Escut de l'estat espanyol, oficial des de 1982 Joan Carles I, rei d'Espanya Felipe González, cap de govern Aquesta és la composició del Consell de Ministres d'Espanya des del 7 de desembre de 1989 fins al 14 de juliol de 1993 , corresponents al govern de Felipe González , amb les reformes que van haver-hi al llarg de la legislatura.[ 1] [ 2]
Felipe González Márquez Ministres
Alfonso Guerra González fins al 14 de gener de 1991 Narcís Serra i Serra des del 12 de març de 1991Francisco Fernández Ordóñez fins al 24 de juny de 1992 Javier Solana Madariaga des del 24 de juny de 1992Enrique Múgica Herzog fins al 12 de març de 1991Tomás de la Quadra Salcedo des del 12 de març de 1991Narcís Serra i Serra fins al 12 de març de 1991Julián García Vargas des del 12 de març de 1991Carlos Solchaga Catalán José Luis Corcuera Cuesta Javier Saenz de Cosculluela fins al 12 de març de 1991Josep Borrell i Fontelles des del 12 de març de 1991Javier Solana Madariaga fins al 24 de juny de 1992Alfredo Pérez Rubalcaba des del 24 de juny de 1992Manuel Chaves González fins al 2 de maig de 1990 Luis Martínez Noval des del 2 de maig de 1990José Claudio Aranzadi Martínez Carlos Romero Herrera fins al 12 de març de 1991Pedro Solbes Mira des del 12 de març de 1991Joaquín Almunia Amann fins al 12 de març de 1991Juan Manuel Eguiagaray Ucelay des del 12 de març de 1991José Barrionuevo Peña fins al 12 de març de 1991Jorge Semprún Maura fins al 12 de març de 1991Jordi Solé Tura des del 12 de març de 1991Julián García Vargas fins al 12 de març de 1991 .Julián García Valverde des del 12 de març de 1991 fins al 15 de gener de 1992 José Antonio Griñán Martínez des del 15 de gener de 1992Virgilio Zapatero Gómez Matilde Fernández Sanz Rosa Conde Gutiérrez del Álamo
Canvis
El 2 de maig de 1990 es produeix un canvi en el Ministeri de Treball.
El 14 de gener de 1991 s'elimina la Vicepresidència del Govern després de la dimissió d'Alfonso Guerra .
El 12 de març de 1991 es completa una ampliació remodelació del gabinet amb el nomenament de nou Vicepresident. El Ministeri de Transport, Turisme i Comunicacions s'integra al Ministeri d'Obres Públiques.
El 15 de gener de 1992 es produeix un canvi en el titular del Ministeri de Sanitat.
L'última remodelació es produeix el 24 de juny de 1992 després de la defunció del Ministre d'Afers exteriors, Fernández Ordóñez.
.jpg)
.svg)
.jpg)
