 |
Aquest article o aquest apartat conté informació obsoleta o li falta informació recent.Podeu col·laborar actualitzant-lo o afegint-hi la informació que manca. «la informació acaba en 2010» |
Yves Camille Desiré Leterme (Wervik, 6 d'octubre de 1960) és un polític belga
Abans d'això havia estat president de Flandes del 20 de juliol de 2004 al 26 de juny de 2007. De pare való i mare flamenca, és militant del partit catòlic CD&V. És llicenciat en dret i ciències polítiques i té tres fills.
Primer ministre
Fou el primer ministre de Bèlgica del 20 de març de 2008 fins al 19 de desembre del mateix any, i va haver de dimitir quan el president de la Tribunal de Cassació, la instància judicial superior de Bèlgica va escriure una carta al president de la cambra baixa per a explicar que va sospitar-lo d'interferència política al plet dels accionistes petits contra l'estat belga al cas de la venda de la banca Fortis a la banca francesa Paribas-BNP. Aquesta sospita de violació del principi de la separació de poders li va ser fatal.
Després de tornar al govern com a Ministre d'Afers Exteriors, fou tornat a nomenar Primer Ministre el 25 de novembre de 2009 amb l'elecció de Herman Van Rompuy com a President del Consell Europeu.[1] sent rellevat en el càrrec de primer ministre per Yves Leterme.[2] Cinc mesos després de ser elegit líder de l'Open VLD Alexander De Croo va amenaçar amb retirar de la coalició de govern al seu partit si no hi havia solució a la disputa constitucional en la qüestió de la votació Brussel·les-Halle-Vilvoorde, i passat el termini, el partit va abandonar el govern, que va caure.[3] Leterme va romandre com a primer ministre interí, però el 13 de setembre de 2011 va anunciar que deixaria el càrrec a finals d'any per ocupar el càrrec de secretari general adjunt de l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE).[4] El 6 de desembre de 2011 Leterme va ser finalment succeït com a primer ministre per Elio Di Rupo.[5]
Referències
Enllaços externs
