|
Rwanda Nziza
"Rwanda Nziza" (ɾɡwɑːndɑ nziːzɑ́, "Bella Ruanda") és l'himne nacional de Ruanda des de l'1 de gener de 2002.[1] Va substituir "Rwanda Rwacu", que havia estat l'himne nacional des de 1962.[1]
Història
L'himne nacional original de Ruanda, escrit quan el país aconseguí la independència de Bèlgica en 1962. Va era anomenat Rwanda Rwacu (La nostra Ruanda). La independència es va aconseguir en un moment d'alta tensió, arran de la revolució ruandesa: segles de dominació per la minoria tutsi s'havien capgirat en tan sols tres anys, la majoria hutu va prendre el poder en una agitació violenta, i obligant a més de 100.000 tutsis a buscar refugi en els països veïns. Els següents trenta anys, sota les presidències de Grégoire Kayibanda i Juvénal Habyarimana van ser marcats pel cicle continu de la violència, culminant en la dècada de 1990 amb l'esclat de la Guerra Civil ruandesa per tutsis exiliats dirigits per Paul Kagame l'assassinat del president Habyarimana i el genocidi de Ruanda de 1994, en el qual entre 500.000 i 1.000.000 [6] tutsis i hutus políticament moderats foren assassinats per extremistes hutus sota les ordres del govern interí ruandès, en l'espai de 100 dies.
El genocidi va acabar quan l'exèrcit rebel de Kagame va prendre el control del país al juliol de 1994. Va començar un període de reconciliació i un govern d'unitat va prendre el control del país. Kagame va ser el líder de facto des d'aquest punt i va assumir la presidència en 2000.[11] Com a part de l'esforç de reconciliació i per a assenyalar una ruptura amb el passat violent del país, el govern va promulgar la revisió dels símbols del país, inclosa la bandera, l'escut d'armes i l'himne nacional.[12] Per posar en marxa la lletra i música per al nou himne, el govern va organitzar un concurs nacional.[12] Rwanda Nziza va ser l'obra guanyadora, amb lletra composta per Faustin Murigo de la presó de Karubanda, i música pel capità Jean Bosco Hashakaimana de la banda de música de l'exèrcit de Ruanda.[1] Rwanda Nziza va esdevenir l'himne oficial de Rwanda, l'1 de gener de 2002.[1]
Lletra
La lletra és la següent:[13]
| Lletra en kinyarwanda
|
Lletra en francès
|
Lletra en francès
|
- Rwanda nziza Gihugu cyacu
- Wuje imisozi, ibiyaga n'ibirunga
- Ngobyi iduhetse gahorane ishya.
- Reka tukurate tukuvuge ibigwi
- Wowe utubumbiye hamwe twese
- Abanyarwanda uko watubyaye
- Berwa, sugira, singizwa iteka.
- Horana Imana, murage mwiza
- Ibyo tugukesha ntibishyikirwa;
- Umuco dusangiye uraturanga
- Ururimi rwacu rukaduhuza
- Ubwenge, umutima,amaboko yacu
- Nibigukungahaze bikwiye
- Nuko utere imbere ubutitsa.
- Abakurambere b'intwari
- Bitanze batizigama
- Baraguhanga uvamo ubukombe
- Utsinda ubukoroni na mpatsibihugu
- Byayogoje Afurika yose
- None uraganje mu bwigenge
- Tubukomeyeho uko turi twese.
- Komeza imihigo Rwanda dukunda
- Duhagurukiye kukwitangira
- Ngo amahoro asabe mu bagutuye
- Wishyire wizane muri byose
- Urangwe n'ishyaka, utere imbere
- Uhamye umubano n'amahanga yose
- Maze ijabo ryawe riguhe ijambo.
|
- Rwanda, notre beau et cher pays
- Paré de collines, de lacs et de volcans
- Mère-patrie, sois toujours comblée de bonheur
- Nous tous tes enfants: Abanyarwanda
- Chantons ton éclat et proclamons tes hauts faits
- Toi, Giron maternel de nous tous
- Sois à jamais admiré, prospère et couvert d'éloges.
- Précieux héritage, que Dieu te protège
- Tu nous as comblés de biens inestimables
- Notre culture commune nous identifie
- Notre unique langue nous unifie
- Que notre intelligence, notre conscience et nos forces
- Te comblent de richesses diversifiées
- Pour un développement sans cesse renouvelé.
- Nos valeureux aïeux
- Se sont donnés corps et âmes
- Jusqu’à faire de toi une grande Nation
- Tu as eu raison du joug colonialo-impérialiste
- Qui a dévasté l'Afrique tout entière
- Et te voici aise de ton indépendance souveraine
- Acquis que sans cesse nous défendrons.
- Maintiens ce cap, Rwanda bien-aimé
- Debout, nous nous engageons pour toi
- Afin que la paix règne dans tout le pays
- Que tu sois libre de toute entrave
- Que ta détermination engage le progrès
- Qu’excellent tes relations avec tous les pays
- Et qu’enfin ta fierté te vaille estime.
|
- Ruanda, our beautiful and dear country
- Adorned of hills, lakes and volcanoes
- Motherland, would be always filled of happiness
- Us all your children: Abanyarwanda
- Let us sing your glare and proclaim your high facts
- You, maternal bosom of us all
- Would be admired forever, prosperous and cover of praises.
- Invaluable heritage, that God protects to you
- You filled us priceless goods
- Our common culture identifies us
- Our single language unifies us
- That our intelligence, our conscience and our forces
- Fill you with varied riches
- For an unceasingly renewed development.
- Our valorous ancestors
- Gave themselves bodies and souls
- As far as making you a big nation
- You overcame the colonial-imperialistic yoke
- That has devastated Africa entirely
- And has your joy of your sovereign independence
- Acquired that constantly we will defend.
- Maintain this cape, beloved Rwanda,
- Standing, we commit for you
- So that peace reigns countrywide
- That you are free of all hindrance
- That your determination hires progress
- That you have excellent relations with all countries
- And that finally your pride is worth your esteem.
|
Referències
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 afrol News «Rwanda gets new flag, national anthem and coat of arms». , 02-01-2002 [Consulta: 11 març 2011].
- ↑ Henley, Jon «Scar tissue». The Guardian [Londres], 31-10-2007 [Consulta: 13 novembre 2015].
- ↑ BBC News «Rwanda's Kagame sworn in». , 22-04-2000 [Consulta: 8 febrer 2013].
- ↑ 12,0 12,1 BBC News «Rwanda unveils new flag and anthem». , 31-12-2001 [Consulta: 19 octubre 2016].
- ↑ Republic of Rwanda. «about Rwanda». Arxivat de l'original el 2011-07-26. [Consulta: 11 març 2011].
Bibliografia
- Dallaire, Roméo. Shake Hands with the Devil: The Failure of Humanity in Rwanda. Londres: Arrow, 2005. ISBN 978-0-09-947893-5.
- Gourevitch, Philip. We Wish To Inform You That Tomorrow We Will Be Killed With Our Families. Reprint. London; New York, N.Y.: Picador, 2000. ISBN 978-0-330-37120-9.
- Prunier, Gérard. The Rwanda Crisis: History of a Genocide. 2a edició. Kampala: Fountain Publishers Limited, 1999. ISBN 978-9970-02-089-8.
- Waugh, Colin. Paul Kagame And Rwanda: Power, Genocide and the Rwandan Patriotic Front. Jefferson, N.C.: McFarland, 2004. ISBN 978-0-7864-1941-8.
Enllaços externs
|
|
