Elio Di Rupo

Elio Di Rupo

(2014)
Biografia
Naixement	18 juliol 1951 (73 anys) Morlanwelz (Bèlgica)
Diputat al Parlament Europeu
Representa: Partit Socialista 16 juliol 2024 – Legislatura: X legislatura del Parlament Europeu Circumscripció electoral: col·legi electoral francòfon Electe a: eleccions al Parlament Europeu de 2024
Ministre-president de Valònia
13 setembre 2019 – 14 juliol 2024 ← Willy Borsus – Adrien Dolimont →
50è Primer ministre de Bèlgica
6 desembre 2011 – 11 octubre 2014 ← Yves Leterme – Charles Michel → Membre del gabinet: govern d'Elio Di Rupo
Ministre-president de Valònia
6 octubre 2005 – 20 juliol 2007 ← André Antoine – Rudy Demotte →
Batle de Mons
8 octubre 2000 – 3 desembre 2018
Ministre-president de Valònia
15 juliol 1999 – 4 abril 2000 ← Robert Collignon – Jean-Claude Van Cauwenberghe →
Ministre de Mobilitat
23 gener 1994 – 23 juny 1995 ← Guy Coëme – Michel Daerden → Membre del gabinet: Dehaene I Government ^(en)
Senador de Bèlgica
24 novembre 1991 – 21 maig 1995
Diputat al Parlament Europeu
Representa: Partit Socialista 25 juliol 1989 – 16 desembre 1991 Legislatura: III legislatura del Parlament Europeu Circumscripció electoral: col·legi electoral francòfon Electe a: eleccions al Parlament Europeu de 1989
Membre de la Cambra de Representants de Bèlgica
13 setembre 2019 Legislatura: cinquanta-cinquena legislatura de la Cambra de Representants de Bèlgica
Membre de la Cambra de Representants de Bèlgica
6 desembre 2011 Legislatura: cinquanta-tresena legislatura de la Cambra de Representants de Bèlgica
Membre de la Cambra de Representants de Bèlgica
Legislatura: cinquanta-quatrena legislatura de la Cambra de Representants de Bèlgica Circumscripció electoral: Electoral District Hainaut ^(en)
Membre de la Cambra de Representants de Bèlgica
2009 Legislatura: 52nd legislative term of the Chamber of Representatives of Belgium ^(en)
Membre de la Cambra de Representants de Bèlgica
Legislatura: 51st legislative term of the Chamber of Representatives of Belgium ^(en)
Membre de la Cambra de Representants de Bèlgica
2001 Legislatura: 49th legislative term of the Chamber of Representatives of Belgium ^(en) , 50th legislative term of the Chamber of Representatives of Belgium ^(en)
Dades personals
Residència	Regió de Brussel·les-Capital
Religió	Ateisme
Formació	Universitat de Mons-Hainaut Universitat de Mons
Activitat
Lloc de treball	Estrasburg Brussel·les
Ocupació	químic, polític
Partit	Partit Socialista
Participà en
22 gener 2014	Trobada Anual del Fòrum Econòmic Mundial de 2014
23 gener 2013	Trobada Anual del Fòrum Econòmic Mundial de 2013
Obra
Localització dels arxius	Institut Émile Vandervelde ^(en)
Premis
Gran Creu de l'orde de Leopold II  cavaller de l'orde de Leopold  Minister of State ^(en)
Signatura
Lloc web	eliodirupo.be

Elio Di Rupo (Morlanwelz, Hainaut, Valònia, 18 de juliol de 1951) és un polític socialista való, que el 2011 va esdevenir el primer primer ministre francòfon belga en trenta anys, i el primer primer ministre socialista des de 1974, així com un dels primers líders obertament gai del món. Fou president del Partit Socialista való, burgmestre de Mons des del 2000 fins al 2018 i ministre-president del Govern Való de 1999 a 2000, de 2005 a 2007, i novament des de 2019.^[1]

Biografia

Fill d'emigrants italians, el 1952 es va quedar orfe de pare i la seva mare es va fer càrrec dels set germans. Malgrat el seu origen humil, va poder estudiar i es graduà en químiques i doctorà en ciències a la Universitat de Mons-Hainaut. També ha estat lecture member of staff de la Universitat de Leeds. Alhora, es consciencià políticament i aviat milità en el Valònia. També és un dels polítics de primera fila belgues que ha reconegut obertament la seva homosexualitat.^[2]

Carrera política

Va començar la seva carrera política com a agregat en el gabinet de Jean-Maurice Dehousse (1980-1981). El 1982 va ser elegit regidor de Mons i fou nomenat el 1986 regidor de Salut, Renovació Urbana i Afers Socials. A les eleccions legislatives belgues de 1987 fou elegit diputat pel districte de Mons-Borinage i a les de 1991 fou escollit senador.

Ministre

Durant el govern de Guy Spitaels a la Comunitat Francesa de Bèlgica, de 1992 a 1994 fou ministre d'Educació, i entre 1993 i 1994 també ministre d'Audiovisuals. En els governs encapçalats per Jean-Luc Dehaene, el 1994, Elio Di Rupo esdevé membre del govern federal: viceprimer ministre i Ministre de Comunicacions i Empreses Públiques. Encara viceprimer ministre, va ser nomenat ministre d'Economia i Telecomunicacions. Després d'una remodelació del gabinet, va rebre més competències en comerç exterior de 1998 a 1999, fins i tot acompanyant el príncep Felip de Bèlgica en les seves missions comercials a l'estranger.

En 1996, després del trasbals provocat pel cas Dutroux, va ser acusat per un jove homosexual, Oliver Trusgnach, d'haver abusat sexualment d'ell quan era menor d'edat. El jutge el va exonerar totalment en demostrar-se que l'acusació era falsa.^[3] A causa d'això, va parlar obertament sobre la seva homosexualitat.^[4]

Després de les eleccions legislatives belgues de 1999, fou un dels negociadors del govern multicolor que es va formar. Alhora, fou elegit president del PS i vicepresident de la Internacional Socialista.

Primer govern de Valònia

Alcalde de Mons

El 2000 fou escollit burgmestre de Mons, capital d'Hainaut, en obtenir el PS el 61,35% dels vots, i va aconseguir mantenir el càrrec durant 18 anys.^[1]

Segon govern de Valònia

L'octubre de 2005 fou nomenat ministre-president de la Regió Valona després de la dimissió de Jean-Claude Van Cauwenberghe per un escàndol de corrupció, implicant a diversos membres del partit de Di Rupo. Di Rupo va continuar com a líder del partit, però, va haver de fer front a l'escàndol de l'ICDI de maig de 2006, que va esquitxar novament el seu partit. Entre 2006 i 2007 Di Rupo intentà sense èxit netejar la imatge de corrupció del seu partit. Aquesta va ser probablement la causa de la pèrdua del primer lloc en la comunitat francesa a les eleccions legislatives belgues de 2007.^[5] Di Rupo decidí llavors adoptar una postura més ferma contra la corrupció a Charleroi: pràcticament van prendre el control del Partit Socialista a la ciutat i va ordenar la dimissió tant de l'alcalde com dels regidors socialistes.^[6] Després que l'expresident del PS Guy Spitaels el va instar a triar entre la presidència del partit i la de la Regió Valona, Di Rupo va decidir organitzar eleccions internes per a president del partit el juliol de 2007 en lloc de l'octubre, i va anunciar que renunciaria al seu mandat com a ministre-president si era reelegit. L'11 de juliol de 2007 Di Rupo va ser reelegit president del Partit Socialista amb el 89,5% dels vots.^[7]

Arran de les eleccions legislatives belgues de 2010, en les quals el PS emergí com el partit való més votat, es van fer especulacions pel que fa a si Di Rupo podria ser el primer ministre en un nou govern. La RTBF es va plantejar la qüestió, però, sobre si la limitada fluïdesa de Di Rupo en neerlandès fóra un obstacle per a aconseguir el càrrec (mesos després de ser elegit primer ministre, gràcies a classes de neerlandés, ja domina l'idioma).^[8]

L'11 d'octubre de 2011 es resoldre la crisi constitucional amb la presentació d'un acord entre els partits flamencs Christen-Democratisch en Vlaams (CD&V), Open VLD, sp.a, Groen! i els francòfons Parti Socialiste (PS), Mouvement Réformateur (MR), Centre Demòcrata Humanista (CDH) i Ecolo per a una sisena reforma institucional en la que el districte electoral i judicial de Brussel·les-Halle-Vilvoorde es dividiria, es transferirien competències federals a les comunitats i regions com economia, ocupació i política familiar, i el Senat belga ja no seria elegit directament, sinó que es convertirà en una assemblea de parlaments regionals, amb menys membres.^[9]

Primer ministre

Després d'any i mig sense un govern formal en Bèlgica, amb Yves Leterme actuant en funcions, Elio Di Rupo presentà en octubre una proposició de govern al Rei Albert II entre diverses formacions tant francòfones com neerlandòfones i el 6 de desembre del 2011 Di Rupo és nomenat primer ministre fruit del nou acord entre Parti Socialiste (PS), Christen-Democratisch en Vlaams (CD&V), Mouvement Réformateur (MR), Socialistische Partij Anders (sp.a), Open VLD i Centre Demòcrata Humanista (CDH) per a formar el govern belga.^[10]

Tercer govern de Valònia

Referències

1. Dansby, Angela. «https://www.brusselstimes.com/934598/why-elio-di-rupo-is-still-making-his-case» (en anglès). Brussels Times.
2. V.R. Le premier «coming out» public d'un homme politique al diari La Libre Belgique, 25 d'abril de 2001
3. ^{[enllaç sense format]} http://www.dhnet.be/infos/faits-divers/article/144388/marnette-connait-l-accusateur-de-di-rupo.html
4. ««Però, òbviament, el fet que jo m'he assumit i que en parli obertament ha servit d'exemple. He rebut nombrosos correus de joves que en diuen que el meu exemple els ha permpes d'enfrontar la seva condició als seus pares perquè pensaven simplement que com a gai havia d'estar bandejat de la societat. I el fet que n'hagi parlat els ha servit perquè els pares no puguin dir que els gais no són gent important.»». Arxivat de l'original el 2003-08-23. [Consulta: 23 agost 2003].
5. El PS va perdre el 20% dels escons a la Cambra de Representants de Bèlgica, vegeu també aquest article Arxivat 2007-09-30 a Wayback Machine. que analitza l'impacte en els socialistes
6. Vegeu article de la VRT i La Libre Belgique
7. Vegeu |date=2011-07-16}} i [http://www.lalibre.be/article.phtml?id=10&subid=90&art_id=359215 La Libre Belgique
8. Vegeu article del diari belga «Di Rupo bilingue ? « Il faut féliciter le Premier ministre »». Arxivat de l'original el 2012-08-19. [Consulta: 17 agost 2012]. Le Soir
9. «"Een van de grootste staatshervormingen ooit"» (en neerlandès). VRT, 11-10-2011. [Consulta: 7 juliol 2024].
10. Lesaffre, P. «Elio Di Rupo, sauveur de la Belgique?» (en francès). L'Express, 13-10-2011.

Bibliografia

• Chantal Samson & Livio Serafini, Elio Di Rupo : de la chrysalide au papillon, Éditions Luc Pire, Bruxelles, 1997 OCLC 53233672
• Claude Demelenne, Pour un socialisme rebelle : suivi d'un entretien avec Elio Di Rupo, Vista, Bruxelles, 2002 OCLC 77346027
• Elio Di Rupo, Le progrés partagé, Éditions Luc Pire, Bruxelles, 2003 ISBN 2874153133
• Robert Falony & Xavier Mabille, Le Parti socialiste : un demi-siècle de bouleversements - De Max Buset à Elio Di Rupo, Éditions Luc Pire, Bruxelles, 2006 OCLC 66373709

Enllaços externs

• (francès) bloc oficial d'Elio Di Rupo Arxivat 2011-12-20 a Wayback Machine.
• (francès) Elio Di Rupo
• (francès) Elio Di Rupo al web del Govern Való
• (francès) Entrevista a Di Rupo Arxivat 2007-06-24 a Wayback Machine.
• (neerlandès) Elio Di Rupo