El Grup de Contadora fou una instància multilateral establerta pels governs de Colòmbia, Mèxic, Panamà i Veneçuela, l'any 1983, per a promoure conjuntament la pau i la concòrdia a Centreamèrica.
El setembre de 1983, a causa de la mediació del Grup de Contadora, els cancellers dels països centroamericans van adoptar un Document d'Objectius a la ciutat de Panamà. El document declara la voluntat dels governs centroamericans de promoure la democratització i acabar els conflictes armats, actuant d'acord amb la llei internacional, per a revitalitzar i restaurar el desenvolupament econòmic i la cooperació a Centreamèrica, i negociar millors accessos als mercats internacionals.
El setembre de 1984, va ser presentada l'Acta de Paz y Cooperación de Centroamérica de Contadora, que contenia un detallat esquema de compromisos per a la pau, la democratització, la seguretat regional i la cooperació econòmica. Així mateix creava comitès regionals per a avaluar i seguir aquests compromisos. Aquest mateix any fou guardonat amb el Premi Príncep d'Astúries de Cooperació Internacional.
L'Acta de Contadora va obtenir el suport generalitzat dels països democràtics d'Amèrica Llatina però no va comptar amb el suport essencial dels Estats Units, a causa de la seva oposició a reconèixer al govern de Nicaragua i a renunciar a les intervencions militars unilaterals a l'àrea.
Si bé el Grup Comptadora no va assolir establir una fórmula de pau acceptabe per a totes les parts involucrades, va assentar els fonaments perquè emergís aquest pla en els anys següents: l'Acord de Pau d'Esquípulas, que va permetre reformular completament la política centreamericana.
El Grup dels Vuit va ampliar posteriorment les seves preocupacions a altres problemes d'interès regional, abordant la situació de les Illes Malvines, exhortant a la negociació entre Argentina i el Regne Unit; el deute extern i el proteccionisme dels països desenvolupats.
A partir de 1990 el Grup de Contadora va adoptar el nom de Grup de Rio.
