 Jadarita |
|---|
![]()
Jadarita al Centre d'Història Nacional de Svilajnac, Sèrbia |
| Fórmula química | LiNaB₃SiO₇(OH) |
|---|
| Epònim | Jadar (en)   |
|---|
| Any descobriment | 2006 |
|---|
| Localitat tipus | Regió del Jadar, Sèrbia |
|---|
|
| Categoria | silicats > nesosilicats |
|---|
| Nickel-Strunz 10a ed. | 9.AJ.40 |
|---|
| Nickel-Strunz 9a ed. | 9.AJ.40 |
|---|
|
| Sistema cristal·lí | monoclínic |
|---|
| Estructura cristal·lina | a = 6,816(2) Å; b = 13,789(2) Å; c = 6,758(2) Å; β = 111,08(2)° |
|---|
| Grup puntual | 2/m - prismàtica |
|---|
| Color | blanc |
|---|
| Macles | exhibida per la llum transmesa en plaques i grans en alguns cristalls |
|---|
| Fractura | irregular, desigual, concoidal |
|---|
| Tenacitat | fràgil |
|---|
| Duresa (Mohs) | 4 a 5 |
|---|
| Lluïssor | mat |
|---|
| Color de la ratlla | blanca |
|---|
| Diafanitat | translúcida, opaca |
|---|
| Densitat | 2,45 g/cm³ (mesurada); 2,46 g/cm³ (calculada) |
|---|
| Propietats òptiques | biaxial |
|---|
| Pleocroisme | no pleocroica |
|---|
| Fluorescència | rosa-taronja feble (sota la llum ultraviolada d'ona curta i d'ona llarga). |
|---|
|
| Estatus IMA | aprovat |
|---|
| Codi IMA | IMA2006-036 |
|---|
| Any d'aprovació | 2006 |
|---|
| Símbol | Jad |
|---|
| Referències | [1] |
|---|
La jadarita és un mineral de la classe dels silicats. Va ser descoberta l'any 2006 en un nucli de perforació de la regió del Jadar, a Sèrbia, de la qual rep el nom. Aquesta és la seva localitat tipus i l'únic lloc on ha estat trobada fins ara.[1]
Característiques
La jadarita és un nesosilicat de fórmula química LiNaB₃SiO₇(OH). Cristal·litza en el sistema monoclínic en cristalls d'entre 5 i 10 μm. La seva duresa a l'escala de Mohs és 4 a 5.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la jadarita pertany a «09.AJ: Estructures de nesosilicats (tetraedres aïllats), amb triangles de BO₃ i/o B[4], tetraèdres de Be[4], compartint vèrtex amb SiO₄» juntament amb els següents minerals: grandidierita, ominelita, dumortierita, holtita, magnesiodumortierita, garrelsita, bakerita, datolita, gadolinita-(Ce), gadolinita-(Y), hingganita-(Ce), hingganita-(Y), hingganita-(Yb), homilita, melanocerita-(Ce), minasgeraisita-(Y), calcibeborosilita-(Y), stillwellita-(Ce), cappelenita-(Y), okanoganita-(Y), vicanita-(Ce), hundholmenita-(Y) i prosxenkoïta-(Y).
Jadarita i kriptonita
Un equip dirigit pel mineralogista britànic Chris Stanley va analitzar els fragments del material que van extreure els geòlegs del grup miner de l'empresa britànica Rio Tinto a la regió del Jadar. Després d'obtenir-ne la fórmula química, Stanley la va introduir en un cercador d'Internet per comprovar si ja s'havia descobert alguna cosa similar. Va quedar sorprès perquè el més semblant a la jadarita que va trobar va ser el mineral fictici que debilita en Superman, la kryptonita.[2]
En la pel·lícula Superman Returns, un tros de kryptonita és exhibit en un museu amb un rètol que diu: hidròxid de silicat de sodi liti bor. Aquesta composició pràcticament la mateixa que la jadarita, exceptuant el fluor, fet pel qual Stanley va declarar: "Tindrem cura amb el mineral, no voldríem privar el món del seu superheroi més famós». Les altres diferències entre la jadarita i la kryptonita són el color (blanc, i no verd), la textura (terrosa, i no cristal·lina), la radioactivitat (nul·la, no com en el cas de la kryptonita) i l'absència de brillantor en comparació amb el mineral extraterrestre.
Referències
