26 de febrer

<<	Febrer 2024					>>
dl	dt	dc	dj	dv	ds	dg
			1r	2	3	4
5	6	7	8	9	10	11
12	13	14	15	16	17	18
19	20	21	22	23	24	25
26	27	28	29
Tots els dies

El 26 de febrer és el cinquanta setè dia de l'any del calendari gregorià. Queden 308 dies per a finalitzar l'any i 309 en els anys de traspàs.

Esdeveniments

Països Catalans

• 1826 - Vic, província de Barcelona: Santa Joaquima de Vedruna funda la Congregació de les Germanes Carmelites de la Caritat.
• 1927 - Barcelona: S'inaugura el Mercat Galvany, un edifici inclòs en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.^[1]

Resta del món

• 364 - Nicea, Imperi Romà: Valentinià I és proclamat emperador.
• 1154 - Palerm, Regne de Sicília: Guillem I de Sicília puja al tron després de la mort del seu pare Roger II de Sicília.
• 1832 - París: Fréderic Chopin fa el seu primer concert a la Salle Pleyel.^[2]
• 1993 - Nova York, EUA: uns terroristes islamistes fan esclatar un camió ple d'explosius a la torre nord del World Trade Center que fa 6 morts i un miler de ferits. L'atac fou atribuït a al-Qaeda^[3]
• 2005 - Tel-Aviv, Israel: un atemptat, reivindicat pel Gihad Islàmic, contra una discoteca hi fa quatre morts i una cinquantena de ferits.^[4]
• 2015 - Espanya: vaga educativa espanyola

Naixements

Països Catalans

• 1787 - Estagell, Rosselló: François Aragó, científic català (m. 1853).
• 1798 - Vinyols i els Arcs, Baix Camp: Josep Fontserè i Domènech, fuster i arquitecte català (m. 1870).
• 1868 - Barcelona: Aureli Capmany i Farrés, folklorista català (m. 1954).
• 1924 - Barcelona: Jordi Alumà i Masvidal, pintor català.
• 1942 - Barcelona: Guillermina Motta cantautora catalana.^[5]
• 1948 - València (l'Horta): Rodolf Sirera Turó, traductor, guionista i dramaturg valencià.
• 1961 - Vilanova i la Geltrú: Aurora Morata i Salvador, gimnasta catalana dels anys 70.^[6]
• 1962 - Barcelona: Meri Puig Rebustes, alpinista i guia de muntanya catalana.^[7]
• 1967 - Granollers: Ada Parellada, cuinera catalana coneguda per dirigir el restaurant barceloní Semproniana.^[8]
• 1976 - Ciutadella: Ruth Mateu Vinent, llicenciada en dret i política balear.

Resta del món

• 1517 - Saragossa (Corona d'Aragó): Antoni Agustí i Albanell, eclesiàstic i humanista aragonès (m. 1586).
• 1740 - Saluzzo, Piemont, avui Itàlia): Giambattista Bodoni, gravador, impressor, editor i tipògraf italià (m. 1813).
• 1802 - Besançon (el Franc Comtat, França: Victor Hugo, escriptor en francès (m. 1885).
• 1849 -
  • París: Geneviève Halévy, influent salonnière francesa (m. 1926).^[9]
  • Obolon, Gubèrnia de Poltava, Imperi Rus: Leonid Pozen escultor, itinerant i polític rus (m. 1921).
• 1862 - Estocolmː Fanny Brate, pintora sueca (m. 1940).^[10]
• 1868 - Brasópolis, Imperi del Brasil: Venceslau Brás Pereira Gomes, president brasiler (m. 1966).
• 1868 - José de la Riva-Agüero y Osma, president de Perú (m. 1944).^[11]
• 1879 - Brighton (Anglaterra): Frank Bridge, director d'orquestra i compositor anglès (m. 1941).^[2]
• 1886 - Nova York: Josephine de Boer, filòloga estatunidenca, pionera dels estudis de catalanística a Nord-amèrica (m. 1972).^[12]
• 1895 - Weißenhorn, Baviera: Claire Bauroff, ballarina, coreògrafa, professora de ballet, actriu, model i escriptora alemanya (m. 1984).^[13]
• 1903 - Imperia, Ligúria, Itàlia: Giulio Natta, químic, Premi Nobel de Química de l'any 1963 (m. 1979).
• 1906 -
  • West Bromwich: Madeleine Carroll, actriu britànica, molt popular en les dècades de 1930 i 1940 (m. 1987).^[14]
  • Madrid: José Orjas, actor espanyol (m. 1983).^[15]
• 1915 - Klerksdorp, Transvaal: Elizabeth Françoise Eybers, escriptora sud-africana, primera poeta en llengua afrikaans (m. 2007).^[16]
• 1922 - Barnt Green, Anglaterra: Margaret Leighton, actriu britànica (m. 1976).^[17]
• 1928
  • Kefar Malal, Mandat britànic de Palestina: Ariel Xaron, primer ministre d'Israel (m. 2014).
  • Nova Orleans, EUA: Fats Domino, cantant americà (m. 2017).
• 1932 - Kingsland, Arkansas: Johnny Cash, cantant i compositor estatunidenc de música country (m. 2003).
• 1937 - Madrid, Espanya: Eduardo Arroyo Rodríguez, pintor espanyol d'estil figuratiu (m. 2018).
• 1944 - Esplanada, Bahia: Maria Creuza, cantant brasilera.^[18]
• 1945 - Madrid: Tina Sainz, actriu espanyola.^[19]
• 1946 - Damanhur, Egipte: Ahmed Hassan Zewail, químic nord-americà d'origen egipci, Premi Nobel de Química de l'any 1999 (m. 2016).
• 1947 - Dagenham: Sandie Shaw, cantant anglesa de la dècada de 1960.^[20]
• 1949 - Cambridge, Regne Unit: Emma Kirkby, soprano anglesa, reconeguda com a especialista en música del Renaixement i barroca.
• 1950 - Hamilton, Nova Zelanda: Helen Clark, política de Nova Zelanda que n'ha estat la primera ministra durant tres mandats.^[21]
• 1956 - Saint-Pierre (Illa de la Reunió): Michel Houellebecq, escriptor i director de cinema francès.^[22]
• 1958 - Charlotte, Carolina del Nord, EUA: Susan Jane Helms, astronauta de la NASA.
• 1959 - Kozani: Anna Diamandopulu, enginyera i política grega, diversos cops ministra.^[23]
• 1985 - Astigarraga, País Basc: Agin Laburu, bertsolari basc.

Necrològiques

Països Catalans

• 1889 - Olesa de Montserrat, Baix Llobregat: Paula Montal, religiosa catalana, fundadora de les Escolàpies (n. 1799).^[24]
• 1918 - Palma, Mallorca: Miquel Cabotà, militant socialista mallorquí (n. 1892?).
• 1924 - València: Luisa Cervera Royo, escriptora i lliurepensadora valenciana (n. 1843).^[25]
• 1933 - Barcelona: Antoni Nicolau i Parera, compositor i director d'orquestra (n. 1858).
• 1971 - Barcelona: Enric Martí i Carreto, empresari del tèxtil, directiu i president 1952-1953 del Futbol Club Barcelona (n. ca. 1893).
• 1974 - Barcelona: Ignasi Agustí i Peypoch, novel·lista, periodista i poeta català (n. 1913).
• 1989 - Barcelona: Antonio Jácome Pumar, fundador dels Germans Missioners dels Malalts Pobres (n. 1908)

Resta del món

• 1757 - Amsterdam: Maria Moninckx, artista i pintora botànica neerlandesa de l'Atles de Moninckx (n. ca. 1673).^[26]
• 1876 - Stradella, Itàlia: Luigi Luzzi, compositor italià (n. 1824).
• 1906 - Madrid: Manuel Fernández Caballero, compositor de sarsueles espanyol (n. 1835).
• 1928 - Madrid: Juan Vázquez de Mella, polític tradicionalista, escriptor i filòsof catòlic espanyol (n. 1861).
• 1931 - Göttingen (Alemanya): Otto Wallach, químic alemany, Premi Nobel de Química 1910 (n. 1847).
• 1948 - Brescia, Itàlia: Virginia Guerrini, mezzosoprano italiana (n. 1871).^[27]
• 1953 - Amsterdamː Elisabeth Kuyper, compositora romàntica i directora d'orquestra neerlandesa (m. 1877).^[28]
• 1982 - Madrid: Paco Martínez Soria, actor espanyol (n. 1902).^[29]
• 1985 - New Haven, Connecticut (EUA): Tjalling Koopmans, economista estatunidenc d'origen neerlandès, Premi Nobel d'Economia de l'any 1975 (n. 1910).
• 1994 - Valdosta, Geòrgia (Estats Units): Bill Hicks, humorista estatunidenc (n. 1961).
• 2002 - Ballycastleː Helen Megaw, mineralogista irlandesa que va contribuir al desenvolupament de la cristal·lografia de raigs X (n. 1907).^[30]
• 2013 -
  • Saint-Germain-en-Laye, Illa de Françaː Marie Claire Alain, organista francesa (n. 1926).^[31]
  • Berlín, Alemanya: Stéphane Hessel, diplomàtic, ambaixador i membre de la resistència francesa i un dels redactors de la Declaració Universal dels Drets Humans de 1948. L'any 2010 va publicar un petit assaig titulat Indigneu-vos! que ràpidament es va convertir en un gran èxit de vendes i en llibre de capçalera del moviment dels Indignats (95 anys) (n. 1917).
• 2017 - Filadèlfia, Estats Units: Eugene Garfield fou un lingüista, gestor d'informació i empresari nord-americà (n. 1925).

Festes i commemoracions

Santoral^[32]

Església Catòlica^[33]

• Sants al Martirologi romà (2011): Alexandre d'Alexandria bisbe (328); Faustinià de Bolonya, bisbe (s. IV); Agrícola de Nevers, bisbe (ca. 594); Porfiri de Gaza bisbe (421); Víctor d'Arcis-sur-Aube, eremita (ca. s. VII); Andreu de Florència, bisbe (segle ix); Paula Montal i Fornés, fundadora de les escolàpies (1889).
  • Beats: Robert Drury, prevere i màrtir (1607); Pietat de la Creu Ortiz, fundadora de la Congregació de Salesianes del Sagrat Cor de Jesús (1916).
• Sants: Hilari de Magúncia, bisbe (s. II-III); Pàpias, Diodor, Conó i Claudià de Pamfília, màrtirs (ca. 250); Nèstor de Magidos, màrtir (251); Dionís d'Augsburg, bisbe i màrtir (s. III); Fortunat, Fèlix i 27 companys màrtirs; Auspici de Toul, bisbe (s. V); Irene de Gaza (490); Amand de Comodoliac, eremita (s. VI); Coulfinid d'Aleth-St Malo, bisbe (s. VI); Tadek de Faou, abat i màrtir (s. VI=; Euladi de Nevers, bisbe (580); Aril de Nevers, bisbe (594); Lleó de Saint-Bertin, abat (1163). A Narbona: translació de les restes dels Sants Just i Pastor.
• Beats: Ottokar de Tegernsee, monjo (771); Onen de St-Méen, monjo (s. X).
• Venerables: Edigna de Puch, eremita (1109); Mechtilda de Sponheim (1154) i Gerlinda de Sponheim, recloses (s. XII); Ulric d'Obermarchtal, prebost (1187).

Església Copta

• 19 Meixir: Martinià d'Atenes, monjo.

Església Apostòlica Armènia

• 7 Mehec: Maties apòstol; Martí de Cesarea.

Església Ortodoxa Siríaca

• Sants: Elies III d'Antioquia, patriarca (1932).

Església Ortodoxa (segons el calendari julià)

• Se celebren els corresponents al 10 de març del calendari gregorià.

Església Ortodoxa (segons el calendari gregorià)

Corresponen als sants del 13 de febrer del calendari julià.

• Sants: Prisca de Roma, màrtir (60); Artemon de Palestina; Nicandre; Justinià; Onèssim; Timoteu d'Alexandria, patriarca (385); Martí de Tours, bisbe; Martinià d'Atenes, monjo (ca. 422); Zoe i Fotina, monges (s. V); Eulogi d'Alexandria, patriarca (607); Esteve Nemanja, príncep de Sèrbia (1200); Iosif Volotskij de Volokolamsk, abat (1515); Iurij Konisskij, arquebisbe de Belarús (1795); Serafima de Sezenovo, abadessa (1877); Silvestre Olstxevskij, bisbe d'Omsk, màrtir (1920); Zosim, Nikolaij, Vassilij i altres preveres màrtirs (1938).

Església Ortodoxa Grega

• Sants: Àquila i Priscil·la de Roma, màrtirs (60).

Esglésies luteranes

• Matilde de Magdeburg, beguina (1284) (Església Evangèlica d'Alemanya).

Referències

1. Anglès-Minguell, Albert. «El mercat del Galvany». El Jardí de Sant Gervasi i Sarrià, 23-03-2015. [Consulta: 2 gener 2021].
2. Dictionnaire des compositeurs.. France: Encyclopædia Universalis, [2016]. ISBN 2-85229-559-8. 
3. Hartocollis, Anemona. «Blame for 1993 Attack at Center Is Still at Issue» (en anglès). New York Times, 10-01-2008.
4. «Un atentado suicida contra una discoteca de Tel Aviv deja al menos tres muertos y 50 heridos» (en castellà). El Pais, 25-02-2005. [Consulta: 24 febrer 2022].
5. Torrents, Josep Maria. «Remena nena». Catorze.cat. [Consulta: 26 febrer 2020].
6. «Aurora Morata Salvador | enciclopèdia.cat». [Consulta: 15 desembre 2020].
7. «Meri Puig Rebustes | enciclopèdia.cat». [Consulta: 15 desembre 2020].
8. «La cuinera Ada Parellada protagonitzarà el col·loqui a l'estrena d'Els tomàquets escolten Wagner». Paral·lel 40 - DOCS Barcelona. El Documental del mes. Arxivat de l'original el 2020-02-26. [Consulta: 26 febrer 2020].
9. Brisman, Shira. «Geneviève Straus» (en anglès). Jewish Women's Archive. [Consulta: 28 desembre 2023].
10. «Fanny I M Brate (f. Ekbom)». Svenskt biografiskt lexikon (SBL). [Consulta: abril 2020].
11. «Riva-Agüero, José de la» (en castellà). Biblioteca Nacional d'Espanya. [Consulta: 26 febrer 2019].
12. Gulsoy, Joseph; Solà-Solé, Josep M. Catalan studies: volume in memory of Josephine de Boer / Estudis sobre el català: volum en memòria de Josephine de Boer. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans i Borràs Edicions, 1977, p. 304 pàg. (Lacetania, 4). ISBN 84-7413-961-9. 
13. Kucher, Primus-Heinz. «Bauroff, Claire». LITKULT 1920 ER.AAU.AT. Alpen-Adria-Universität Klagenfurt. [Consulta: 26 febrer 2020].
14. «Madeleine Carroll». Aloha Criticón. Arxivat de l'original el 2020-11-27. [Consulta: desembre 2020].
15. Aguilar, Carlos. Las estrellas de nuestro cine: 500 biofilmografías de intérpretes españoles (en castellà). Madrid: Alianza Editorial, 1996, p. 445. ISBN 84-206-9473-8. 
16. Terblanche, Erika. «Elisabeth Eybers (1915–2007)». LitNet, 24-02-2015. [Consulta: 15 desembre 2020].
17. «Margaret Leighton» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 3 desembre 2020].
18. «Maria Creuza» (en portuguès). Dicionário Cravo Albin da Música Popular Brasileira. [Consulta: 20 maig 2023].
19. Aguilar, Carlos. Las estrellas de nuestro cine: 500 biofilmografías de intérpretes españoles (en castellà). Madrid: Alianza Editorial, 1996, p. 571. ISBN 84-206-9473-8. 
20. «Reino Unido - 1967: Sandie Shaw. Puppet on a String». eurovision-spain.com. [Consulta: 25 desembre 2020].
21. «Helen Elizabeth Clark | enciclopèdia.cat». [Consulta: 15 desembre 2020].
22. Dictionnaire de la litterature francaise du XXe siecle.. France: Encyclopædia Universalis, [2016]. ISBN 2-85229-147-9. 
23. «Famous Female Civil Engineers» (en anglès). Ranker. [Consulta: 6 gener 2024].
24. Pons, Marc. «Mor Paula Montal, fundadora de les Escolàpies». ElNacional.cat, 26-02-2019. [Consulta: 26 febrer 2020].
25. «Luisa Cervera Royo (1843-1924): La librepensadora requenense adelantada a su tiempo» (en castellà). Ayuntamiento de Requena, 31-08-2022. [Consulta: gener 2024].
26. van der Hut, Margreet. «Moninckx, Maria» (en dutch). Digital Women's Lexicon of the Netherlands, 17-09-2019. [Consulta: 7 gener 2022].
27. Di Fazio, Giovanna. «GUERRINI, Virginia». Institut Giovanni Treccani. Dizionario Biografico degli Italiani, Volume 60, 2003. [Consulta: 26 febrer 2020].
28. Fuentes, S. «Kuyper, la fundadora de orquestas» (en castellà). Fugato, revista de divulgación musical, 29-09-2021. [Consulta: 5 agost 2022].
29. Aguilar, Carlos. Las estrellas de nuestro cine: 500 biofilmografías de intérpretes españoles (en castellà). Madrid: Alianza Editorial, 1996, p. 375. ISBN 84-206-9473-8. 
30. «Helen Dick Megaw (1907 - 2002): Mineralogist». The Dictionary of Ulster Biography. [Consulta: 11 febrer 2017].
31. «Marie Claire Alain | enciclopèdia.cat». [Consulta: 10 juny 2020].
32. Schäfer, Joachim. «Kalender - 26. Februar» (en alemany). Ökumenisches Heiligenlexikon, 2014. [Consulta: 7 gener 2014]. Les dates entre parèntesis corresponen a l'any de la mort de la persona citada.
33. Santi, beati e testimoni.