PROFILBARU.COM

*Sonata per a flauta dolça en re menor*
Forma musical	obra de composició musical
Tonalitat	re menor
Compositor	Georg Friedrich Händel
Catalogació	HWV 367a
Instrumentació	flauta dolça i clavicèmbal

La Sonata per a flauta dolça en re menor (HWV 367a) fou composta entre 1709 i 1715 per Georg Friedrich Händel. Està escrita per a flauta dolça i teclat (clavicèmbal). La sonata també és coneguda com a Opus 1 núm. 9a. En altres catàlegs de música de Händel està referenciada com a HHA iv/18,19,45; no apareix al catàleg Händel-Gesellschaft (HG).^[1]

El manuscrit autògraf està escrit en un paper italià, material adquirit per Händel durant els seus viatges a Itàlia entre finals de 1706 i finals de 1709. Tot i que continuà fent-lo servir fins a 1715, és més probable que la partitura autògrafa fos aproximadament de 1712. La cal·ligrafia de Händel en aquest manuscrit (i també en el de la Sonata en si♭major) és menys polida que la de les còpies en el mateix període de les quatre sonates en sol menor, la menor, do major i fa major.^[2]

La sonata va ser publicada per Walsh cap al 1730, en una edició "increïblement matusera" que pretenia ser de l'editora d'Amsterdam, Jeanne Roger. Fou arranjada per una mà desconeguda com a Sonata per a flauta en si menor (HWV 367b), que tallà el tercer i quart moviments i fou designada com a "0p. 1, núm. 9". Walsh la va tornar a publicar en el mateix format i ja com una edició seva el 1731 o 1732. Tot i que en el manuscrit autògraf de Händel no s'indica una instrumentació, la tonalitat i la tessitura és compatible amb una flauta dolça. En un manuscrit autògraf anterior del sisè moviment i en un manuscrit no autògraf contemporani de la sonata sencera hi ha l'encapçalament de "Sonata a Flauto e Cembalo".^[3]^[4]

Ambdues edicions, la de Walsh i la de Chrysander, detallen que l'obra és per a traversa o flauta travessera –que és la paraula italiana usada al segle XVIII–, i la van publicar com a Sonata IX (en si menor).

Els cinc primers moviments de la sonata aparegueren publicats com a "Fitzwilliam Sonata ñúm. III", edició de Thurston Dart.

Una interpretació típica dura aproximadament catorze minut i mig.

Moviments

La sonata consta de set moviments:

Núm.	Tipus	Tonalitat	Mètrica	Compassos	Notes
1	Largo	Re menor	4/4	19
2	Vivace	Re menor	3/2	63
3	Presto	Re menor	4/4	34
4	Adagio	Re menor		21
5	Alla breve	Re menor	4/4	97	En compàs 2/2
6	Andante	Re menor	4/4	20	Té dues seccions (8 i 12 compassos), cadascuna amb signes de repetició.
7	A tempo di menuet	Re menor	6/8	19	Té dues seccions (8 i 11 compassos), cadascuna amb signes de repetició.

(Els moviments no contenen signes de repetició llevat que s'indiqui. El nombre de compassos està agafat de l'edició de Chrysander, i és el nombre que apareix en el manuscrit, sense incloure signes de repetició.)

Referències

↑ Anthony Hicks, "Handel, George Frideric", The New Grove Dictionary of Music and Musicians, segona edició, editada per Stanley Sadie i John Tyrrell, 10:801 (London: Macmillan Publishers, 2001).
↑ David Lasocki and Walter Bergmann, "Critical Report", a G. F. Handel, The Complete Sonatas for Treble (Alto) Recorder and Basso Continuo / Die gesamten Sonaten für Altblockflöte und Basso Continuo, editada per David Lasocki i Walter Bergmann, 67–79 (London: Faber Music Limited; New York: G. Schirmer, Inc.; Australia & Canada: Boosey & Hawkes; Kassel: Bärenreiter-Verlag; Tokyo: Zen-On Music Co. Ltd., 1979): 69 and 74n24.
↑ Terence Best, "Handel's Chamber Music: Sources, Chronology and Authenticity", Early Music 13, no. 4 (November 1985): 476–99. Citada a 481–83.
↑ David Lasocki i Walter Bergmann, "Critical Report", a G. F. Handel, The Complete Sonatas for Treble (Alto) Recorder and Basso Continuo / Die gesamten Sonaten für Altblockflöte und Basso Continuo, editada per David Lasocki i Walter Bergmann, 67–79 (London: Faber Music Limited; New York: G. Schirmer, Inc.; Australia & Canada: Boosey & Hawkes; Kassel: Bärenreiter-Verlag; Tokyo: Zen-On Music Co. Ltd., 1979): 69.