Obra publicada
Assaig
- Dos infants i la guerra. Records de 1936-1939. Barcelona: Editorial El pi de les tres branques, 1974
- Amb un altre nom. Barcelona: Edicions 62, 1984 (Col·lecció El Balancí)
- Un sol combat. Barcelona: Ediciones Grijalbo, 1986 (Col·lecció/80)
- Petjades. Evocacions i semblances. Secretaria de Formació del PSC. Barcelona - 1989.
- Missió a París. Memòries d'un ambaixador. Barcelona: Edicions 62, 1992 (Col·lecció Biografies i Memòries)
- Noves Evocacions i semblances. Secretaria de Formació del PSC. Barcelona - 1993.
- Novíssimes semblances. Editorial Mediterrània & Fundació Rafael Campalans. Barcelona, 2000
- Amics, companys i mestres. Editorial Mediterrània & Fundació Rafael Campalans. Barcelona, 2006
- Tal com ho vaig viure [1927-1958]. Fundació Rafael Campalans. Barcelona - Desembre 2009.
Poesia
Joan Reventós escrivia poesia sota el pseudònim de Pere Oliva.
- El Delta (1967)
- Serà quan comencin a daurar-se les fulles (1988)
- Els àngels no saben vetllar els morts (1996)
- Os anjos não sabem velar os mortos. Editorial Paralaxe Editora. São Paulo - Agost 2008. Edició bilingüe.
Referències
Enllaços externs
|
---|
| | Figura creada el 2004. Els anteriors abans de la regulació es consideren de facto. |
|
---|
1978: Joan Miró · 1979: Pau Casals · 1980: Joan Coromines, Josep Pla, Salvador Espriu, Frederic Mompou, Jordi Rubió i Balaguer · 1981: Joan Rebull, JV Foix, Josep Lluís Sert, Salvador Dalí · 1982: Montserrat Caballé, Victòria dels Àngels, Apel·les Fenosa · 1983: Joan Fuster, Francesc de Borja Moll, Antoni Tàpies, Alícia de Larrocha · 1984: Josep Carreras, Antoni Clavé · 1985: Joan Antoni Samaranch, Miquel Batllori · 1986: Frederic Marès · 1988: Federico Mayor, Raimon Noguera, Joan Sardà, Miquel Coll · 1990: Ramon Aramon · 1991: Narcís Jubany · 1993: Ramon Roca · 1997: Jaume Aragall, Raimon, Monestir de Montserrat · 1999: Miquel Martí i Pol, Xavier Montsalvatge · 2000 : Pierre Vilar, Josep Benet · 2001: Joan Triadú, Hospital de Sant Pau, Jordi Carbonell · 2003: Josep M. Castellet, Francesc Candel, Ramon Margalef, Joaquim Molas, Antoni Pladevall · 2004: Joan Oró · 2005: Gregorio López, Joan Reventós, Caixa de Pensions per a la Vellesa i d'Estalvis · 2006: Antoni Gutiérrez · 2007: Jordi Pujol, Pasqual Maragall · 2008: Moisès Broggi, Montserrat Carulla · 2009: Poble mexicà, Cos de Bombers de la Generalitat · 2010: Jordi Solé (pòstum), Institut d'Estudis Catalans, Abadia de Poblet · 2011: Heribert Barrera (pòstum) · 2012: Josep Maria Ainaud, Antoni Maria Badia · 2013: Lluís Martínez, Max Cahner (pòstum), Oriol Bohigas · 2014: Jordi Savall · 2015: Neus Català, Josep Maria Espinàs, Joan Rodés · 2016: Muriel Casals (pòstum) · 2018: Carme Forcadell, Carles Viver, RCR Arquitectes · 2019: Anna Cabré, Josep Vallverdú · 2020: Lluís Llach, Teresa Codina · 2021: Arcadi Oliveres (pòstum), Josefina Castellví · 2022: Roser Capdevila, Antoni Vila | |
|
---|
2000: Heribert Barrera, Miquel Coll i Alentorn, Joaquim Xicoy, Joan Reventós i Desmond Tutu · 2001: Miquel Batllori i Ernest Lluch · 2002: Francesc Vendrell · 2003: Jordi Savall · 2004: Montserrat Trueta · 2005: Adolfo Pérez Esquivel · 2007: Els Setze Jutges i Lluís Serrahima · 2010: Roser Capdevila · 2011: Josep Guardiola · 2012: Càritas i Òmnium Cultural · 2013: Núria Gispert, Carme Ruscalleda i Anna Veiga · 2014: Josep Carreras · 2015: Institut Guttmann, Rosa Barenys i Martorell, Maria Dolors Calvet i Puig, Teresa Eulàlia Calzada Isern, Concepció Ferrer i Casals, Helena Ferrer i Mallol, Marta Mata i Garriga, Trinitat Neras i Plaja i Assumpció Sallés i González · 2016: Manel Esteller · 2017: Mossos d'Esquadra, Serveis d'emergències, Guàrdia Urbana de Barcelona i Policia Local de Cambrils · 2018: Associació de Mestres Rosa Sensat · 2019: Carola Rackete i Òscar Camps · 2020: Els professionals del sistema de salut · 2021: Represaliats del procés i als col·lectius jurídics que els defensen · 2022: Núria Feliu, Pau Riba, Joaquim Arenas i Margarida Muset · 2023: Futbol Club Barcelona (femení) | |
|
|