PROFILBARU.COM

	En altres projectes de Wikimedia:
Commons	Commons

Simone Veil
	(2008)
Biografia
Naixement	(fr) Simone Annie Liline Jacob ; 13 juliol 1927 ; Niça (França)
Mort	30 juny 2017 (89 anys); París
Sepultura	Panteó de París (2018–) 48° 50′ 46″ N, 2° 20′ 46″ E / 48.846198°N,2.3461054°E
21a Seient 13 de l'Académie française
	20 novembre 2008 – 30 juny 2017 ; ← Pierre Messmer – Maurizio Serra →
Membre del Consell Constitucional de França
	març 1998 – març 2007 ; ← Jean Cabannes – Renaud Denoix de Saint Marc →
Ministra de Salud de França
	29 març 1993 – 18 maig 1995 ; ← Bernard Kouchner – Élisabeth Hubert →
Diputada al Parlament Europeu
	Representa: Unió per a la Democràcia Francesa; 25 juliol 1989 – 30 març 1993 ; Legislatura: III legislatura del Parlament Europeu ; Circumscripció electoral: França ; Electa a: eleccions al Parlament Europeu de 1989
Diputada al Parlament Europeu
	Representa: Unió per a la Democràcia Francesa; 24 juliol 1984 – 24 juliol 1989 ; Legislatura: II legislatura del Parlament Europeu ; Circumscripció electoral: França ; Electa a: eleccions al Parlament Europeu de 1984
Diputada al Parlament Europeu
	17 juliol 1979 – 30 març 1993 ; ← cap valor – Jean-Marie Vanlerenberghe →
12a Presidenta del Parlament Europeu
	17 juliol 1979 – 19 gener 1982 ; ← Emilio Colombo – Piet Dankert →
Diputada al Parlament Europeu
	Representa: Unió per a la Democràcia Francesa; 17 juliol 1979 – 23 juliol 1984 ; Legislatura: I legislatura del Parlament Europeu ; Circumscripció electoral: França ; Electa a: Eleccions al Parlament Europeu de 1979
Ministra de Salud de França
	27 maig 1974 – 4 juliol 1979 ; ← Michel Poniatowski – Michel Poniatowski →
Secretària general Consell Superior de la Magistratura
	1970 – 1974 ; ← Jacques Patin – Paul Fouret →
Dades personals
Formació	Institut d'Estudis Polítics de París ; Facultat de Dret de París
Activitat
Camp de treball	Política
Lloc de treball	Estrasburg ; Brussel·les
Ocupació	política, autora, advocada, magistrada, jutgessa
Partit	Unió per a la Democràcia Francesa
Membre de	Acadèmia Francesa (2008–2017)
Obra
Localització dels arxius	Arxius Nacionals de França [ 688AP] ;
Família
Cònjuge	Antoine Veil
Fills	Jean Veil, Claude-Nicolas Veil, Pierre-François Veil
Pares	André Jacob i Yvonne Steinmetz
Germans	Denise Vernay; Madeleine Jacob; Jean Jacob
Cronologia
5 juliol 2017	funeral (Els Invàlids)
Premis
	(13 juliol 2012) Gran Creu de la Legió d'Honor; (2012) categoria d'or de la medalla d'honor de la Salut i Afers Socials; (2011) Schiller Prize of Marbach (en) ; (2010) Placa Coudenhove-Kalergi; (2010) Premi Heinrich Heine; (2009) Gran Oficial de la Legió d'Honor; (2007) doctor honoris causa per la Vrije Universiteit Brussel; (2005) Premi Princesa d'Astúries de Cooperació Internacional; (26 maig 1982) ciutadà honorari de Brussel·les; (28 maig 1981) Premi Internacional Carlemany; (1980) doctor honoris causa per la Universitat Hebrea de Jerusalem; (1980) doctor honoris causa per la Universitat d'Edimburg; (1979) doctor honoris causa per la Universitat Bar-Ilan; (1977) Premi Monismanien; (1975) doctora honoris causa per la Universitat de Princeton; Dama comandant de l'Orde de l'Imperi Britànic; Cavaller de l'Orde Nacional del Mèrit; doctor honoris causa per la Universitat Brandeis; Gran Oficial de l'Orde de les Tres Estrelles; Premi Europeu dels Drets Civils dels Sinti i Gitanos; doctor honoris causa per la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic; Premi Nord-Sud; Gran Creu de l'Orde de l'Infant Dom Enrique; doctor honoris causa per la Universitat Lliure de Brussel·les ;
	Signatura

Simone Veil', nascuda com a Simone Jacob (Niça, 13 de juliol de 1927 - París, 30 de juny de 2017),^[1]^[2] fou una advocada i política francesa que es desenvolupà com a ministra del govern francès i presidenta del Parlament Europeu, membre del Consell Constitucional de França fins a la seva mort.

Biografia

Nasqué a Niça, filla d'un arquitecte jueu. El març de 1944 fou deportada, juntament amb la seva família, al camp de concentració nazi d'Auschwitz i Bergen-Belsen, on van romandre fins que aquest va ser alliberat el 15 d'abril de 1945 per les forces britàniques, tot i que només hi sobrevisqueren ella i la seva germana.

Aconseguir el seu títol de batxillerat el 1943, just abans de ser deportada, i estudià dret i ciències polítiques. Des del 1946 estava casada amb el mànager i funcionari Antoine Veil (1926 – 2013), amb qui va tenir tres fills.

Vida política

Entre 1974 i 1979 fou designada ministra de Salut, Seguretat Social i Família en els governs dels primers ministres Jacques Chirac i Raymond Barre. En aquest càrrec realitzà diverses polítiques progressistes, com l'accés als anticonceptius (1974) i la legalització de l'avortament (1975).

El 1979 fou elegida presidenta del Parlament Europeu després de les primeres eleccions per sufragi universal a aquest. Desenvolupà aquesta càrrec fins a l'any 1982. El 1981 fou guardonada amb el Premi Internacional Carlemany en favor de la Unió Europea.

El 1993 fou nomenada ministra d'Estat, d'Afers Socials, de Sanitat i dels Pobles durant el govern del primer ministre Édouard Balladur. Desenvolupà aquest càrrec fins al 1995. El 1998 fou nomenada membre del Consell Constitucional de França, càrrec que abandonà el 2007.

En el 60è aniversari de l'alliberament del camp de concentració nazi d'Auschwitz-Birkenau l'any 2005, Veil hi retornà per primer cop per fer-hi un discurs d'homenatge a les víctimes i de denúncia dels horrors de la guerra. Aquell mateix any fou guardonada amb el Premi Príncep d'Astúries de Cooperació Internacional per la defensa de la llibertat, la dignitat de la persona, dels drets humans, la justícia, la solidaritat i el paper de les dones en la societat moderna.

El dret a la interrupció voluntària de l'embaràs

Simone Veil és coneguda internacionalment per la llei promulgada des del seu ministeri el 1975 que va permetre la despenalització de l'avortament a França. Des de llavors, els seus posicionaments i declaracions són seguits tant per partidaris com per detractors de les polítiques de regulació de l'avortament.

Entre aquests últims, destaquen les posicions properes a l'Església catòlica i els seus mitjans de comunicació afins, com l'agència de notícies Zenit, declarada seguidora de la seva doctrina social, que recollia en un article del 19 de juny de 2007 les crítiques de Veil a la suposada pràctica d'avortaments il·legals en una clínica de Barcelona, denunciada per un reportatge de la cadena France 2, en dones provinents d'altres països d'Europa.^{[cal citació]}