La fàbrica de cera Ballester era una finca situada als carrers de la Cera i de la Riereta del Raval de Barcelona, descrita a la documentació notarial com set casetes d'obra de tàpia de planta baixa i pis i un hort circumdat de parets,[1] i actualment desapareguda.
Joan Baptista Ballester va ser l'iniciador d'una nissaga de candelers de cera de Barcelona,[2] establint la seva fàbrica al carrer de la Cera, on va adquirir diverses propietats.[1] El seu fill Rafael Ballester i Cruïlles es va casar amb Anna Rafart,[2] que pertanyia a una altra nissaga de cerers barcelonins.[3] A Rafael Ballester, mort el 1771, el va succeir el seu fill Miquel Ballester i Rafart,[2][1] que el 1776 va demanar permís per a refer la teulada de la fàbrica i la paret de l'hort;[4] el 1788, per a posar un guardarrodes a la cantonada,[5] i el 1799, per a aixecar a més alçada les parets de l'hort per tal d'evitar-hi furts.[6] A banda de la seva activitat gremial, es té constància que, juntament amb Baltasar de Bacardí i Tomba, va participar en l'explotació d'un prat d'indianes prop de la capella de la Mare de Déu del Port.[7]
La seva esposa Josepa era filla del passamaner Francesc Darrer, i la seva cunyada Maria Àngela estava casada amb l'adroguer Antoni Nadal i Casanovas.[2] Filla d'aquest matrimoni fou Maria Àngela, germana del comerciant Antoni Nadal i Darrer i esposa del també adroguer Josep Ballester i Rafart, germà de Miquel.[2] Aquest morí sense descendència i fou succeït per la seva neboda Maria Antònia,[1] casada amb el comerciant Ignasi Llord i Ribas.[8][9][10]
El 1819, la filla del matrimoni, Maria del Carme Llord i Ballester,[11] es va casar amb el comerciant Manuel Balaguer i Martí,[12] que el 1822, com a apoderat de la seva sogra Maria Antònia, va demanar permís per a eixamplar-ne el portal i aixecar-ne una finestra.[13] El 1835, quan la fàbrica era arrendada al cerer Marià Gallissà i Amat, la propietària Maria del Carme Llord va denunciar a l'Ajuntament de Barcelona el perjudici causat a la cera estesa sobre les teulades pel fum que sortia del tint de cotó de Josep Serra i Marrugat. El dictamen de l'arquitecte municipal Josep Mas i Vila fou que aquest hauria de torçar la xemeneia cap a l'interior de la seva propietat.[14][15]
Maria del Carme Llord va morir el 1836, i Manuel Balaguer va quedar com a usufructuari de la propietat i administrador dels béns dels seus fills menors d'edat Lluís[16][a] i Francesca Balaguer i Llord,[20] i, un cop obtinguda l'autorització judicial, el 1842 la va establir en emfiteusi a Jaume Soley i Sellers a cens de 800 lliures anuals.[1] Aquest va fer construir una casa a la cantonada dels dos carrers (actuals núms. 5-5 bis del carrer de la Cera) sota la direcció del mestre d'obres Josep Valls i Galí,[21] i va parcel·lar la resta del terreny en diversos solars edificables o cossos de casa (actuals núms. 7 al 13).[22][23]