Cronologia de la història de Ruanda

Part de seccions de la
Història de Ruanda
Orígens s. X-XIV Regne 1000s–1962 Àfrica Oriental Alemanya 1885–1919 Mandat belga (Ruanda-Urundi) 1922–1962 Revolució 1959–1962 República de Ruanda 1962–present Guerra Civil 1990–1994 Genocidi 1994 Primera Guerra del Congo 1996–1997 Segona Guerra del Congo 1998–2003

Aquesta cronologia de la història de Ruanda és una llista cronològica d'esdeveniments importants relacionats amb els habitants humans de Ruanda.

Antiga Ruanda

• Segle XI aC: empremtes de la presència humana, acreditat per la investigació arqueològica.^[1]
• Mil·lenni I aC: inicis del ferro i de l'agricultura (mill africà, sorgo, ramaderia).^[2]
• Dècada del 700 aC-segle XIV : poblament del territori a través de nombroses onades d'immigració.^[3]
• Segle V-segle xi : arribada probable dels hutus (data variable segons les fonts)^[1]
• Segle XIV: arribada dels pastors nòmades tutsis a Ruanda on ja vivien els twa i els Hutus. Començament de la dinastia Nyiginya amb el mwami Ruganzu I Bwimba^[1]
• Segle XV: unificació política i cultural del regne que abasta àrees que avui formen àrt d'Uganda o del Congo (RDC)^[3]
• Segle XVII: regne fundador del conqueridor Ruganzu II Ndoli qui posa les bases d'un Estat nació
• 1770-1786: reforçament de la monarquia i reforma militar sota el regnat de Cyilima II Rujugira^[2]
• Segle XVIII: introducció de plantes procedents d'Amèrica (blat de moro, patata, fesol)^[2]
• 1801-1845: l'ampliació de privilegis pastorals sota el regnat de Yuhi IV Gahindiro (dominis ibikingi)^[2]
• 29 de novembre de 1861: expedició a la recerca de les fonts de Nil, l'explorador britànic John Speke observa els turons de Ruanda des del Karagwe^[4]
• 1860 (?)-1895: regnat de Kigeri IV Rwabugiri, marcat per una intensa activitat militar.^[5]
• Març de 1876: Henry Stanley intenta una incursió des de Tanzània i passa una nit en una illa al llac Ihema, però ha de retornar.^[6]

John Hanning Speke, primer europeu en visitar la zona

Ruanda colonial

• 15 de novembre de 1884- 26 de febrer de 1885: la Conferència de Berlín defineix les línies de partició d'Àfrica entre les nacions europees.^[7]
• 1890: Ruanda, Burundi i part de Tanzània s'integren a l'Àfrica Oriental Alemanya.
• Setembre de 1892: breu incursió a Ruanda del primer explorador europeu, el geògraf austríac Oscar Baumann.^[8]
• 2 de maig de 1894 - 24 de juny de 1894 : el comte alemany Gustav Adolf von Götzen és el primer europeu a creuar Ruanda en tota la seva longitud.^[9] És rebut per Kigeri IV Rwabugiri.
• 1894: Creació de vicariat apostòlic de Victòria-Nyanza del Sud al que és adscrit Ruanda.^[10]
• 1895: mort de Kigeri IV Rwabugiri. El succeeix el seu fill amb el nom de Mibambwe IV Rutarindwa.
• 1896: cop d'estat de Rucunshu: el jove rei Mibambwe IV Rutarindwa és deposat en favor del seu mig germà Musinga que el succeeix amb el nom de Yuhi V Musinga.
• 8 de febrer de 1900 : instal·lació de la primera missió cristiana dels Pares Blancs a Save i després a Astrida (avui Butare),^[10]
• 19 d'octubre de 1908 : la seu de la Residència de Ruanda s'anomena oficialment Kigali.
• 1909: arribada de les primeres religiosess^[10]
• 1910: reconeixement per part de Bèlgica de la sobirania alemanya sobre Ruanda.^[11]
• 1914-1918: Primera Guerra Mundial
• 1916: inici de l'ocupació per les tropes belgues^[11]
• 7 d'octubre de 1917 : ordenació dels dos primers sacerdots ruandesos^[10]
• 28 de juny de 1919 : Tractat de Versalles: Alemanya ha de renunciar al seu imperi colonial (art. 119).^[12]
• 25 d'abril de 1922 : el papa Pius XI escindeix el vicariat apostòlic de Kivu en dos, el de Ruanda és confiat a Léon-Paul Classe.^[10]
• 31 d'agost de 1923 : la Societat de Nacions dona a Bèlgica un mandat d'administració sobre Ruanda-Urundi^[13]
• 21 d'agost de 1925 : integració del territori de Ruanda-Urundi a la colònia del Congo Belga^[13]
• 12 de novembre de 1931 : destitució i deportació del rei Yuhi V
• 16 de novembre de 1931 : investidura el seu fill Rudahigwa de 19 anys, sota le nom de Mutara III Rudahigwa.^[14]
• 1934: creació del Parc Nacional d'Akagera
• 1934-1935: cens de població de Ruanda-Urundi abans de la creació d'un llibret d'identitat on s'hi descriu la pertinença ètnica.^[15]
• 1943-1944: Epidèmia de fam provocada per la sequera (Ruzagayura)^[16] Aparició de nous conreus.
• 17 d'octubre de 1943 : bateig del jove Mutara III, primer mwami en convertir-se al cristianisme^[13]
• 1946: Després de la dissolució de la Societat de Nacions, Ruanda-Urundi és posada sota la tutela de l'ONU^[13]
• 1949: Mutara III visita Bèlgica.^[17]
• 1955: visita oficial del rei dels Belgues, Balduí, al Congo Belga al que és adscrit Ruanda-Urundi.^[17]
• 19 de desembre de 1955 : André Perraudin és nomenat vicari apostòlic de Kabgayi^[18]
• 24 de març de 1957 : manifest dels bahutu denunciant els privilegis de la monarquia tutsi sostinguda pels Belgues^[19]
• 1 de maig de 1957 : el periodista Grégoire Kayibanda estableix els estatuts de l'associació Moviment Social Muhutu (MSH), aprovats el 4 d'abril de 1958.^[20]
• 17 i 18 de maig de 1958 : en resposta al Manifest dels bahutu, les autoritats tutsi condensen llur doctrina política en dos texts, els « Écrits de Nyanza »^[17]
• 11 de febrer de 1959 : carta pastoral d'André Perraudin, vicari apostòlic de Kabgayi^[21]
• 25 de juliol de 1959 : mort del mwami Mutara III Rudahigwa a Bujumbura, en circumstàncies poc clares^[17]
• 28 de juliol de 1959 : el succeeix el seu germà tota el nom de Kigeri V^[17]
• 3 de setembre de 1959 : creació de la Unió Nacional Ruandesa (UNAR) pels monàrquics tutsi qui reclamen la independència^[13]
• 26 de setembre de 1959 : transformació del MSM en partit polític sota el nom de Parmehutu
• 9 d'octubre de 1959 : investidura de Kigeli V
• 18 d'octubre de 1959 : creació oficial del Moviment Democràtic Republicà (MDR-Parmehutu)^[17]
• 1 de novembre de 1959 : inici de la revolució hutu : massacres de tutsis, destruccions, deportacions massives a l'exili^[17]
• 1960: l'administració colonial elga organitza les eleccions locals va guanyar per àmplia el MDR-Parmehutu dirigit per Grégoire Kayibanda, qui es converteix en el primer ministre d'un govern interí^[17]
• 28 de gener de 1961 : proclamació de la República a Gitarama. Elecció d'una Assemblea Legislativa i un president provisional, Dominique Mbonyumutwa^[13]
• 25 de setembre de 1961 : aprovació de la República per referèndum (Kamarampaka), amb el 79,7 % dels vots
• 26 d'octubre de 1961 : elecció de Grégoire Kayibanda a la presidència de la República^[22]

Ruanda independent

President Juvénal Habyarimana

President Paul Kagame

• 1 de juliol de 1962 : proclamació de la independència de Ruanda.^[7][23][24] Kigeli V marxa a l'exili.
• 1963: Creació de la Universitat Nacional de Ruanda pels Pares Dominics que s'encarregaran de la direcció fins al 1974.^[10]
• 1963-1964: massacre de milers de tutsis^[22]
• 10 de març de 1965 : reelecció de Grégoire Kayibanda (2n mandat).^[24] Juvénal Habyarimana és nomenat ministre de Defensa i de la Guàrdia Nacional.
• 29 de setembre de 1969 : reelecció de Grégoire Kayibanda (3r mandat)^[24]
• 5 de juliol de 1973 : cop d'estat del general Juvénal Habyarimana^[24]
• 1974: creació del Ballet Nacional Urukerereza.
• 1975: signatura d'una cooperació militar amb França^[22]
• 5 de juliol de 1975 : creació del Moviment Republicà Nacional per la Democràcia i el Desenvolupament (MRND) que esdevé partit únic^[13]
• 1976: creació de la Comunitat Econòmica dels Països dels Grans Llacs (CEPGL)^[22]
• 17 de desembre de 1978 : adopció d'una nova Constitució per referèndum^[22]
• 24 de desembre de 1978 : victòria de Juvénal Habyarimana a l'elecció presidencial^[24]
• 1979: creació a Kenya de l'Aliança Ruandesa per la Unitat Nacional (ARUN).
• Octubre de 1982 : tancament de la frontera amb Uganda davant un aflux massiu de refugiats tutsis expulsats pel govern ugandès^[24]
• 26 de desembre de 1985 : assassinat de l'etòloga estatunidenca Dian Fossey a les Muntanyes Virunga.
• Desembre de 1987 : creació a Uganda del Front Patriòtic Ruandès (FPR)^[22]
• Desembre de 1988 : reelecció de Juvénal Habyarimana^[22]
• 18 de setembre de 1989 : inauguració del Museu Nacional de Ruanda el Primer ministre belga Wilfried Martens^[25]
• 20 de juny de 1990 : discurs a La Baule del president francès Mitterrand apel·lant al pluralisme : "no hi ha desenvolupament sense democràcia".
• 5 de juliol de 1990 : el President Habyarimana anuncia la fi de l'acumulació de les seves funcions com a President de la República i el partit únic MRND, i el reconeixement del multipartidisme.
• 7-9 de setembre de 1990: visita del papa Joan Pau II i ordenació de 22 sacerdots^[10]
• 1 d'octubre de 1990 : inici de la Guerra Civil ruandesa inicida pel Front Patriòtic Ruandès (FPR) procedent d'Uganda i entrant a Ruanda per la força al lloc fronterer de Kagitumba
• 2 d'octubre de 1990 : mort de Fred Rwigema, comandant del FPR en circumstàncies poc clares.
• 4 d'octubre de 1990 : inici de l'« Operació Noroît », oficialment per evacuar els residents occidentals,^[26] de fet per sostenir el govern en el poder.
• 15 d'octubre de 1990 : Procedent dels Estats Units on assistia a una reunió del Command and General Staff College, Paul Kagame pren el comandament de les tropes del FPR replegades a Uganda.
• 23 de gener de 1991 : atac sorpresa del FPR a Ruhengeri, que va tenir lloc durant un dia abans de replegament al bosc; seguit d'accions de guerrilla de baixa intensitat.
• 10 de juny de 1991 : promulgació d'una nova Constitució instaurant el multipartidisme i creació d'un càrrec de Primer ministre.^[22]
• 1991: llançament de la ràdio del FPR (Radio Muhabura), primera alternativa a Radio Rwanda.
• 1 de novembre de 1991 : retirada de les tropes belgues.^[22]
• 17 de març de 1992 : creació de la Coalició per la Defensa de la República (CDR).
• Juny de 1992: després de la formació d'un govern multipartidista a Kigali, Kagame va anunciar un alto el foc i començar les negociacions amb el govern a Arusha, Tanzània.
• 12 de juliol de 1992 : primer acord d'Arusha entre el Front Patriòtic Ruandès de Paul Kagame i el govern ruandès, preveient un calendari de negociacions per a un acord de pau.
• 31 de juliol de 1992 : l'alto el foc entra en vigor.
• 30 de setembre de 1992 : començament de les converses per la pau.
• 31 de juliol de 1992 : l'alto el foc entra en vigor.
• 6 de desembre de 1992 : El coronel Bagosora deixa les negociacions d'Arusha^[27]
• Finals de desembre de 1992 : Pogroms contra tutsis i opositors hutu a Kibilira i a la regió de Gisenyi.
• 5 de febrer de 1993 : La Comissió Internacional d'Investigació dirigit per la FIDH a París implica la responsabilitat de les autoritats de Rwanda i el cap de la comitiva de Estat ruandès en les massacres.^[28]
• 8 de febrer de 1993 : després de les massacres de tutsis, el FPR llença una ofensiva major (presa de Ruhengeri, avanç cap a la capital).
• 9 de febrer de 1993 : arribada d'emergència d'una companyia addicional de soldats francesos que va a ajudar a repel·lir l'atac a Ruhengeri.
• 19 de febrer de 1993 : massacre de cinc tutsis o simpatitzants dels partits de l'oposició per part de soldats ruandesos a la ciutat de Tumba; dos dies més tard, violència comesa pels Interahamwe i CDR a Kigali, i les matances d'opositors hutus i tutsis a Gisenyi, Ruhengeri, Byumba i Kibuye.
• 20 de febrer de 1993 : arribada de dues companyies més de paracaigudistes francesos de reforç, i l'endemà d'un escamot de morters pesats; Operació Quimera; recuperació de l'exèrcit ruandès en plena derrota.
• 20 de febrer de 1993 : Pierre Joxe, ministre francès de Defensa, en una carta dirigida al president Mitterrand, escriu que Habyarimana és el principal responsable del fiasco actual.^[29]
• 17 de juliol de 1993 : Agathe Uwilingiyimana esdevé Primer ministre^[22]
• 4 d'agost de 1993 : signatura del darrer dels acords de pau d'Arusha.^[22]
• 5 d'octubre de 1993: creació de la Missió d'Assistència de les Nacions Unides a Ruanda (UNAMIR) per garantir la correcta implementació dels Acords d'Arusha.^[30]

Genocidi

• 4 d'abril de 1994 : advertència de les Nacions Unides que amenaça de retirar la UNAMIR en absència de progressos en la creació d'institucions de transició.^[7]
• 6 d'abril de 1994 : Cimera regional sobre les crisis burundesa i ruandesa a Dar es Salaam amb els presidents de Kenya, Ruanda, Burundi, Tanzània i Uganda.
• 6 d'abril de 1994 : atemptat contra els presidents de Ruanda i de Burundi^[31]
• 7 d'abril de 1994 : assassinat del Primer ministre, Agathe Uwilingiyimana, hutu moderada, i de deu casc blaus belgues.^[32]
• 8 d'abril de 1994 : Jean Kambanda és nomenat primer ministre interí. Massacre sistemàtica de tutsis.^[22] Ordre d'operació Amaryllis per l'evacuació dels residents francesos i estrangers.^[33]
• 9 d'abril de 1994 : instal·lació d'un govern interí.
• 12 d'abril de 1994 : retirada del contingent belga.^[22]
• 21 d'abril de 1994 : massacre de l'església de Kaduha (prefectura de Gikongoro) ; uns 15.000 morts.^[34]
• 30 d'abril de 1994 : a Nova York, condemna de les massacres pel Consell de segurat, més de 4 països, a més dels Estats Units i França, refusant l'empleu del terme genocidi a la resolució.
• 22 de juny de 1994 – 22 d'agost de 1994 : operació Turquesa dirigida per França^[22]
• 4 de juliol de 1994 : entrada del FPR a Kigali^[22]
• 19 de juliol de 1994 : constitució d'un govern de coalició. Pasteur Bizimungu esdevé President i Faustin Twagiramungu Primer ministre.^[22]
• 8 de novembre de 1994 : reconeixement del genocidi per l'ONU i creació a Arusha del Tribunal Penal Internacional per a Ruanda (TPIR), encarregat de jutjar els responsables.

Ruanda contemporània

• 31 d'agost de 1995 : Pierre-Célestin Rwigema esdevé primer ministre^[35][7]
• 8 de març de 1996 : fi de la missió de la UNAMIR i retirada dels darrers contingents.^[30]
• 28 de febrer de 2000 : dimissió del primer ministre, Pierre-Célestin Rwigema.
• 8 de març de 2000 : Bernard Makuza esdevé primer ministre.
• 23 de març de 2000 : dimissió del president Pasteur Bizimungu.
• 17 d'abril de 2000 : Paul Kagame és elegit president de la República pel Parlament.
• 2000: llançament del programa de govern Vision 2020.^[36]
• 17 de gener de 2001 : erupció del volcà Nyiragongo, a la frontera entre la República Democràtica del Congo i Ruanda.^[37]
• 1 de gener de 2002 : nova bandera de Ruanda i nou himne nacional, Rwanda Nziza.
• 4 de juny de 2003 : promulgació de la nova constitució.^[38]
• 2003: primeres eleccions lliures.
• 26 de maig de 2003 : aprovació per referèndum (93 %) de la nova Constitució, promulgada el 4 de juny 2003.
• 25 d'agost de 2003 : elecció de Paul Kagame amb el 95 % dels vots.^[39]
• 2 d'octubre de 2003 : victòria del Front Patriòtic Ruandès (FPR) a les eleccions legislatives.^[39]
• 7 d'abril de 2004 : commemoració del 10è aniversari del genocidi : « Dia Internacional de Reflexió sobre el Genocidi de Ruanda el 1994 ».^[40]
• 11 de maig de 2005 : anul·lació del deute exterior de Ruanda pel Club de París.^[41]
• 22 de novembre de 2006 : mandat d'arrest internacional del jutge francès Jean-Louis Bruguière contra nombrosos propers del president Kagame, sospitosos d'implicació en l'atac que va matar el president Habyarimana en 1994.^[38]
• 24 de novembre de 2006 : ruptura de relacions diplomàtiques entre Ruanda i França.^[42]
• 30 de novembre de 2006 : adhesió de Ruanda i de Burundi a la Comunitat de l'Àfrica Oriental (EAC)^[38]
• 1 de gener de 2006 : Reforma administrativa : reforçament de la descentralització, de la industrialització i de la urbanització.^[38]
• 19 de gener de 2007 : abolició de la pena de mort.^[38]
• 18 de setembre de 2008 : victòria del Front Patriòtic Ruandès (FPR) a les eleccions legislatives.
• 7 d'abril de 2009 : commemoració del 15è aniversari del genocidi.^[43]
• 29 de novembre de 2009 : restabliment de relacions diplomàtiques entre França i Ruanda.^[44]
• 19 de febrer de 2010-4 de març de 2010 : atemptats amb granades a Kigali.^[45]
• 25 de febrer de 2010 : visita oficial del president francès Nicolas Sarkozy a Kigali.^[46]
• 9 d'agost de 2010 : Eleccions presidencials: reelecció de Paul Kagame amb el 93 % dels vots.^[47]
• 11 d'agost de 2010 : atemptat al centre de Kigali.^[48]
• 11 de setembre de 2011 : visite a França del president Paul Kagame.^[49]

Referències

1. (anglès) Aimable Twagilimana, Historical dictionary of Rwanda, Scarecrow Press, Lanham, Md., 2007, p. XXVII ISBN 978-0-8108-5313-3
2. Chronologie du Rwanda avant l'indépendance, Jeune Afrique [1].
3. Paul Kagame et la résilience d'un peuple, Éditions du Jaguar, Paris, 2010, p. 15 ISBN 978-2-86950-438-7
4. Jacques Delforge (dir.), Le Rwanda tel qu'ils l'ont vu : un siècle de regards européens, 1862-1962, L'Harmattan, 2008, p. 13-14 ISBN 9782296041653
5. Ian Linden et Jane Linden, Christianisme et pouvoirs au Rwanda (1900-1990) (traduit par Paulette Géraud), Karthala, Paris, 1999, p. 41 ISBN 9782865379187
6. Catherine Ukelo, Les prémices du génocide rwandais : crise sociétale et baisse de la cohésion sociale, L'Harmattan, 2010, p. 70 ISBN 9782296135987
7. Jacques Morel, La France au cœur du génocide des Tutsi, ch. 46, Chronologie, en ligne (1565 pages, 67 Mo) Arxivat 2015-07-05 a Wayback Machine.
8. J. Delforge, Le Rwanda tel qu'ils l'ont vu, op. cit., p. 24-27 ISBN 9782296041653 .
9. J. Delforge, Le Rwanda tel qu'ils l'ont vu, op. cit., p. 23.
10. Conférence épiscopale du Rwanda [2].
11. Philippe Lemarchand, L'Afrique et l'Europe : atlas du XXe siècle, Éditions Complexe, 1994, p. 221 (2e éd.) ISBN 9782870275184
12. Traité de Versailles [3].
13. Rwanda, de la guerre au génocide : repères chronologiques (1923-2003), Université Paris 1 [4].
14. Servilien Manzi Sebasoni, Les origines du Rwanda, L'Harmattan, 2000, p. 77 ISBN 9782738486844
15. André Guichaoua, Exilés, réfugiés, déplacés en Afrique centrale et orientale, Karthala, Paris, 2004, p. 44 ISBN 2-84586-523-6
16. Jean-Claude Willame, Aux sources de l'hécatombe rwandaise, Institut africain-CEDAF, Bruxelles ; L'Harmattan, Paris, 1995, p. 113 ISBN 2-7384-3106-2
17. (anglès) A. Twagilimana, Historical dictionary of Rwanda, op. cit., p. XXIX.
18. (anglès) Catholic Hierarchy [5].
19. Manifeste des Bahutu [6] Arxivat 2009-04-29 a Wayback Machine.
20. André Guichaoua, Rwanda 1994 : les politiques du génocide à Butare, Karthala, 2005, p. 21 ISBN 9782845866690
21. Lettre Pastorale de Monseigneur Perraudin, Vicaire Apostolique de Kabgayi, pour le Carême de 1959, le 11 février 1959, publié en annexe de C. M. Overdulve, Rwanda : un peuple avec une histoire, L'Harmattan, 1997, p. 121 et suiv. ISBN 2-7384-5292-2
22. « Bref aperçu historique » in Rapport de la Mission francophone d'information et de contacts à l'occasion des élections législatives du 15 au 18 septembre 2008 au Rwanda, Organisation internationale de la francophonie, p. 4-6 [7] Arxivat 2016-03-03 a Wayback Machine.
23. Gérard Prunier, La crise Rwandaise : Structures et déroulement, Juillet 1994, 59 p. (en ligne Arxivat 2015-07-07 a Wayback Machine.).
24. Chronologie du Rwanda après l'indépendance, Jeune Afrique [8].
25. « Martens à Kigali : accueil chaleureux », Le Soir, 18 septembre 1989, p. 6 [9]
26. « Motifs et modalités de mise en œuvre de l'opération Noroît », a Rapport d'information sur les opérations militaires menées par la France, d'autres pays et l'ONU au Rwanda entre 1990 et 1994, Assemblée nationale [10].
27. BonifaceNgulinziraBagosoraDesertionArusha27decembre1992.pdf Lettre de Boniface Ngulinzira, ministre des Affaires étrangères, au président Habyarimana Arxivat 2015-08-15 a Wayback Machine.
28. Journal Le Monde, 5 février 1993, p. 4.
29. Joxe26fev1993.pdf Arxivat 2015-09-24 a Wayback Machine.
30. Mission des Nations Unies pour l'assistance au Rwanda, Réseau francophone de recherche sur les opérations de paix (ROP), Université de Montréal [11] Arxivat 2011-09-22 a Wayback Machine.
31. Filip Reyntjens, « L'attentat », in Rwanda, trois jours qui ont fait basculer l'histoire, L'Harmattan, 1995, p. 21-64 ISBN 2-7384-3704-4
32. F. Reyntjens, « L'assassinat d'Agathe Uwilingiyimana et des dix casques bleus », in Rwanda, trois jours qui ont fait basculer l'histoire, op. cit., p. 65-79.
33. Ordre d'opération Amaryllis, 8 avril 1994 sur le site de l'Assemblée nationale [12].
34. Alison Des Forges, Aucun témoin ne doit survivre. Le génocide au Rwanda, Karthala, 1999, p. 390.
35. « Pierre-Célestin Rwigema, nouveau primer ministre du Rwanda », Libération, 1er septembre 1995 [13]^{[Enllaç no actiu]}
36. Vision 2020 du Rwanda [14] Arxivat 2011-09-27 a Wayback Machine.
37. « Éruption du volcan Nyiragongo », Organisation mondiale de la santé [15] Arxivat 2011-07-04 a Wayback Machine.
38. (anglès) A. Twagilimana, Historical dictionary of Rwanda, op. cit., p. XXXVII.
39. Charles Gasarasi (dir.), Les élections présidentielles et législatives de 2003 au Rwanda, Université Nationale du Rwanda, Butare, 2004, 205 p.
40. Journée internationale de réflexion sur le génocide au Rwanda en 1994, fiche d'information ONU[16].
41. « La dette du Rwanda annulée par le Club de Paris », Le Monde, 11 mai 2005.
42. « Kigali rompt ses relations diplomatiques avec Paris », Le Monde, 26 novembre 2006.
43. « Commémoration du 15Plantilla:E sense paràmetre anniversaire du Génocide sur fond de discorde », Journal du Cameroun, 5 avril 2009 [17].
44. « La France et le Rwanda rétablissent leurs relations diplomatiques », Le Monde, 29 novembre 2009.
45. « Kigali est la cible de nouveaux attentats à la grenade », Jeune Afrique, 5 mars 2010 [18].
46. « Au Rwanda, Sarkozy reconnaît "l'aveuglement" de la France », Libération, 25 février 2010 [19] Arxivat 2010-02-28 a Wayback Machine.
47. Christophe Châtelot, « Sans opposition, Paul Kagamé triomphe au Rwanda », Le Monde, 13 août 2010.
48. « A Kigali, un attentat marque la victoire de Paul Kagame », RFI, 12 août 2010 [20].
49. Le président rwandais Kagame en visite en France pour « échapper à l'Histoire », Le Monde, 11 septembre 2011.

Bibliografia

• Anonyme, Historique et chronologie du Rwanda, Kabgayi, 1956 (polycopié)
• Jean-Pierre Chrétien, « Chronologie politique Rwanda-Burundi », in Le défi de l'ethnisme : Rwanda et Burundi, 1990-1996, Karthala, Paris, 1997, p. 389-394 ISBN 2-86537-727-X
• Bernard Lugan, « Chronologie du Rwanda », in Histoire du Rwanda : de la préhistoire à nos jours, Bartillat, Étrepilly, 1997, p. 9-10 ISBN 2-8410-0108-3
• Bernardin Muzungu, « Débat sur la chronologie de l'Histoire du Rwanda », in Histoire du Rwanda précolonial, L'Harmattan, Paris, 2003, p. 10-14 ISBN 2-7475-3616-5
• « Chronologie », in Paul Kagame et la résilience d'un peuple, Éditions du Jaguar, Paris, 2010, p. 126-127 ISBN 978-2-86950-438-7
• (anglès) Aimable Twagilimana, « Chronology », in Historical dictionary of Rwanda, Scarecrow Press, Lanham, Md., 2007, p. XXVII-XXXVII ISBN 978-0-8108-5313-3
• Marie Béatrice Umutesi, « Chronologie des évènements politiques au Rwanda », in Fuir ou mourir au Zaïre : le vécu d'une réfugiée rwandaise, L'Harmattan, Paris, Montréal, 2000, p. 303-306 ISBN 2-7384-8353-4
• Jan Vansina, « Chronologie », in Le Rwanda ancien : le royaume nyiginya, Karthala, Paris, p. 255-268 ISBN 2-8458-6145-1
• «Rwanda». A: Afrika Jahrbuch 1989 (en alemany). Germany: Leske + Budrich, 1990. DOI 10.1007/978-3-322-92639-5. OCLC 19093344. «Politik, Wirtschaft und Gesellschaft in Afrika südlich der Sahara» 
• «Rwanda». A: Political Chronology of Africa. Europa Publications, 2001, p. 344+. ISBN 0203409957. 
• Jonas Ewald. «Rwanda». A: Andreas Mehler. Africa Yearbook: Politics, Economy and Society South of the Sahara in 2007. 4. Koninklijke Brill, 2008, p. 347+. 
• Susan M. Thomson. «Rwanda». A: Andreas Mehler. Africa Yearbook: Politics, Economy and Society South of the Sahara in 2010. 7. Koninklijke Brill, 2011, p. 359+. 
• Susan Thomson. «Rwanda». A: Andreas Mehler. Africa Yearbook: Politics, Economy and Society South of the Sahara in 2012. 9. Koninklijke Brill, 2013, p. 351+. 
• Aimable Twagilimana. «Chronology». A: Historical Dictionary of Rwanda. 2a edició. Rowman & Littlefield, 2016. ISBN 978-1-4422-5591-3. 

Enllaços externs

• Cronologia de Rwanda abans de la independència (Jeune Afrique) (francès)
• Cronologia de Rwanda des de la independència (Jeune Afrique) (francès)
• « Chronologie du Rwanda (1867-1994) » (article d'Emmanuel Viret, Online Encyclopedia of Mass Violence, març 2009, 56 p.) (francès)