Eleccions al Parlament Europeu de 1979 (França)

Eleccions al Parlament Europeu de 1979
← cap valor  1984  →
Data	10 juny 1979
Tipus	eleccions al Parlament Europeu a França
Part de	Eleccions al Parlament Europeu de 1979
Càrrec a elegir	81 diputat al Parlament Europeu ≈ I legislatura del Parlament Europeu. Durada del mandat: 5 anys
Participació
35.180.531 21.356.960    60.71٪ 20.242.347       ?     1.114.613
Resultat de la votació
UDF  — Simone Veil 5.588.851   27.61٪ Diputat 25 PS  — François Mitterrand coalició política Partit Socialista de França, Partit Radical d'Esquerra 4.763.026   23.53٪ Diputat 22 PCF  — Georges Marchais coalició política Partit Comunista Francès, Partit Comunista Reunionès, Unió Progressista 4.153.710   20.52٪ Diputat 19 RPR  — Jacques Chirac 3.301.980   16.31٪ Diputat 15

Les eleccions al Parlament Europeu de 1979 a França van ser les eleccions celebrades el 10 de juny per a escollir als 81 eurodiputats francesos per a la I legislatura del Parlament Europeu.^[1] Les eleccions van superar el 60% de la participació i van ser guanyades per la Unió per a la Democràcia Francesa.^[2]

Context

El 6 de desembre de 1978, l'exprimer ministre de França Jacques Chirac va llançar el manifest "Appel de Cochin" en el que denunciava que la Unió per a la Democràcia Francesa era un "partit estranger" per la seva adhesió al supranacionalisme europeu. Chirac va utilitzar les eleccions per mesurar la seva popularitat contra el llavors president de França Valéry Giscard d'Estaing, en anticipació d'una candidatura presidencial el 1981, i va confrontar el seu partit Reagrupament per la República amb l'UDF, sent l'única vegada que es va presentar fora de la unió.^[3][4]

A més, el Front Nacional no va aconseguir formar una llista comuna amb el Partit de les Noves Forces i es va absentar de les eleccions, demanant l'abstenció.^[5] Per la seva banda, la llista Regions-Europa i la llista Europa - Autogestió presentada pel Partit Socialista Unificat no van repartir paperetes, i van demanar als seus electors que fessin vot nul.^[6]

Resultats

La Unió per a la Democràcia Francesa va ser la guanyadora de les eleccions amb més de 5,5 milions de vots i el 27,61% dels vots enfront dels més de 4,7 milions i el 23,53% de la llista del Partit Socialista i dels 4,1 milions i 20,52% de la llista liderada pel Partit Comunista Francès. Per la seva part, la llista de Jacques Chirac va obtenir 3,3 milions de vots i un 16,31% dels vots.^[2]

Candidatura	Facció Europea	Sufragis		Escons
		Vots	%	Dip.	Dif.
Unió per a França a Europa (UDF)	LDE / PPE	5.588.851	27,61%	25
Llista socialista amb la participació dels radicals d'esquerra (PS-MRG)	UPSCE (PS)	4.763.026	23,53%	22
Llista presentada pel Partit Comunista Francès (PCF-PCR-UP)		4.153.710	20,52%	19
Defensa dels interessos de França a Europa (RPR)		3.301.980	16,31%	15
Europa - Ecologia (CIME)		888.134	4,39%
Per als Estats Units Socialistes d'Europa (LO-LCR)		623.663	3,08%
La cinquena llista: Ocupació - Igualtat - Europa (dissidents UDF)		373.259	1,84%
Unió de defensa interprofessional per a una França independent en una Europa solidària		283.144	1,40%
Unió francesa per a l'Eurodreta (PFN)		265.911	1,31%
Regions - Europa		337	0,00%
Llista Europa - Autogestió presentada pel Partit Socialista Unificat (PSU)		332	0,00%
Vots a candidatures		20.242.347	94,78%	81
Vots nuls o no vàlids		1.114.613	5,22%	France Politique
Vots emesos		21.356.960	60,71%
Cens total		35.180.531

El resultats inclouen la resolució del Consell Constitucional francès que va modificar, el 22 d'octubre de 1979, el resultat electoral concedint l'acta d'eurodiputat a Edgard Pisani (PS) en lloc de Michel Debatisse (UDF).^[7]

Referències

1. «Decissió 76/787» (en anglès). Consell de la Unió Europea, 08-10-1976. [Consulta: 17 juliol 2024].
2. «Resultat de les eleccions europees de 1979 a França» (en francès). Europe Politique. [Consulta: 15 agost 2024].
3. «Europa: Elegir un nou Parlament» (en anglès). The Time, 11-06-1979. Arxivat de l'original el 15-10-2010. [Consulta: 17 març 2024].
4. de Boissieu, Laurent «La integració dels partits polítics francesos en el sistema partidista europeu» (en francès). Revista Internacional de Política Comparada, 16, 4, 2009, pàg. 721–735. DOI: 10.3917/ripc.164.0721. ISSN: 1370-0731.
5. Crépon, Sylvain. Les faux-semblants du Front national: Sociologie d'un parti politique (en francès). Presses de Sciences Po, 2015-10-29, p. 228. ISBN 978-2-7246-1812-9. 
6. «Les eleccions europees del 7 al 10 de juny de 1979» (en francès). Correu setmanal de CRISP, 861, 36, 1979, pàg. 1–28. DOI: 10.3917/cris.861.0001. ISSN: 0008-9664.
7. «Grup del Partit Popular Europeu - Demòcrates Cristians (PPE)» (en francès). Europe Politique. [Consulta: 21 agost 2024].