Hingganita-(Ce)

Hingganita-(Ce)
Fórmula química	BeCe(SiO₄)(OH) [1]
Localitat tipus	pedrera Iwaguro Sekizai, Tawara (Tahara), Hirukawa, Nakatsugawa, Gifu, Chubu, Honshū, Japó
Classificació
Categoria	silicats > nesosilicats
Nickel-Strunz 10a ed.	9.AJ.20
Nickel-Strunz 9a ed.	9.AJ.20
Dana	54.2.1a.2
Heys	14.3.12
Propietats
Sistema cristal·lí	monoclínic
Estructura cristal·lina	a = 9,8973(11) Å; b = 7,6282(8) Å; c = 4,7505(6) Å; β = 90,416°
Grup puntual	2/m - prismàtica
Color	bru clar
Duresa (Mohs)	5 a 6
Lluïssor	vítria
Color de la ratlla	blanca
Diafanitat	transparent
Densitat	4,28 g/cm³ (calculada)
Propietats òptiques	biaxial
Dispersió òptica	r < v marcada
Més informació
Estatus IMA	aprovat
Codi IMA	IMA2004-004
Any d'aprovació	1987
Símbol	Hin-Ce
Referències	[1][2]

La hingganita-(Ce) és un mineral de la classe dels silicats, que pertany al grup de la gadolinita-datolita. Va ser descoberta l'any 1987 a la pedrera Iwaguro Sekizai, Tawara (Tahara), Honshū, Japó. El seu nom indica que és l'anàleg mineral amb Ce dominant de la hingganita-(Y).

Característiques

La hingganita-(Ce) és un nesosilicat de fórmula química BeCe(SiO₄)(OH) segons l'IMA.^[1] Cristal·litza en el sistema monoclínic en cèrcols sobre cristalls prismàtics de hingganita-(Y).^[3] És de color bru clar i la seva duresa a l'escala de Mohs és 5 a 6.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la hingganita-(Ce) pertany a «09.AJ: Estructures de nesosilicats (tetraedres aïllats), amb triangles de BO₃ i/o B[4], tetraèdres de Be[4], compartint vèrtex amb SiO₄» juntament amb els següents minerals: grandidierita, ominelita, dumortierita, holtita, magnesiodumortierita, garrelsita, bakerita, datolita, gadolinita-(Ce), gadolinita-(Y), hingganita-(Y), hingganita-(Yb), homilita, melanocerita-(Ce), minasgeraisita-(Y), calcibeborosilita-(Y), stillwellita-(Ce), cappelenita-(Y), okanoganita-(Y), vicanita-(Ce), hundholmenita-(Y), prosxenkoïta-(Y) i jadarita.

Formació i jaciments

La hingganita-(Ce) es troba en pegmatites druses. Se n'han trobat jaciments a la pedrera Poudrete, mont Saint-Hilaire al Quebec i a un llac d'aquesta província prop de la frontera amb Terranova i Labrador, Canadà; a la pedrera Iwaguro Sekizai, Tawara (Tahara), Honshū, Japó; al mont Ulyn Khuren, Província de Khovd, Mongòlia; a la pedrera Arent, Tvedalen, Vestfold, Noruega i a la pedrera Szklarska Poręba-Huta, monts Karkonosze, Baixa Silèsia, Polònia.^[2]

Sol trobar-se associada a altres minerals com: quars, feldespat de potassi, albita, zinnwaldita, cassiterita, stokesita, fluorita, clorita i titanita.^[3]

Referències

1. «The New IMA List of Minerals – A Work in Progress – Updated: July 2016» (en anglès). IMA-CNMNC. Arxivat de l'original el 9 de setembre 2016. [Consulta: 16 octubre 2016].
2. «Hingganite-(Ce)» (en anglès). Mindat. [Consulta: 7 novembre 2015].
3. «Hingganita-(Ce)» (en anglès). Handbook of Mineralogy. Arxivat de l'original el 1 d’abril 2016. [Consulta: 16 octubre 2016].