Josep Lluís Sert i López

Josep Lluís Sert i López

(2008)
Biografia
Naixement	1r juliol 1902 Barcelona
Mort	15 març 1983 (80 anys) Barcelona
Sepultura	Cementiri de Jesús (Cap Martinet, Eivissa)
Nacionalitat	Espanyola
Formació	Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona
Activitat
Camp de treball	Ordenació del territori
Ocupació	arquitecte, urbanista, professor d'universitat
Ocupador	Universitat Yale Universitat Harvard
Membre de	Congrés Internacional d'Arquitectura Moderna Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències Royal Academy of Arts (membre honorari) Acadèmia Americana de les Arts i les Lletres GATCPAC
Obra
Obres destacables (1937) Pavelló de la República (1964) Fundació Maeght (1975) Fundació Joan Miró
Premis
(2002)  Twenty-five Year Award, per l'obra Fundació Joan Miró (1983)  Gran Creu de l'Orde del Mèrit Civil (1982)  Medalla d'Or al Mèrit en les Belles Arts (1981)  Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya (1981)  Medalla d'Or de la AIA (1981)  doctor honoris causa per la Universitat Politècnica de Catalunya (1981)  Medalla d'Or de l'Arquitectura
Obres destacables
Fundació Miró, a la Muntanya de Montjuïc (Barcelona)

Josep Lluís Sert i López (Barcelona, 1 de juliol de 1902 - 15 de març de 1983) fou un arquitecte i urbanista català que pren part en el corrent de l'arquitectura racionalista i un dels artífex del GATCPAC.

Biografia

Va néixer l'1 de juliol de 1902 a la ciutat de Barcelona. Interessat des de ben jove per l'obra de l'arquitecte Antoni Gaudí i del seu oncle, el pintor Josep Maria Sert, va estudiar a l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona, on va aconseguir el títol d'arquitecte el 1929.

El 1926 va viatjar a París per estudiar l'obra de Le Corbusier, amb qui uns anys més tard va començar a treballar.

L'any 1930 va començar a realitzar els seus primer projectes, que es caracteritzen per un clar estil mediterrani: una gran predominança del color blanc i una àmplia profusió de llum. Igualment es poden entendre aquestes obres dins dels paràmetres formals propis del racionalisme, marcada per la manca d'ornamentació i les línies pures. D'aquest període destaquen el Dispensari Antituberculós i l'edifici d'habitatges del carrer Muntaner 342, ambdós a Barcelona. En aquest edifici, acabat en 1931, hi va viure fins al 1939, any que que s'exilià. Allà va conèixer Moncha, qui era la filla de la portera, i amb qui es va casar.

L'any 1929 pren part en la constitució del Grup d'Artistes i Tècnics Catalans per al Progrés de l'Arquitectura Contemporània, conegut per les seves sigles GATCPAC, amb l'objectiu de promoure les bases de l'arquitectura moderna al país. Durant aquest període va publicar la revista AC. Documentos de Actividad Contemporánea i va assistir a les primeres reunions del CIAM (Congrés Internacional d'Arquitectura Moderna) que va presidir entre 1947 i 1956. Durant aquests anys va dur a terme projectes d'àmbit molt divers, destaquen la casa de vacances al Garraf (1935), el dispensari central de Barcelona (1935) i el Pla Director de la Ciutat de Barcelona o Pla Macià (1933-1935, conjuntament amb el GATCPAC i Le Corbusier però no realitzat).

Science Center, Universitat Harvard, Cambridge, Massachusetts, EUA.

Després de l'inici de la Guerra Civil,el 1937, i fins al seu final l'any 1939 es va traslladar a París, on va construir el Pavelló de la República Espanyola per l'Exposició Universal de París de 1937. El pavelló espanyol es va situar al costat del pavelló de l'Alemanya Nazi, mentre encara durava la lluita en territori espanyol i l'aviació alemana acabava de bombardejar Guernica. Sert va confiar als seus amics artistes Picasso, Miró i Calder el contingut artístic del pavelló; La contribució de Picasso va ser el Guernica, que va esdevenir centre d'atenció de l'obra de Sert.

En finalitzar la Guerra Civil va ser represaliat pel govern franquista i inhabilitat per a la pràctica de l'exercici professional. L'any 1939 es va exiliar a Nova York on va treballar amb Town Planning Associates, amb qui va desenvolupar diversos plans urbanístics, especialment en ciutats de Sud-amèrica.

El 1952 va ocupar una plaça anual de Professor Visitant a la Universitat Yale. L'any següent va ser designat Degà de l'Escola de Disseny de Harvard (1953-1969). Va ser aquí on va iniciar el primer programa del món en planejament urbà; integrava els programes d'arquitectura, urbanisme, paisatgisme i plantejament.

L'any 1955 va fundar un despatx a Cambridge, Massachusetts. El 1958 es va associar amb Huson Jackson i Ronald Gourley. L'estudi va projectar edificis de renom important, entre ells la Fundació Maeght (1959-64) al Sud de França, l'Estudi Miró (1975), el Holyoke Centre a Cambridge (Massachusetts) (1958-65), el Harvard Science Center (1969-72), un campus de la Universitat de Boston (1960-65). L'any 1961 va demanar a le Corbusier que realitzés l'encàrrec del Carpenter Center for the Visual Arts, l'únic que l'arquitecte va realitzar als Estats Units.

L'any 1976 fou guardonat amb la Medalla d'Or de l'Acadèmia d'Arquitectura de França, i el 1981 amb la Medalla d'Or d'Arquitectura concedida pel Col·legi d'Arquitectes d'Espanya.^[1] Aquell mateix fou guardonat amb la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya. Morí el 15 de març de 1983 a la ciutat de Barcelona.

Arquitecte

L'any 1926 viatjà a París, ciutat on conegué l'obra de Le Corbusier. El 1929 s'incorporà a l'estudi de Le Corbusier, sense cobrar, on hi col·laborà diversos anys, i amb el qual realitzà el Pla Macià per remodelar la ciutat de Barcelona.

L'any 1930 començà a projectar els primers edificis, que reflectien ja el color blanc i la profusió per la llum, caràcter eminentment mediterrani. Edificis de clara tendència racionalista, que eludeixen qualsevol ornament o element innecessari. D'aquesta època en destaquen el Dispensari Antituberculós o un edifici del carrer Muntaner de Barcelona.

Va ser cofundador del GATCPAC (Grup d'Arquitectes i Tècnics Catalans per al Progrés de l'Arquitectura Contemporània) el 1930. El 1939 va exiliar-se als Estats Units on creà, juntament amb altres arquitectes el Town Planning Associates, estudi d'arquitectura que projectà diversos plans urbanístics entre els quals, un pla pilot per a la ciutat de l'Havana.

Professor d'Arquitectura a la Universitat Yale per un any,^[2] l'any 1953 fou nomenat degà de l'Escola de Disseny de la Universitat Harvard, càrrec que va exercir fins al 1969. El 1955 va fundar un nou despatx d'arquitectura amb diversos socis, que va realitzar projectes arreu dels Estats Units, tant comercials, com residencials, institucionals i d'oficines. A l'entorn de la Universitat Harvard va dissenyar diversos edificis (al bell mig del campus central: l'edifici important de recerca i ciències -Science Center- amb la seva forma original i característica, les oficines de Holyoke Center i el Centre d'Estudi de les Religions del Món -Center for the Study of World Religions- a "l'Escola de Divinitat";^[3][4] i una mica més enllà, el complex residencial de Peabody Terrace, al costat del riu Charles, entre altres) que formen part de les seves obres més representatives i en les quals es reflecteix l'atmosfera mediterrània que Sert va conservar en els seus dissenys al llarg de la seva vida professional. A Cambridge, també va construir la seva pròpia residència. A més, va fer una sèrie de cinc edificis per la Universitat de Boston els anys 1960 (el complex, a la riba del riu Charles, consisteix en: la torre de Dret "Pappas Law Tower" -escoles de Dret i de Pedagogia; la Biblioteca Mugar; una sala de calderes -Central Boiler Plant- i el casal d'estudiants "George Sherman Student Union").^[5][6][7][8] També a Boston, va fer dues edificis de residències d'estudiants per a la universitat de MIT, la segona amb la firma de Sert, Jackson & Associates.^[9][10]

Obres representatives

Obra	Cronologia	Adreça	Població	Imatge
Edifici d' Habitatges Rosselló	1929	c/ Rosselló, 36	Barcelona
Casa Duclós	1930	c/ Ceán Bermúdez, 5	Sevilla
Casa d'Habitatges Josefa López	1930-1931	C/ Muntaner, 342	Barcelona
Casa Bloc	1932-1937	Pg. Torras i Bages, 103	Barcelona
Joieria J. Roca (actualment, Boutique Rolex)	1934	Passeig de Gràcia, 18	Barcelona
Dispensari Antituberculós	1934-1938	Ptge. Sant Bernat, 10	Barcelona
Escoles de la Carrerada	1934	Passeig de la Carrerada-Rambla del Mestre Pere Pou	Palau-solità i Plegamans
Projecte Ciutat de Repòs i de Vacances	1934	Zona costanera	Viladecans, Gavà i Castelldefels	No construït. Fotomuntatge d'unes cases[11]
Cases per al cap de setmana Garraf	1935		Garraf	Obra desapareguda. Fotos de l'època
Pavelló Sert	1935-1937	Camí de Can Nadal	Arenys de Mar
Col·legi Els Convents	1935-1940	Avinguda de Vicenç Ros	Martorell
Pavelló de la República	1937	Exposició Internacional de París de 1937	París	Foto de 1937
Pavelló de la República (Reproducció pòstuma de 1992)	1992	Av. Cardenal Vidal i Barraquer, 34	Barcelona
(Antiga) Ambaixada dels Estats Units a l' Iraq	1955 - 1960		Bagdad, Iraq
Estudi de Joan Miró	1956	Fundació Pilar i Joan Miró	Palma
Casa Sert	1957-1958	64 Francis Avenue	Cambridge (Massachusetts), EUA	Foto actual
Holyoke Center	1958-1965	Universitat Harvard	Cambridge (Massachusetts), EUA
Fundació Maeght	1959 - 1964	Chemin des Gardettes, 623	Saint-Paul de Vence, França
Centre d'Estudi de les Religions del Món	1960	Universitat Harvard	Cambridge (Massachusetts), EUA
Peabody Terrace (Apartaments per estudiants de Harvard)	1962-1964	Universitat Harvard	Cambridge (Massachusetts), EUA
Campus de la Universitat de Boston	1960 - 1967	Universitat de Boston	Boston, EUA
Carmel de la Paix	1968 - 1972	Chaumont	Mazille (Saona i Loira), França
Fundació Joan Miró	1972-1975	Parc de Montjuïc s/n	Barcelona
Les Escales Park	1973	c/ Sor Eulàlia d'Anzizu, 46	Barcelona	Fotografia
Science Center	1973	Universitat Harvard	Cambridge (Massachusetts), EUA
Residència d'estudiants MIT (New House)	1973	MIT	Boston, EUA
Projecte Seu central de Caixa Catalunya	1976	Av. Diagonal / c/ Tuset	Barcelona	No construït
Edifici Eastwood	1976	510-580 Main Street (Roosevelt Island)	Nova York, EUA
La Porta Catalana	1977	Autopista AP-7, km 6	La Jonquera, Girona	Fotografia

Bibliografia

• Bastlund, Knud. Josep Lluís Sert: Architecture, City Planning, Urban Design (en anglès). Zúric: Éditions d'Architecture / Praeger / Birkhäuser Basel?, 1967. ISBN 376435514X. 
• Borràs, Maria Lluïsa. Sert: Arquitectura Mediterrània (en català). Barcelona: Edicions Polígrafa, 1975. ISBN 2-7022-0097-4. 
• DDAA. Rovira, Josep Maria (ed). Sert (1928-1979): Mig segle d'arquitectura. Obra completa (en català). Barcelona: Fundació Joan Miró, 2004. ISBN 978-84-933928-5-7. 
• Zevi, Bruno (introducció). Josep Lluís Sert. Fundació Joan Miró, Barcelona (en català). Barcelona: Edicions Polígrafa, 2010. ISBN 978-84-343-1245-6. 

Vegeu també

• Racionalisme arquitectònic
• GATCPAC
• Bauhaus
• Casa Bloc
• Pla Macià
• Cadira de braços de la joieria Roca^[12]

Referències

1. «Medalla de Oro de la Arquitectura» (en castellà). Consejo Superior de los Colegios de Arquitectos de España. Arxivat de l'original el 2016-11-04. [Consulta: 7 desembre 2016].
2. Breu biografia de Sert Arxivat 2008-05-09 a Wayback Machine. sota "Josep Lluis Sert, 1902-1983: The Josep Lluis Sert Collection", a la plana de Harvard University Graduate School of Design, Francis Loeb Library, Special Collections. (anglès) [Consulta: 25 febrer 2014]
3. Download a Map of Sert's Buildings in Boston and Cambridge Arxivat 2014-03-01 a Wayback Machine.. (anglès) [Consulta: 25 de febrer del 2014]
4. "Windows That Work – Josep Lluis Sert's Passive Solar Design" Arxivat 2014-03-01 a Wayback Machine., David Pollak, 2010. (anglès) [Consulta: 25 de febrer del 2014]
5. "Boston University / Sert Buildings, Preservation Master Plan, Boston MA" Arxivat 2014-11-14 a Wayback Machine., Bruner/Cott, 2008. (anglès) [Consulta: 25 de febrer del 2014]
6. "Boston University Pappas Law Tower, Josep Lluïs Sert" Arxivat 2014-03-03 a Wayback Machine.. (anglès) [Consulta: 25 de febrer del 2014]
7. Boston University School of Law - Design Approach Arxivat 2013-10-26 a Wayback Machine.. (anglès) [Consulta: 25 de febrer del 2014]
8. "BU School of Law receives $18 million gift, announces Sumner M. Redstone Building" Arxivat 2016-03-03 a Wayback Machine., WTBU News, 13 setembre 2012. (anglès) [Consulta: 25 febrer 2014]. Conté la llista dels 5 edificis de Sert: "Cambridge-based architectural firm Bruner/Cott will design the building. Its materials, color, and exterior detailing will be 'calibrated to respect and complement the architecture of the five original Jose Lluis Sert buildings: Law Tower, Central Boiler Plant, Pappas Law Library, Mugar Library, and George Sherman Student Union,' according to the School of Law's website."
9. Next House Arxivat 2014-03-04 a Wayback Machine., MIT. (anglès) [Consulta: 25 febrer 2014]
10. New House Arxivat 2014-03-04 a Wayback Machine., MIT. (anglès) [Consulta: 25 febrer 2014]
11. «Ciutat de Repòs i de Vacances (GATCPAC)». Escola d'Arquitectura, Universitat Internacional de Catalunya (UIC), 29-01-2013. [Consulta: 30 juny 2024].
12. Mariàngels Fondevila a Guia del Museu Nacional d'Art de Catalunya. Barcelona: MNAC, 2004. ISBN 8480431369. Pàgs. 290-291.

Enllaços externs

• «Josep Lluís Sert i López». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
• Bosch, Natàlia. «Sert, l'arquitecte darrere el nom. Qui va ser l'arquitecte Josep Lluís Sert?». Bloc Perspectiva. Escola de pràctica professional Josep Lluís Sert (Escola Sert), centre formatiu del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya, 29-01-2020. [Consulta: 30 juny 2024].
• Bossche, Anna Pou van den. «Josep Lluís Sert i el GATPAC a Barcelona». El Temps de les Arts. revista El Temps, 02-12-2019. [Consulta: 30 juny 2024].
• Josep Lluis Sert / Un somni nòmada (2013), «Alè Produccions, Oberon Cinematogràfica, La Perifèrica Produccions, IFFI Productions i Televisió Espanyola, en col·laboració amb la Fundació Joan Miró de Barcelona, i amb el suport de Televisió de Catalunya, els conviden a l’estrena del documental: Josep Lluís Sert / Un somni nòmada», anunci de l'estrena del documental de Pablo Bujosa Rodríguez (Palma 1980), amb recerca de Maria Charneco Llanos (Bcn 1975), i enllaç al tràiler (versió catalana: català i castellà sense subtítols, anglès amb subtítols en català), QUADERNS d'arquitectura i urbanisme, publicació del Col·legi d'arquitectes de Catalunya, 4/04/2013. (en català) [Consulta: 25 febrer 2014]
• Breu biografia de Sert sota "Josep Lluis Sert, 1902-1983: The Josep Lluis Sert Collection", a la plana de Harvard University Graduate School of Design, Francis Loeb Library, Special Collections. (anglès) [Consulta: 25 febrer 2014]
• "Celebrating Sert" Arxivat 2014-08-23 a Wayback Machine., Havard University Library Notes, novembre del 2003 - nota sobre el Sert i una exposició feta a Harvard. (anglès) [Consulta: 25 febrer 2014]
• Biografia (castellà)
• Guia temàtica Biblioteca ETSAB: Escales Park de Barcelona (Arquitecte: Josep Lluís Sert)
• Guia temàtica Biblioteca ETSAB: Edifici d'habitatges de Josep Lluís Sert