El 5 de desembre de 1977, el president de la Generalitat, Josep Tarradellas, nomena un govern de la Generalitat provisional després d'haver estat restablerta la institució per part del govern espanyol.
El 15 de juny de 1977, les primeres eleccions democràtiques a Corts espanyoles des del 1936 donaren, a Catalunya, una majoria a les forces polítiques que preconitzaven el restabliment de la Generalitat i de l'autonomia, dissoltes el 1938 per una llei de l'Estat espanyol. La diada de l'Onze de Setembre d'aquell mateix any, centenars de milers de catalans es manifestaren en aquell mateix sentit a Barcelona sota el lema Llibertat, amnistia, Estatut d'Autonomia.
Aquests factors forçaren el Govern espanyol presidit per Adolfo Suárez al restabliment de la Generalitat provisional el 29 de setembre de 1977 i a permetre el retorn de l'exili del president Tarradellas, el seu nomenament "formal" com a president i la constitució d'un govern provisional per preparar un estatut i les posteriors eleccions al Parlament de Catalunya de 1980.
Tarradellas formà un govern de concentració amb dotze consellers. Per a un govern sense competències executives, només set consellers tenien una cartera específica, però Tarradellas va utilitzar les dotze que li permetia la llei de recuperació de la Generalitat per recollir les diferents sensibilitats polítiques existents. Les funcions del govern de concentració eren les següents:
La seva estructura va ser:
Aquests fets varen ser recollits en el primer Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, restituït per Tarradellas del mateix dia 5 de desembre de 1977.