Der Messias, K. 572, és l'arranjament de Wolfgang Amadeus Mozart de l'oratori El Messies de Georg Friedrich Händel; fou realitzada el 1789 i està feta en llengua alemanya. En una iniciativa de Gottfried van Swieten, Mozart va adaptar l'obra de Händel per a ser interpretada a Viena.
El llibret de l'adaptació de Mozart estava, en gran part, basat en una traducció de la Bíblia per Luter. Mozart reorquestrà aproximadament tres cinquenes parts de la composició de Händel proporcionant, principalment, parts addicionals amb una secció ampliada d'instruments de vent, que en aquell temps anomenaven Harmonie. És a dir, que mig segle després de l'estrena a Londres, Mozart fa una adaptació d'una obra en llengua anglesa concebuda per a una orquestra barroca en un local públic, i ell l'adapta a les limitacions d'una interpretació privada i d'acord amb els gustos musicals de Viena.
L'arranjament de Mozart, publicat l'any 1803, va ser fonamental per fer de El Messies l'oratori més conegut de Händel. Tanmateix, l'adaptació ha tingut poc suport per part dels experts de Mozart o Händel.
Història
Mozart va escoltar per primera vegada El Messies de Händel a Londres el 1764 o el 1765, i després a Mannheim el 1777. La primera execució a Alemanya va ser el 1772 a Hamburg; va ser en anglès.[1]Carl Philipp Emanuel Bach fou el primer en dirigir l'oratori en alemany: el va presentar el 1775 a Hamburg, amb un llibret traduït per Friedrich Gottlieb Klopstock i Christoph Daniel Ebeling. Van tornar a interpretar-se a Hamburg el 1777 i 1778.[2] El 1885, Johann Adam Hiller va fer un arranjament de El Messies interpretat a Berlín en un concert en el que participaren 302 cantants i instrumentistes.[3]
La partitura de El Messies fou publicada per primera vegada a Londres el 1767.[4] El 1789, a instigació de Gottfried van Swieten, qui hi havia fundat la societat d'amants de la música Gesellschaft der Associierten (Societat de Cavallers Associats) per patrocinar aquests tipus de concerts. Mozart va fer l'arranjament de El Messies de Händel per a un concert amb convidats de les cases de la noblesa de Viena. També va arranjar Acis and Galatea el 1788, i l'Oda per al dia de santa Cecília i Alexander's Feast, el 1790. El seu arranjament, Der Messias, fou estrenat el 6 de març de 1789 al palau del Compte Johann Esterházy palau, amb una segona funció planificada. També es va fer un concert a la residència de Johann Wenzel Paar i dos al voltant de Nadal al palau d'hivern del Duc Schwarzenberg.[5]L'arranjament de Mozart estava destinat a aquests concerts particulars i no es pretenia fer-ne cap impressió.[5] Fou publicat després de la seva mort.
Text
Händel compon la música a partir del llibret que Charles Jennens havia elaborat a partir de la Bíblia (majoritàriament de l'Antic Testament).[6] Jennens va comentar: "el tema supera tots els altres temes. El tema és el Messies ...".[7] Aquest oratori difereix d'altres de Händel en que no conté una narrativa que ho engloba tot; en lloc d'això, s'ofereix un text contemplatiu sobre diferents aspectes del Messies cristià.[6]
El llibret segueix l'any litúrgic. La primera part correspon a l'època d'Advent, Nadal, i la vida de Jesús. La segona part correspon a la Quaresma, la Pasqua, l'Ascensió i la Pentecosta. I la tercera part, al final de l'any litúrgic i el finals dels temps. El naixement i la mort de Jesús es narra a partir de les paraules del profeta Isaiah, que és la principal font del llibret. L'única veritable “escena” de l'oratori és l'Anunciació als pastors que s'ha extret de l'Evangeli segons Lluc. Les imatges de pastors i xais són presents en molts moviments..
Mozart va fer servir per al seu arranjament una traducció alemanya que Klopstock i Ebeling havien escrit per a Carl Philipp Emanuel Bach quan va fer la seva versió a Hamburg.[2] El text en alemany és proper a la traducció de la Bíblia de Luter.[8]
Música
Per la música, Händel va utilitzar els mateixos elements que en les seves òperes i oratoris: corals i solos cantats. Els solos són típicament una combinació de recitatiu i ària. L'orquestra és petita: oboès, corda i baix continu (clavicèmbal, violoncel, violó, i fagot; en moments destacats, dues trompetes i timbales, com en el cor de l'Al·leluia. Escriu habitualment a quatre veus (soprano, contralt, tenor i baix) tant en el solo com en els moviments corals. Utilitza tant la polifonia com l'homofonia, que les combina hàbilment, per il·lustrar el text. Sovint accentua una paraula per afavorir la coloratura, especialment en diversos moviments que són paròdies de música que van compondre anteriorment amb textos en italià. Utilitza un cantus firmus, especialment per repetir notes, per il·lustrar la majestat del déu quan parla.[9]
Mozart va utilitzar l'orquestra simfònica del seu temps, amb un conjunt d'instruments de vent (Harmonie), sovint per aconseguir un color específic a un moviment. Com en la seva Gran missa en do menor, Mozart incorpora dues sopranos solistes, en lloc d'una soprano i una contralt com fa de Händel. També en determinats casos assigna algunes parts corals als solistes; i canvia la tessitura vocal d'alguns recitatius i àries. També escurça la música eliminant uns quants números i retallant alguns moviments: per exemple, utilitzant només la primera secció d'una ària da capo.[5] A petició de van Swieten, va escriure un recitatiu nou.[10]
Mozart va introduir el clarinet, i va utilitzar els instruments de vent per establir un determinat caràcter.[5] En les parts corals, va assignar un instrument de vent per acompanyar colla parte a la soprano, i un cor de tres trombons per reforçar la contralt, el tenor, i el baix. La trompeta esdevé un instrument com els altres, i ja no un símbol d'autoritat secular o divina.[5] Mozart escull la trompa per fer el solo en l'ària "Sie schallt, dau Posaun'" ("La trompeta sonarà"), en la qual Händel havia triat la trompeta. I incorpora el clavicèmbal en lloc de l'orgue perquè en les cases privades no hi havia disponible un orgue.[5]
Estructura
Mozart va utilitzar la terminologia italiana, per exemple Overtura en lloc d' overture, Recitativo en lloc de secco recitatives (acompanyat exclusivament pel baix continu), recitativo accompagnato ed aria quan era un "recitatiu acompanyat seguit per una ària", i Coro per als moviments corals. Només una vegada el cor és dividit en un cor superior i un cor inferior; a quatre veus, per descomptat.[5]
Llegenda de la taula
Columna
Contingut
1
#
Número de moviment, segons l'edició crítica de Bärenreiter de 1989
2
Títol
Nom del moviment en l'adaptació de Mozart
3
V
Parts vocals: soprano I/II (s1/s2), tenor (t) i baix (b) solistes; quartet de solistes (q); parts corals per a SATB.
4
T
Tipus: Recitatiu (R), secco (s) o accompagnato (un); Aria (Un); Duet (D); Cor (C); Orquestral (O)
L'arranjament de El Messies de Händel per part de Mozart fou publicat per primera vegada el 1803, en una edició de Johann Adam Hiller.[3] Aquest fet contribuí de manera fonamental a que El Messies es convertís en l'oratori més conegut de Händel.[1] El 1884, Robert Franz va publicar una versió mixta alemanya-anglesa basada en l'original de Händel i l'arranjament de Mozart, amb esmenes pròpies. Va intentar netejar la partitura de les addicions "no admissibles" de Hiller, en la qual va poder fer-ho en tenir accés al manuscrit de Hiller.[8] No obstant, pocs estudiosos de la música de Mozart o de Handel han estat partidaris de la versió de Franz.[4]
Enregistraments
Enregistraments de Der Messias
Rec.
Director / Orquestra / Cor Soprano I / Soprano II / Tenor / Baix ; (llengua)
↑ 4,04,14,2David, Schildkret. «On Mozart Contemplating a Work of Handel: Mozart's arrangement of Messiah». A: Festa Musicologica: Essays in Honor of George J. Buelow. Pendragon Press, 1995, p. 129–146. ISBN 9780945193708.
↑ 5,05,15,25,35,45,55,6Holschneider, Andreas. Handel: Messiah (en alemany). Bärenreiter, 1999.
_p1.jpg)
